Intermig (música)
El intermig (en italià plural, intermedii) era una forma renaixentista d'entreteniment teatral basat en la música, la dansa, el vora o la declamació que es realisava entre els actes de les tragèdies, comèdies, etc. En el seu moment, pel seu estil amable i plaenter, va gojar de gran popularitat, sobretot com a contrast propi del drama que estava sent representat.

D'orige italià, consistia en principi, en un simple esgall de música instrumental o vocal, i més vesprada es va convertir en gènero representantativo independent, desenrollant trames distintes a les del text principal, en que era intercalado.
L'intermig va ser un dels precursors de l'òpera i va influir en atres formes, com les mascaradas de les corts europees. Les bodas de les famílies gobernant i atres ocasions similars varen ser l'ocasió habitual per a lluir els intermijos més luxosos, en ciutats com Florencia o Ferrara. Alguna de la millor documentació dels mateixos prové de les bodes celebrades en la família Médici, en particular de la boda Médici celebrada en 1589,[1] que oferiria el conjunt més espectacular i conegut d'intermijos, gràcies, a lo manco, a 18 llibres publicats contemporáneamente a la festa junt a magnífics gravats que varen ser finançats pel Gran Duc.[2]
Els intermijos varen ser escrits i interpretats des de finals de el XV al XVII, encara que el moment de major esplendor ho va tindre a lo llarc de el XVI. A partir de 1600, es va fusionar en l'òpera, principalment, encara que els intermijos es varen seguir utilisant en obres no musicals en certs entorns (per eixemple en les Acadèmies), i també varen seguir representant-se entre els actes de les òperes.
Discografia
- La Pellegrina - Music for the Wedding of Ferdinando De Medici and Christine de Lorraine, Princess of France, Florence 1589, dirigida per Paul Van Nevel, solistes: Katelijne Van Laethem, Pascal Bertin, et al. (Sony/Columbia - 63362, 1998). 2 CD.
- La Pellegrina - Intermedii 1589, Capriccio Stravagante Renaissance Orchestra and Collegium Vocale Gent dirigida per Skip Sempe, solistes: Dorothée Leclair, Soprano / Monika Mauch, Soprano / Pascal Bertin, Alt / Stephan van Dyck, Tenor / Jean-François Novelli, Tenor / Antoni Fajardo, Baix. (2 CD Paradizo PA0004 - 2007.
Vore també
Referències
- ↑ Entre Cristina de Lorena i Fernando I de Médici.
- ↑ Reed & Wallace :205-7.
Bibliografia
- Artícul "Intermig", en The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2.
- The New Harvard Dictionary of Music, ed. Don Randel. Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press, 1986. ISBN 0-674-61525-5.
- Reed, Sue Welsh & Wallace, Richard (ed.), Italian Etchers of the Renaissance and Baroque, 1989, Museum of Fine Arts, Boston, ISBN 0-87846-306-2 o 304-4 (pb).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intermedio (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.