Anar al contingut

Interpolació polinòmica de Newton

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

És un método d'interpolació polinòmica. Encara que solament existix un únic polinomi que interpola una série de punts, existixen diferents formes de calcular-ho. Este método és útil per a situacions que requerixquen un número baix de punts per a interpolar, ya que a mida que creix el número de punts, també ho fa el grau del polinomi.

Existixen certes ventages en l'us d'este polinomi respecte al polinomi interpolador de Lagrange. Per eixemple, si fora necessari afegir algun nou punt o nodo a la funció, tan sol caldria calcular este últim punt, donada la relació de recurrencia existent i demostrada anteriorment.

Definició de pendent

[editar | editar còdic]

El primer pas per a trobar la fòrmula de l'interpolació és definir la pendent d'orde n de manera recursiva:

  • f0(xi): terme i-ésimo de la seqüència
  • f1(x0,x1)=f0(x1)f0(x0)x1x0
  • f2(x0,x1,x2)=f1(x1,x2)f1(x0,x1)x2x0


En general:

fi(x0,x1,,xi1,xi)=fi1(x1,,xi1,xi)fi1(x0,x1,,xi1)xix0,

a on xixj representa la distància entre dos elements (per eixemple, es pot tindre l'element en x=3 i x=5 pero desconéixer el valor de la seqüència en x=4).


Pot apreciar-se cóm en la definició general s'usa la pendent del pas anterior, fi1(x1,,xi1,xi), a la qual se li resta la pendent prèvia de mateix orde, és dir, el subíndex dels térmens es decrementa en 1, com si es desplaçara, per a obtindre fi1(x0,x1,,xi1).


Note's també que encara que el terme inicial sempre és x0, est pot ser en realitat qualsevol un atre, per eixemple, es pot definir f1(xi1,xi) de manera anàloga al cas mostrat dalt.

Definició del polinomi

[editar | editar còdic]

Una volta coneixem la pendent, ya és possible definir el polinomi de grau n de manera també recursiva:

  • p0(x)=f0(x0)=y0. Es definix aixina ya que este valor és l'únic que s'ajusta a la seqüència original per al primer terme.
  • p1(x)=p0(x)+f1(x0,x1)*(xx0).[1]
  • p2(x)=p1(x)+f2(x0,x1,x2)*(xx0)*(xx1).


En general:

pi(x)=pi1(x)+fi(x0,x1,,xi1,xi)j=0i1(xxj)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ya que multipliquem per (xx0), el segon terme s'anula si x=x0, reduint-se a p0(x0)=f(x0) i preservant aixina l'informació original de f(x0) per a x0. En l'atre extrem, x1, en ser f1(x0,x1) la pendent (cocient entre les diferències entre dos térmens i les seues abscisses) multiplicaríem per (x1x0), i obtindríem despuix de les substitucions f(x0)+f(x1)f(x0)=f(x1) que és el valor de segon terme de la seqüència donada i el que acompanya a x1.


Referències

[editar | editar còdic]