Anar al contingut

Interpretació estadística de la mecànica quàntica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Interpretació Estadística de la Mecànica Quàntica, també coneguda com la interpretació conjunta, és una interpretació que pot ser vista com a interpretació minimalista; és una interpretació mecanocuántica que demanda fer poques suposicions associades en el formalisme matemàtic estàndart. Esta s'estén més allà de l'interpretació per la que de Max Born va guanyar el premi Nobel de física.[1] L'interpretació establix que la funció d'ona no s'aplica a un sistema individual, per eixemple a una partícula simple, sent una cantitat matemàtica abstracta i estadística que solament s'aplica a un conjunt de sistemes similars preparats. Provablement l'aficionat més notable d'esta interpretació va ser Albert Einstein:


L'intent de concebre una descripció teòrica quàntica com una completa descripció de sistemes individuals conduïx a una interpretació teòrica no natural, que es convertix immediatament en innecessària si un accepta l'interpretació que esta descripció es referix a un conjunt de sistemes i no a sistemes individuals.
Albert Einstein[2]

A la data, provablement el més prominent acérrimo d'esta interpretació és Leslie Ballentine, professor en l'Universitat Simon Fraser i escritor del llibre "Quàntum Mechanics, A Modern Development".

L'interpretació estadística, com a moltes atres interpretacions de la mecànica quàntica, no intenta justificar, derivar o explicar la mecànica quàntica des de qualsevol procés determinista o fer qualsevol afirmació sobre l'estat real de la naturalea del fenomen quàntic. Esta interpretació solament interpreta la forma de la funció d'ona.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The statistical interpretation of quàntum mechanics». Nobel Lecture.
  2. Einstein: Philosopher-Scientist, ed. P.A. Schilpp (Harper & Row, New York)


Referències

[editar | editar còdic]