Anar al contingut

Intensitat de recursos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gràfic de llínees descendents de colors
Intensitat del recurs energia per sector en Estats Units

La intensitat de recursos és una mida dels recurss (per eixemple aigua, energia o materials) necessaris per a la producció, el processament i l'eliminació d'una unitat de ben (producte o servici), o per a la finalisació d'un procés o activitat. Per lo tant, és una mida de l'eficiència en l'us dels recursos. A sovint s'expressa com la cantitat de recursos incorporada en el cost unitari. Per eixemple, litros d'aigua per cada dólar gastat en un producte. En la contabilitat nacional i la contabilitat de sostenibilitat, es pot entendre com les unitats de recursos gastades per unitat de PIB, de manera anàloga a l'intensitat energètica. Per eixemple, l'intensitat energètica dels països d'alts ingressos en 2006 va ser d'1,5 kWh/$. És obvi que per a produir eixe PIB no solament varen gastar energia, sino també aigua i matèries primeres. Per a trobar l'intensitat de recursos d'eixe any es dividix el consum d'aigua d'eixos països eixe any pel seu PIB d'eixe any, i, aixina mateix, es dividix el consum d'atres matèries primeres d'eixos països eixe any pel seu PIB d'eixe any.

Quan el concepte d'intensitat de recursos s'aplica a una sola persona, s'expressa com l'us de recursos d'eixa persona per unitat de consum. Una intensitat de recursos alta indica un elevat i indesijable cost ambiental de convertir els recursos en PIB. En canvi, una baixa intensitat d'us de recursos indica que el cost de convertir els recursos en PIB és reduït.[1]

Lo mateix que l'intensitat energètica s'ha anat reduint en el temps, també ho ha fet l'intensitat de recursos, reflectint una eficiència cada volta major i l'us creixent de tecnologia neta i economia circular.[2]

Un concepte molt relacionat és l'intensitat d'emissió o intensitat de carbonoː els grams de CO₂ equivalent que necessiten emetre's per a produir una unitat de ben (per eixemple un dólar de PIB). Els recursos naturals són vists habitualment com alguna cosa que s'extrau per a produir en això. Pero el lloc al que abocar els residus de la producció (l'atmòsfera en el cas del diòxit de carbono, les mars en el de les aigües residuals) també pot vore's com un recurs natural, la capacitat del qual per a absorbir sense generar efectes adversos (com el calfament mundial en el cas de l'atmòsfera) és llimitada.

Productivitat dels recursos i intensitat de recursos

[editar | editar còdic]

Abdós són conceptes clau en la mida de la sostenibilitat, ya que reflectixen l'èxit (o la falta d'ell) en desvincular el consum dels recursos naturals i la degradació ambiental[3] (quan es produïx en tecnologia bruta i economia llineal, el mig ambient es deteriora).


La productivitat d'un recurs són les unitats de PIB que es generen en consumir-se una unitat d'eixe recurs. Es pot entendre com l'invers de l'intensitat dels recursos. Vejam un eixemple ficticiː supongam un país que solament produïx pomes. Per a produir-les solament consumix aigua i energia. En un any ha produït un milló de tonellades de pomes que es valoren per a el PIB a 2 $ el quilo. El seu PIB eixe any és, per tant, de 2 000 millons de dólars. Per a produir 1 quilo de pomes es necessiten 700 litros d'aigua (sifra real) [4] i 0,8 kWh d'energia. Per tant, la productivitat del recurs aigua en eixe país eixe any és 2 · 1000 / 700 = 2,86 $ / metro cúbic, mentres que la productivitat del recurs energia és 2/0,8 = 2,5 $ / kWh. Observe's que en l'intensitat de recursos la magnitut monetària ($) està en el denominador, mentres que en la productivitat dels recursos està en el numerador.

La ventaja de l'intensitat de recursos i la productivitat dels recursos és que poden utilisar-se tant per a medir el cost econòmic com per a l'ambiental. Encara que essencialment estos conceptes són 2 cares de la mateixa moneda (un és l'invers matemàtic de l'atre), en la pràctica impliquen enfocaments molt diferents. Per a aumentar la sostenibilitat es deu maximizar la productivitat dels recursos,[5] minimisar la seua intensitat i no aumentar la cantitat total de recursos utilisats.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lorentzen, J. (ed) 2008. Resource intensity, knowledge and development: insights from Africa and South America. HSRC Press, South Africa. ISBN 978-07969-2213-7
  2. «Ecoeficiencia i ecoinnovación».
  3. «Eficiència dels recursos». Universitat de Saragossa.
  4. «a-produir-aliments/ ¿Quanta aigua es necessita per a produir aliments?».
  5. «Conseguir la sostenibilitat a través de la productivitat».