Instant on
En els ordenadors, instant on (encés instantàneu) és la capacitat d'arrancar (boot) casi instantàneament, de tal manera que es puga estar en llínea o usar una aplicació específica sense tindre que esperar que siga llançat el sistema operatiu tradicional del PC. Hui en dia, la tecnologia instant-on és sobretot usada en laptops, netbooks i nettops perque l'usuari pot arrancar un programa immediatament, en lloc d'esperar que arranque tot el sistema operatiu de el PC. Per eixemple, un usuari pot solament voler eixecutar un software de reproducció de películes o eixecutar un navegador d'Internet, sense la necessitat del sistema operatiu complet.
Llista de sistemes en instant on
- Acer InstaBoot Netbook (basat en Splashtop)
- Acer RevoBoot Nettop (basat en Splashtop)
- Targetes mare Express Gate, notebooks, Eee Box (un nettop), i Eee PCs d'Asus (basat en Splashtop)
- Producte de Canonical anunciat a principis de 2010
- Dell Latitude ON, Latitude On Reader, Latitude On Flash (basats en Splashtop)
- DeviceVM Splashtop[1]
- Google Chrome OS[2]
- HP QuickWeb Probook notebook (basat en Splashtop)
- HP Instant On Solution Voodoo & Envy notebook (basat en Splashtop)
- HP Instant Web netbook (basat en Splashtop)
- Lenovo QuickStart (basat en Splashtop)
- LG SmartOn (basat en Splashtop)
- Mandriva InstantOn[3]
- Phoenix HyperSpace[4]
- Sony Quick Web Access (basat en Splashtop)
- Xandros Preste[5]
- Xpud
Cronologia
- En octubre de 2007, ASUS va introduir una capacitat instant on que mercadearon en la marca "Express Gate" en targetes mare selectes, usant el software de Splashtop de DeviceVM i memòria Flash dedicada.
- En maig de 2008, ASUS va despachar per als seus notebooks el "Express Gate" basat en Splashtop.[6]
- En juliol de 2008, HP va començar a despachar Splashtop en els seus notebooks Voodoo, cridant-ho "Instant On Solution (IOS)".
- En octubre de 2008, Lenovo va començar a despachar Splashtop en els seus netbooks, cridant-ho "QuickStart".[7]
- Dell Computer Corporation va anunciar el 13 d'agost de 2008 que soportaria "instant on" en la seua llínea de laptops Latitude, apalancando "un sub-processador secundari de baix voltage dedicat i un OS que puga permetre una vida de la bateria de múltiples dies" i que proporcione "accés casi instantàneu a l'email, calendari, accessoris, contactes i la Web sense arrancar (booting) el sistema operatiu (OS) principal del sistema…"[8] Este OS correrà una variant de Linux.[9]
- En giner de 2009, LG va començar a despachar Splashtop en els seus netbooks, cridant-ho "Smart On".
- En juny de 2009, Acer va començar a usar Splashtop en les seues netbook, cridant-ho "RevoBoot".
- En juny de 2009, Sony va començar a instalar una versió del software Splashtop en solament un navegador instant on en els seus computadors portàtils Vaio NW laptops.[10]
- En setembre de 2009, HP va anunciar[11] que despacharia un número de netbooks i notebooks comercials en una característica instant on "Quick Web" (web ràpida), que també utilisa el software de Splashtop.
- En setembre de 2009, Asus va despachar els netbooks EeePC en la "Express Gate", basat en Splashtop.
- En octubre de 2009, Samsung partnered en les tecnologies de Phoenix per a oferir immediat-en els quaderns i els netbooks.[12]
- En novembre de 2009, Dell va despachar els notebooks comercials Latitude, en les característiques Latitude On Reader i Latitude On Flash, basades en Splashtop.[13]
- En novembre de 2009, Google Chrome OS alpha de font oberta.[14]
- En novembre de 2009, Acer va despachar Splashtop en els seus netbooks Aspire One, cridat "InstaBoot".[15]
- En decembre de 2009, Mandriva va publicar un Environment cridat "Mandriva InstantOn"
- A finals de 2009, Splashtop s'ha despachat en més de 30 millons de PCs.
- A principis de 2010, Canonical, els patrocinadors del sistema operatiu Ubuntu, tindran una proposició Instant On llançada en el mercat. L'informació pot ser llançada en el show CES en Las Vegas, en giner de 2010.
- En 2010, DeviceVM va proyectar que el Splashtop serà despachat en més de 100 millons de PCs.
Referències
- ↑ http://www.splashtop.com/
- ↑ https://googleblog.blogspot.com/2009/07/introducing-google-chrome-vos.html
- ↑ https://web.archive.org/web/20090924002721/http://www2.mandriva.com/instanton/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 1 de juliol de 2010. Consultat el 7 de maig de 2019.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 2 de març de 2009. Consultat el 16 de juliol de 2010.
- ↑ https://web.archive.org/web/20100104031735/http://splashtop.com/press_releases_detail.php?Aneu=23
- ↑ https://web.archive.org/web/20101213195435/http://www.splashtop.com/press_releases_detail.php?Aneu=30
- ↑ Elgin, Mike. «Dell targets 19-hour laptop at 'digital nomads'», Computer World, 15 d'agost de 2008.
- ↑ Kingsley-Hughes, Adrian. «Llaure “instant on” notebooks the future?», ZDNet, 13 d'agost de 2008. Consultat el 16 de juliol de 2010.
- ↑ https://web.archive.org/web/20090925104043/http://www.splashtop.com/press_releases_detail.php?Aneu=39
- ↑ http://www.hp.com/hpinfo/newsroom/press/2009/090915xb.html
- ↑ https://web.archive.org/web/20100428162231/http://investor.phoenix.com/releasedetail.cfm?ReleaseID=417063
- ↑ https://web.archive.org/web/20091010050319/http://www.splashtop.com/press_releases_detail.php?Aneu=44
- ↑ https://googleblog.blogspot.com/2009/11/releasing-chromium-vos-open-source.html
- ↑ https://web.archive.org/web/20091221033758/http://www.splashtop.com/press_releases_detail.php?Aneu=40
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instant on» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.