Institut Interamericano de Cooperació per a l'Agricultura

Institut Interamericano de Cooperació per a l'Agricultura

El Institut Interamericano de Cooperació per a l'Agricultura (IICA) és un organisme especialisat del Sistema Interamericano, pertanyent a l'Organisació dels Estats Americans (OEA), en sèu central en Sant Isidro de Vázquez de Coronat, Sant Josep. Costa Rica.

Els seus fins són estimular, promoure i recolzar els esforços dels seus Estats membres per a conseguir el desenroll sostenible de l'agricultura i el benestar de les poblacions rurals.

L'Institut és una plataforma de cooperació. Per a movilisar recursos entre països i regions, en la finalitat de promoure i adaptar iniciatives de cooperació orientades a abordar les prioritats nacionals i regionals, facilitar el fluix de l'informació i millorar la difusió de les millors pràctiques agràries.

Les llengües oficials de l'institut són anglés, espanyol, portugués, i francés, i tots els documents estan disponibles en cada llengua.

Història

A inicis de la década de 1940, un grup de diplomàtics de la OEA de diverses nacionalitats varen identificar la necessitat de contar en un organisme adscrit privat sense fins de lucre, especialisat en agricultura per al continent americà, en el propòsit de promoure el desenroll agrícola i el benestar rural en eixe continent.

En 1942, Henry Wallace, secretari d'agricultura dels EE. UU., va sugerir la fundació de l'Institut Interamericano de Ciències Agrícoles, i Ernesto Molina, director general del departament d'agricultura d'Equador ho va propondre a el OEA. En aquella época, la IICA va ser finançat per l'Unió Panamericana. El primer director de l'Institut va ser Dr. Earl N. Bressman dels EE. UU.. José L. Colom va ser secretari, Rex A. Pixley va ser director de negocis, i Robert A. Nichols va ser agricultor encarregat d'operacions satèlits.

Va ser aixina com va nàixer l'Institut Interamericano de Cooperació per a l'Agricultura (IICA) en 1942, originalment en sèu en Turrialba, Costa Rica, i inicialment molt lligat a l'existència del Centre Agronómico Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). La propietat en Turrialba consistix de 1235 acres de terreny. La humitat i cantitat de precipitació d'este lloc és apropiat per la cultivación experimental d'una varietat de cultius, i per la ganaderia experimental baix un clima tropical. Ademés, el lloc està situat menys que cent milles de terres baixes.

En 1960, la Direcció general de el IICA va ser traslladat des de Turrialba a la seua sèu actual en Sant Isidro de Coronat, Sant Josep.

En 1979, l'organisació va canviar de nom des de l'Institut Interamericano de Ciències Agrícoles al seu nom actual, l'Institut Interamericano de Cooperació per a l'Agricultura. Ademés, es va formar la Junta Interamericana d'Agricultura.

Des de 1980, el IICA es dividix la seua història en 5 etapes:

• Concertació (1980-1985)
• Reactivació de l'Agricultura (1986-1993)

• Més allà d'una visió sectorial (1994-2001)
• Promoció de la prosperitat en les comunitats rurals (2002-2010)
• Innovació per a una agricultura competitiva, sostenible, i inclusiva (2011-2014)

A través dels anys, el IICA va evolucionar com un organisme de cooperació tècnica internacional que permanentment tracta d'adaptar-se a les noves demandes del sector agrícola, en la finalitat de conseguir una agricultura cada volta més inclusiva, competitiva i sustentable. Esta evolució és ejemplificado per la publicació en la década de les huitanta d'un document que es diu Pla d'Acció Conjunta per a la Reactivació Agropecuaria en Amèrica Llatina i el Carib, enfocat en la modernisació agrícola.

Canvis a l'orde mundial específicament en la primera década del sigle XXI incloïen la lliberalisació i globalisació econòmica; alvanços en la tecnologia, ciències, i comunicacions; canvis demogràfics, la demanda aumentada d'aliments segurs; i la lluita contra la pobrea i la desigualtat. Com a resultat d'açò, en 2002, el IICA va propondre l'establiment del Programa Interamericano per la Promoció de Comerç Agrícola i Indústria Agrària. Una meta d'este desenroll és de reduir el desplaçament des del camp a les ciutats per proveint oportunitats rurals. Com a estratègia d'implementar este nou programa, va identificar que lo següent seria necessari: el respal de totes les branques de el IICA en l'hemisferi, la creació d'aliances en atres organisacions en un interés en l'establiment del comerç internacional, la consulta de senyes d'atres programes que ya té el IICA com a punt de referència, cooperació en oficines especialisades (governamentals i privats) en els EE. UU. i Canadà, i implementació gradual del programa, escomençant en mercats nortamericans i canadencs, i eventualment estenent al món sancer.

En 2017, el IICA es va celebrar 75 anys en operació. Victor M. Villalobos, el llavors director general va dir que l'èxit que l'organisació ha tingut és per l'habilitat de l'Institut d'adaptar-se a circumstàncies canviants. No obstant, ell va dir, encara hi ha molt a fer sobre l'agricultura productiva, competitiva, sostenible, i inclusiva.

L'Institut brinda la seua cooperació per mig del treball quotidià, propenc i permanent en els seus 34 Estats membres. Com a organisació hemisfèrica de cooperació tècnica, el IICA posseïx gran capacitat flexible i creativa per a respondre a les necessitats de cooperació tècnica en els països, a través de les seues trentaquatre Agències de Cooperació Tècnica, els seus cinc Centres Regionals i la seua Sèu Central, des dels quals es coordina l'implementació d'estratègies adequades a les característiques de cada regió.

Propòsit i Treballs

L'Institut diu que la seua missió és recolzar els Estats membres en els seus esforços de conseguir desenroll agrícola i benestar rural per cooperació internacional tecnològica. Ademés, volen recolzar el desenroll sostenible i lluitar contra la fam i pobrea en poblacions rurals.

En esta missió l'Institut es definix els seus objectius com proveir un lloc per a investigar l'agricultura baix condicions tropicals, entrenar científics agrícoles, juntar escoles de pensament agrícoles de les Américas, recolzar proyectes colaboratius, enfortir relacions cultures a través dels continents, i recopilar senyes de problemes agrícoles dels estats americans. Un propòsit adicional que va tindre l'Institut al moment de la seua fundació va ser contribuir a l'esforç de guerra. Per la Segona Guerra Mundial, va haver una escassea de varis productes agrícoles importants.

Oferix una llista de tècniques per a recolzar cadenes agrícoles, en 4 categories:

• Sobre la direcció de negocis, el IICA sugerix l'establiment de ecoturismo agrícola, l'adopció de productes agrícoles de valor alt, i pertinença a un programa hemisfèric de negocis agrícoles.
• El segon camp és direcció de la cadena de suministrament. L'institut oferix normes per a finançar i manejar inversions a cadenes de suministrament llatinoamericanes, tindre en conte l'impacte ecològic de l'agricultura, monitorizar el seu rendiment, i reduir pèrdues d'aliments.
• Direcció de política i enfortiment d'infraestructura institucional: referència a l'Organisació Mundial de Comerç, disseny i respal en evaluar polítiques agrícoles, i preparació de plans i programes per a omplir els requisits d'evaluació.
• Accés al mercat: comerç just, plans de mercadotècnia que li vinculen en atres productors en el mercat, planejament de programes de agro-turisme.