Interés llegal dels diners (Espanya)

El interés llegal dels diners és el tipo percentual, llegalment establit, que servix per a calcular el montant de l'indemnisació per danys i perjuïns que el deutor deu abonar a l'acreedor quan aquell incorre en mora; és dir, en retart culpable (intencionat o negligent) en el compliment de la seua principal obligació de pagar certa cantitat de diners -moneda de curs llegal- que adeuta.

Este recàrrec llegal constituïx una penalisació pel retart en el compliment d'una obligació principal de pagament, i únicament rig per a aquells casos en que no estiguera estipulat entre l'acreedor i el deutor un atre interés contractual distint i aplicable per a eixa eventualitat, o be si no hi haguera vigent una atra norma jurídica més específica que establixca un tipo percentual d'interés diferent, aplicable per raó de la concreta matèria de que es tracte. La seua naturalea jurídica la regula l'artícul 1108 del Còdic Civil d'Espanya.

En definitiva, l'interés llegal dels diners és el <o>tipo percentual d'interés simple anual</o> (en principi, llevat que resulte d'aplicació lo establit en l'artícul 1109 del Còdic Civil, més avall transcrito en 'Atres determinacions llegals') que, a modo de recàrrec indemnizatorio o penalisació, resulta aplicable sobre determinada cantitat de diners adeutada, la qual ha de ser líquida, o a lo manco liquidable per constar totes les senyes necessàries per a efectuar el càlcul de la seua liquidació, i estar vençuda, sent per això exigible el compliment de l'obligació del pagament principal que, no obstant, oportunament no es va complir al seu degut temps; el tipo del qual d'interés està determinat per una norma jurídica en ranc de llei i s'aplica, a falta de pacte expresse en un atre sentit concertat entre les parts i a falta també d'una atra norma jurídica que resulte més específicament aplicable a la classe d'obligació de que es tracte, quan una persona o entitat es retarda en complir la seua obligació de pagament de certa cantitat principal de diners (per eixemple, el preu d'una compravenda, la devolució del capital que se li havia prestat i/o dels interessos remuneratorios del préstam i en atres situacions similars). Pero resultarà aplicable sempre i quan el deutor siga verdaderament responsable del retart produït en el compliment de l'obligació principal de pagament que tenia contreta.

Es constituïx aixina com una nova obligació de pagament, la qual és accessòria de la principal obligació de pagament que va quedar incomplida al seu degut temps. Per tant, en virtut del principi jurídic «accesorium sequitur principale» (lo accessori seguix la mateixa sòrt que lo principal) quan, per eixemple, prescriu el deute principal o si caduca la seua exigibilidad, ya no poden liquidar-se els seus interessos moratorios. Aixina ho té declarat el Tribunal Suprem d'Espanya: "la prescripció de l'obligació principal comporta, d'acort en el principi jurídic accesorium sequitur principale, l'impossibilitat de liquidar interessos de demora" (STS, 3.ª, de 25/11/2013, recurs de cassació n.º 5794/2011, fonament de dret 3º.1).

En tractar-se d'un interés simple anual, es determina aplicant la següent fòrmula: I = C * i * t

A on, "I" és la cantitat de diners o rèdit resultant; "C" és l'import de l'obligació principal adeutada; "i" és el tipo d'interés aplicable; i "t" el periodo de temps durant el que s'aplica eixe interés.

Per eixemple, algú adeuta 1.000 € a una atra persona, el tipo d'interés llegalment aplicable és del 3%, i esta situació es prolonga durant 100 dies. Puix, els interessos reportats en eixe temps ascendiran a 8,22 €, per lo següent: 1.000 € de principal multiplicat per 3% de tipo d'interés, dona uns interessos de 30 € a l'any; lo que dividit entre els 365 dies de l'any, supon 0,0822 € al dia; i multiplicat pels 100 dies que integren el periodo d'aplicació, dona el resultat indicat de 8,22 € en eixos 100 dies.

Antecedents històrics

La seua evolució en l'àmbit territorial espanyol

L'interés llegal es va establir per primera volta en el Còdic Civil de 24 de juliol de 1889, fixant-se en el tipo anual del 6% i, posteriorment, per Llei de 2 d'agost de 1899, en el 5%. La Llei de 7 d'octubre de 1939 ho va reduir fins al 4%, mantenint-se en eixe nivell fins a lo dispost per la Llei 24/1984, de 29 de juny, de Modificació del tipo d'interés llegal, que establix en el seu artícul primer: «l'interés llegal es determinarà en la Llei de Presuposts Generals de l'Estat».

Ara be, durant el periodo transitori comprés des de l'entrada en vigor de la citada Llei 24/1984, de 29 de juny, fins a la vigència de la Llei de Presuposts per a l'any 1985, l'interés llegal dels diners va quedar equiparat a el "tipo bàsic o de redesconte del Banc d'Espanya", que es trobava establit en el 8% anual per la vigència de l'Orde del Ministeri d'Economia de 23 de juliol de 1977 (BOE núm. 177, de 26 de juliol).

Si be, més alvance la Llei 66/1997, de 30 decembre, en el seu artícul 68, va eliminar definitivament de l'ordenament jurídic espanyol tota vinculació de l'interés llegal dels diners en el tipo d'interés bàsic del Banc d'Espanya o tipo de redesconte, disponent: «Les referències efectuades en la llegislació vigent al tipo d'interés bàsic del Banc d'Espanya s'entendran realisades al tipo d'interés llegal dels diners determinats en la Llei de Presuposts Generals de l'Estat.- Llevat pacte en contrari, la substitució del tipo d'interés bàsic del Banc d'Espanya pel tipo d'interés llegal dels diners no eximirà del compliment de lo establit en aquells contractes que continguen referències al citat tipo d'interés ni otorgarà a les parts la facultat d'alterar el seu contingut o resoldre-ho unilateralment.»

En conseqüència, a partir de l'any 1985, totes les Lleis de Presuposts Generals (i en ocasions especials també atres normes en ranc de llei -Real Decrete-Llei-) han senyalat el tipo d'interés aplicable seguint la tendència dels mercats financers, podent revisar-se el tipo fixat en consonancia con l'evolució dels tipos d'interés del deute públic, d'acort en la disposició adicional sexta de la Llei 65/1997. No obstant, esta previsió llegal no sempre ha segut aplicada, ya que, per eixemple, en els anys 2011 i 2012 (en Governs de distint signe polític) es varen alcançar nivells històrics a l'alça del deute públic espanyola en els mercats financers i, en canvi, l'interés llegal dels diners no va experimentar alteració alguna.

L'interés llegal dels diners, puix, deuria establir-se per les Corts Generals (directament, com a norma general, per mig de l'aprovació de les lleis de presuposts generals de cada any, com a disposició adicional de les mateixes, o extraordinàriament, concorrent circumstàncies especials, per mig de ratificació d'un previ Real Decrete-Llei aprovat pel Govern de la Nació). Per a això, deurien ser tingudes en conte la conjuntura i les expectatives econòmiques existents en el moment de ser fixat. I la seua publicació oficial té lloc, al temps de ser publicada la norma de ranc llegal que ho fixa, en el Bolletí Oficial de l'Estat (BOE).

Des de l'invocada Llei de 1984, habitualment la seua <o>vigència</o> és la de l'any natural -eixercici econòmic-, encara que no sempre açò ha segut aixina que, com s'ha dit, en ocasions la conjuntura política i/o econòmica de la nació ha obligat a prorrogar per a l'any següent els presuposts que estaven aprovats per a l'any anterior (com seguidament es vorà en detall) o inclús, pel contrari, el canvi de circumstàncies concurrents ha impulsat a modificar el tipo d'interés llegal establit dins del propi any de la seua vigència prevista, ans que expirara el determini anual inicialment establit en la corresponent llei presupostària que ho va fixar; com aixina va ocórrer en els anys 1990 i 2009, en abdós casos en governs de el PSOE.

I per lo que es referix a les pròrrogues presupostàries, la primera d'elles es va operar en l'any 2012, quan es va produir la particularitat de que inicialment -durant un periodo de temps que va coincidir exactament en la primera mitat de l'any- el tipo d'interés vigent no va ser fixat per la Llei de Presuposts d'eixe any, puix no va aplegar a aprovar-se esta llei abans del dia 1 de giner de 2012, sino que eixe any va començar en el mateix tipo d'interés que estava vigent al dia 31 de decembre de 2011, en virtut de pròrroga tácito (no expressament declarada per disposició específica alguna) de llei de presuposts de l'any anterior, com a conseqüència d'imperatiu constitucional. En efecte, per a l'any 2011 l'interés llegal estava establit en el 4% per la seua corresponent llei presupostària, tal i com s'expon en la taula de més avall; puix be, eixe mateix tipo d'interés és el que inicialment ha de considerar-se vigent per a la primera mitat de l'any 2012, ya que l'artícul 134.4 de la Constitució espanyola de 1978 establix que «si la Llei de Presuposts no s'aprovara abans del primer dia de l'eixercici econòmic corresponent, es consideraran automàticament prorrogats els Presuposts de l'eixercici anterior fins a l'aprovació dels nous». I com vullga que el Real Decret 1329/2011, de 26 de setembre, va dispondre la dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i la convocatòria d'eleccions generals per al 20 de novembre de 2011, com a conseqüència d'això no va aplegar a ser aprovada la Llei de Presuposts Generals de l'Estat per a l'any 2012 abans de l'1 de giner de 2012, que era el primer dia del nou eixercici econòmic, per lo que, en aplicació del precepte constitucional transcrito, va haver de considerar-se tácitamente prorrogat per a l'any 2012 el mateix interés llegal dels diners que estava fixat en la Llei de Presuposts de l'any 2011. I és que, com s'ha vist, ya que el tipo bàsic del Banc d'Espanya havia quedat derogat per la Llei 66/1997, ya no resultava este aplicable com a interés llegal dels diners en defecto de la seua fixació per la llei presupostària, que és lo que originàriament tenia previst l'artícul 1 de la tan aludida Llei de 1984.

Posteriorment, en efecte per a la segona mitat de l'any, ya sí va ser promulgada la Llei de Presuposts Generals de l'Estat per a 2012, per mig de Llei 2/2012, de 29 de juny, publicada en el BOE de 30 de juny de 2012, per la disposició adicional del qual 13ª va quedar fixat el tipo d'interés en el 4% fins al 31 de decembre d'enguany 2012. En lo que finalment és el mateix tipo d'interés el vigent per a tot l'any, pero en base llegal distinta per a la primera i per a la segona mitat de l'any.

En l'any 2017 va tornar a succeir alguna cosa semblat. Els successius processos electorals habidos en Espanya durant els anys 2015 i 2016 varen determinar que no es poguera aprovar per les Corts Generals al seu temps el presupost per a l'any 2017 (es va aprovar en juny de 2017), per lo que es va iniciar enguany en el presupost que havia segut aprovat per a 2016 tácitamente prorrogat, conforme al precepte constitucional anteriorment mencionat.

En 2018 es va repetir la pròrroga del tipo d'interés vigent en l'any anterior per aplicació del mandat constitucional, en este cas la falta d'aprovació llegal s'ha per la situació de minoria parlamentària del Govern del PP, que no va conseguir reunir a temps els respals necessaris per a traure avant la llei de presuposts abans del començ de l'any. Finalment la llei de presuposts d'enguany 2018 va ser elaborada pel Govern del Partit Popular i aprovada pel Congrés en maig d'eixe any, encara que mediant moció de censura, la seua aprovació pel Senat, a on el PP tenia majoria absoluta, va tindre lloc ya en govern del PSOE, en haver triumfat entre tant dita moció de censura. En qualsevol cas, la Llei de Presuposts Generals de l'Estat per a 2018 ha mantingut el tipo del 3% com a interés llegal per a tot enguany, en lo que cap incidència ha produït finalment respecte al tipo vigent l'aprovació de dita llei.

Aixina mateix, en 2019 i 2020 també s'ha donat lloc a la pròrroga del tipo d'interés vigent en l'any anterior per aplicació del mandat constitucional, en este cas la falta d'aprovació llegal es va deure a la situació de minoria parlamentària del Govern de el PSOE, que tampoc va conseguir reunir a temps els respals necessaris per a traure avant la llei de presuposts abans del començ de dits anys, per lo que mantenen vigència els de l'any 2018.

Des de l'any 2021, en el govern de coalició integrat per PSOE i Unides Podem i el respal parlamentari d'atres formacions, es va tornar a la normalitat presupostària, conseguint la seua vigència des del dia 1 de giner.

No obstant, despuix de les eleccions generals de l'any 2023, va tornar l'inestabilitat política que va provocar que el govern de coalició format entre el PSOE i Sumar no poguera conseguir els respals necessaris d'atres partits en el Congrés dels Diputats i no conseguira l'aprovació dels Presuposts Generals de l'Estat per a 2024 abans del dia 1 de giner, per lo que varen quedar prorrogats tácitamente els de l'any anterior (derivats de la llegislatura precedent), conforme a lo previst en la Constitució. D'igual forma, en finalisar l'any 2024 tampoc han pogut aprovar-se els Presuposts Generals de l'Estat per a l'any 2025 abans de l'1 de giner d'enguany, per lo que per imperatiu constitucional es prorroguen novament els que es varen aprovar per a l'any 2023. Situació esta, de pròrroga presupostària, que s'ha estés també a l'any 2026 i pel mateix motiu, ya que la llei presupostària per a enguany ni tan sols va aplegar a ser presentada pel govern a la seua aprovació per la cambra de representants, quedant aixina incomplit el mandat derivat de lo dispost en l'artícul 134.3 de la Constitució, que textualment establix: «El Govern deurà presentar davant el Congrés dels Diputats els Presuposts Generals de l'Estat a lo manco tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior»; si be, este incompliment del precepte constitucional ha carit de conseqüències polítiques i jurídiques, més allà de la pròrroga presupostària constitucionalment imposta.

El tipo d'interés llegal dels diners més baixos de l'història ho varen establir les Lleis de Presuposts Generals de l'Estat per als anys 2016, 2017, 2018 (esta en vigència prorrogada fins a 2020) i 2021, en el 3,00%; el més alt, en el 11%, va anar el fixat per la Llei de Presuposts per a 1985 (vore taula).

El cas especial del Protectorat espanyol de Marroc

És de posar de relleu, històricament parlant, que en l'àmbit territorial del Protectorat espanyol de Marroc, el tipo d'interés llegal va tindre un tractament específic: es va establir en el 6% anual i no es podien convindre atres tipos d'interés que excediren al 12% anual, según lo dispuesto en Dahir d'1 de juny de 1914 (B.O. Marroc del 10), quedant posteriorment fixat en el 4% anual, pel Dahir de 29 de març de 1946 (B.O. Marroc núm. 19, de 10 de maig), fins que va finalisar el protectorat, operat per l'Acort Hispà-Marroquí de 7 d'abril de 1956.

Interés de demora tributari

Esta classe d'interés llegalment establit s'aplica específicament, per raó de la matèria, a les operacions de particulars, empreses i inclús organismes públics en l'Agència Tributària. La Llei General Tributària ho definix com una prestació accessòria que s'exigirà als obligats tributaris i subjectes infractors com a conseqüència de la realisació d'un pagament fòra de determini o d'un cobro improcedent.

Inicialment es calculava incrementant en un 25% el tipo d'interés llegal dels diners, pero a partir de l'any 1987 apareix especificat en la mateixa disposició adicional de la Llei de Presuposts Generals de l'Estat de cada any en la que s'establix l'Interés llegal dels diners, encara que en algunes ocasions igualment ha tingut que ser modificat ans que es complira el determini anual inicialment establit en la corresponent llei presupostària.

Es pot apreciar també la seua evolució històrica en la taula més avall exposta.