Invasió haitiana de Sant Dumenge (1801)
L'invasió haitiana de Sant Dumenge de 1801 es referix a una campanya militar realisada pels rebels haitianos del autoproclamado governador de Saint-Domingue, el general de divisió Toussaint Louverture, nominalmente lleals a la Primera República francesa. L'expedició es va apoderar despuix d'una resistència menor de la Capitania General de Sant Dumenge.
Antecedents
[editar | editar còdic]En 1791 va esclatar una gran rebelió d'esclaus en la colónia francesa de Saint-Domingue,[1] que ocupava la part occidental de L'Espanyola segons lo establit pel previ Tractat d'Aranjuez.[2] Per a 1800 eixe territori estava baix el domini del autoproclamado governador, un negre lliberte que va aplegar al ranc de general de divisió Toussaint Louverture.[3]
Poc despuix, va ordenar al seu nebot i fill adoptiu, el general de brigada Hyacinthe Moïse, reclamar el territori espanyol de la part oriental de l'illa,[4] que havia segut cedit a la sobirania francesa en el Tractat de Basilea de 1795. Vençuda en la guerra dels Pirineus, Espanya va cedir el territori caribeny a canvi de que els francesos es retiraren de les zones ocupades en Catalunya i el País Vasc.[5] No obstant, jamai es va estipular quàn devia entregar-se el territori.[6] En 1796 els espanyols es varen aliar en els francesos per mig del Tractat de Sant Ildefons.[7]
El 29 de març de 1798, el comissionat francés Phillipe-Rose Roume de Saint-Laurent va aplegar a Saint-Domingue[8] en órdens de no promoure la pren immediata de possessió de la part oriental de l'illa perque significaria que quedaria en poder de Toussaint, en qui el govern francés de Napoleón Bonaparte ya no confiava. De colp i repent, va enviar als generals de brigada Antoine-Nicolas Kerverseau i Antoine Chanlatte a les ciutats de Santiago dels Cavallers i Sant Dumenge respectivament. No obstant, Toussaint ho va fer arrestar i despuix d'amenaçar-ho, el 27 d'abril de 1800, el comissionat va firmar un decret ordenant la pren de possessió. En aplegar a Sant Dumenge, el document va ser rebujat pel governador espanyol de Sant Dumenge, el mariscal de camp Joaquín Antonio García i Moreno.[9]
En decembre, Moïse (o Moyse) va passar el riu Dajabón en direcció a Santiago. Al mateix temps, va aplegar a Cap-Français un barco francés en una carta del govern ordenant-li a Toussaint que no devia atacar Sant Dumenge, no obstant, ell ràpidament es va marchar a Mirebalais per a que dit mensage oficialment no li aplegara. El 10 de decembre, va escriure al governador espanyol intimándole a rendir-se.[10]
Forces enfrontades
[editar | editar còdic]El 4 de giner de 1801, la columna sur dels haitianos va entrar en territori hispà.[11] La tropa reunida es componia de 10000[4][12] a 20000 haitianos.[11] En canvi, l'historiador dominicà Alejandro Plenes reduïx el número a 3000 en la columna septentrional i 4000 en la meridional.[10] Es varen organisar en dos columnes: la primera al mando de Moïse va entrar pel nort, la segona al mando del mateix Toussaint i del seu germà menor, el general de brigada Paul Louverture, ho va fer pel sur.[11] Esta última incloïa les semi-brigades 7.ª i 10.ª i algunes companyies de la 8.ª.[10]
Els defensors dominicans, espanyols i francesos eren dirigits pel tinent coronel Francisco Núñez Lousel i els generals francesos Chanlatte[13] i Kerverseau.[11] Tenien a penes 1500 hòmens,[14][15] i Chanlatte es va assegurar d'armar a tots els francesos, preparar les muralles i artillar els forts.[14] Primer va reunir a 100 gals i uns pocs dominicans en una unitat anomenada la Força i els va unir al regiment de Cantàbria. D'est, va acantonar algunes companyies en les vores del riu Nizao, mentres que va enviar a les milícies del Cibao a defendre els passos dels rius Guayubín i Amina.[10]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Marley, 1998, p. 350.
- ↑ Alfau, 1989, p. 9.
- ↑ Marley, 2008, p. 542.
- ↑ 4,0 4,1 Marley, 1998, p. 355.
- ↑ Alfau, 1989, p. 10.
- ↑ Del Mont i Tejada, 1890, p. 169.
- ↑ Hertel, 2017, p. 64.
- ↑ Pinte Tortosa, 2025, p. 71.
- ↑ Rodríguez Demorizi, 1955, p. 185.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Rodríguez Demorizi, 1955, p. 186.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Corder Michel, 2000, p. 68.
- ↑ Marley, 2005, p. 97.
- ↑ Gutiérrez Escudero, 1985, pp. 184-185.
- ↑ 14,0 14,1 García, 1893, p. 301.
- ↑ Del Mont i Tejada, 1890, p. 170.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alfau, Reyna (1989). Juan Pablo Duarte: pare de la pàtria dominicana, Sant Dumenge: Centres APEC d'Educació a Distància (Cenapac).
- Clodfelter, Micheal (2008). Warfare and armed conflicts: a statistical encyclopedia of casualty and other figures, 1494-2007, 3.ª edició (en anglés), Jefferson: McFarland. ISBN 978-0-7864-3319-3.
- (2000) La revolució haitiana i Sant Dumenge, 4.ª edició, Sant Dumenge: UAPA; FLACSO. ISBN 84-95193-04-3.
- Del Mont i Tejada, Antonio (1890). Història de Sant Dumenge, Sant Dumenge: Imprenta de García germans.
- García (1893). Compendio de l'història de Sant Dumenge, Sant Dumenge: Imprenta de García germans.
- Gutiérrez Escudero (1985). «Un canari en L'Espanyola: vida, fets i família de Pedro Lousel Montero, 1724-1801», Francisco Morals Padró (ed.). V Coloqui d'Història Canari-Americana (1982), les Palmas: Cabildo Insular de Gran Canària, pp. 163-202. ISBN 84-8562-840-3.
- Hazareesingh, Sudhir (2020). Black Spartacus: The Epic Life of Toussaint Louverture (en anglés), Nova York: Farrar, Straus and Giroux. ISBN 9780374722166.
- Hertel, Petr (2017). «Els xixanta del sigle XIX en l'història dominicana», Josef Opatrný (ed.). Vida i obra de Juan Bosch en el context de l'història de la República Dominicana, Praga: Charles University in Prague, Karolinum Press, pp. 63-92. ISBN 9788024635330.
- Hongria Morell, Radamés (1985). Calendas històriques i militars dominicanes, Sant Dumenge: Museu Nacional d'Història i Geografia.
- Plenes, Alejandro (2007). Andrés Blanco Díaz (ed.). Apuntes històrics sobre Sant Dumenge, Sant Dumenge: Archiu General de la Nació. ISBN 9789945020274.
- Marley, David F. (1998). Wars of the Americas: a chronology of armed conflict in the New World, 1492 to the present (en anglés), Santa Bàrbara: ABC-CLIO. ISBN 0874368375.
- Marley, David F. (2005). Historic Cities of the Americas: The Caribbean, Mexico and Central America (en anglés), Santa Bàrbara: ABC Clio. ISBN 9781576070277.
- Marley, David F. (2008). Wars of the Americas: a chronology of armed conflict in the New World, 1492 to the present, Santa Bàrbara: ABC-CLIO. ISBN 9781598841015.
- (2025).«“Yo no he vingut a Sant Dumenge com a enemic”: l'invasió de Sant Dumenge per Toussaint Louverture (1801-1802), preludi de l'expedició de Leclerc a Saint-Domingue».Guerra Colonial.Universitat de Màlaga.Màlaga:(17)
- 69-82.ISSN 2603-6096.
- Rodríguez Demorizi (1955). Invasions haitianas de 1801, 1805 i 1822, Sant Dumenge: Editora del Carib.
- Stockdale, John (1802). A collection of State Papers, relative to the war against France: now carrying on by Great Britain and the several other European powers many of which have never before been published in England (en anglés), Londres: J. Stockdale.
- Wilson (1888). Appleton's cyclopaedia of American biography (en anglés), Nova York: D. Appleton.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invasión haitiana de Santo Domingo (1801)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.