Insecte genèticament modificat
.jpg){kind=link}
Un insecte genèticament modificat és un insecte el material genètic del qual ha segut modificat (abreviat OGM o OMG) per mig d'ingenieria genètica ya siga per mutagénesis, o per métodos més precisos de transgénesis o cisgénesis. Els motius de l'us d'insectes genèticament modificats inclouen investigacions biològiques i control de plagues. El control genètic de plagues s'aprofita dels alvanços recents en biotecnología i un creixent repertori de seqüències genómicas d'organismes eucariotes per a controlar diverses plagues, incloent insectes. Es poden trobar llistes de genomes d'insectes en bases de senyes com NCBI[1] i bases de senyes específiques d'insectes com FlyBase,[2] VectorBase,[3] i BeetleBase.[4] En el present (segona década de el XXI) existix una iniciativa que va començar en 2011 de secuenciar els genomes de 5 000 insectes i atres artròpodes anomenada i5k.[5] Alguns Lepidoptera (per eixemple, la palometa monarca i el cuc de seda) han segut modificats genèticament en la naturalea (no per acció humana) per un bracovirus (gènero Bracovirus de la família Polydnaviridae) d'una avespa paràsita.[6]
Espècies modificades
[editar | editar còdic]Investigació biològica
[editar | editar còdic]- La mosca de la fruta (Drosophila melanogaster) és un organisme modele usat en una varietat de disciplines biològiques, per eixemple en neurobiología, genètica de poblacions, ecologia, etologia, sistemàtica, genómica i biologia del desenroll.[7][8][9] Molts estudis fets en espècies de Drosophila servixen de base en les seues àrees respectives i seguixen sent importants models d'atres organismes, incloent humans. Per eixemple, han servit per a comprendre l'importància econòmica d'insectes i l'estudi de malalties i desenroll humans.[10][11] La mosca de la fruta té la ventaja sobre atres animals de laboratori d'una curta vida, manteniment mínim i facilitat d'induir mutacions, ademés va ser un dels primers organismes el genoma dels quals es coneix per complet.
Control genètic de plagues
[editar | editar còdic]- Mosquit de la febra groga (Aedes aegypti)
- Mosquits de la malaria (Anopheles gambiae i Anopheles stephensi)[12][13][14]
- Pectinophora gossypiella
Plutella xylostella
[editar | editar còdic]
La oruga de Plutella xylostella (papalomayo) s'alimenta d'crucífera com les varietats de Brassica oleracea: repollo, brócoli, coliflor, col crespa, a un cost als agricultors de 5 mil millons de dólars per any.[15] En 2015, Oxitec va desenrollar arnes "GM-diamondback" que produïxen larves femelles no viables per a controlar les poblacions que han desenrollat resistència als insecticida. Els insectes genèticament modificats inicialment varen ser colocats en gàbies durant l'etapa experimental. Esta espècie havia desenrollat resistència al DDT[16] i més tart s'havia tornat resistent a atres 45 insecticida.[17] En Malàsia era resistent a tots els productes sintètics.[18] El gene és una combinació de ADN d'un virus i una bactèria. En estudis anteriors, mascles captius portadors del gene varen erradicar poblacions d'arnes no modificades genèticament.[16] Les ventrades d'crío eren similars, pero les femelles naixcudes d'eixes ventrades morien sense deixar descendència. El gene desapareix despuix de vàries generacions, lo que requerix repetides introduccions de mascles GMO cultivats. Les arnes modificades es poden identificar per la presència d'un transgene "coral" que els dona coloració rojosa baix la llum ultravioleta.[18]
Els opositors consideren que la proteïna produïda pel gene sintètic pot danyar a atres organismes que mengen arnes. Els creadors asseguren que han estudiat els efectes d'estes proteïnes en mosquits, peixos, escarabats, aranyes i parasitoides i no han trobat efectes perjudicials. Els grangers veïns als llocs d'experimentació temen que les arnes poden danyar la seua certificació de granja orgànica. Els experts llegals diuen que els patrons nacionals d'agricultura orgànica solament castiguen als que fan us intencional de GMVos. Els creadors asseguren que les arnes no migran si disponen d'aliment suficient i que no poden sobreviure el clima hivernal.[18]
Mosca mediterrànea de la fruta
[editar | editar còdic]
La mosca mediterrànea de la fruta Ceratitis capitata és una plaga mundial de l'agricultura. Infestan una gran varietat de collites (més de 300) incloent frutes, verdures i anous, causant greus danys.[19] La companyia Oxitec ha desenrollat machos-GM que duen un gen letal que interromp el desenroll de les femelles matant-les en un procés cridat "letalidad femenina pre-bua". Despuix de vàries generacions les poblacions disminuïxen al punt en que els mascles no poden trobar parelles. Per a criar estos insectes en el laboratori, es pot silenciar el gene letal per mig d'antibiòtics com la tetraciclina.[19]
Els opositors diuen que els efectes a llarc determini de lliberar millons de mosques-GM són impossibles de predir. Les larves mortes podrien quedar en les collites. Helen Wallace de Genewatch, una organisació que monitorea l'us de tecnologia genètica, afirma que les frutes usades en mosques-GM de Oxitec estan contaminades en larves de mosques GM programades per a morir dins de la fruta que se supon que estan protegint. Agrega que la letalidad dels components químics possiblement fracassarien a llarc determini i que les mosques desenrollarien resistència o es aparearían en llocs contaminats en tetraciclina que abunda en certs cultius.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «National Center for Biotechnology Information».
- ↑ Group, FlyBase Web Development. «FlyBase Homepage».
- ↑ «Welcome to VectorBase! | VectorBase».
- ↑ «BeetleBase |». Archivat des d'el original, el 1 de març de 2016.
- ↑ «5,000 Insect Genome Project (i5k) Launched &#; Entomological Society of America». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2016. Consultat el 18 de giner de 2020.
- ↑ «Recurrent Domestication by Lepidoptera of Gens from Their Parasites Mediated by Bracoviruses».PLOS Genet.11(9)
- i1005470.ISSN 1553-7404.doi:10.1371/journal.pgen.1005470.
- ↑ Powell, Jeffrey R.. Progress and Prospects in Evolutionary Biology: The Drosophila Model (en en), Oxford University Press. ISBN 9780195076912.
- ↑ «Drosophila: Genetics meets behaviour».Nature Reviews Genetics.2(11)
- 879–890.ISSN 1471-0056.doi:10.1038/35098592.
- ↑ «A Novell Family of Divergent Seven-Transmembrane Proteins: Candidate Odorant Receptors in Drosophila».Neuron.22(2)
- 327–338.doi:10.1016/S0896-6273(00)81093-4.
- ↑ «A Systematic Analysis of Human Disease-Associated Gene Sequences In Drosophila melanogaster».Genome Research.11(6)
- 1114–1125.ISSN 1088-9051.doi:10.1101/gr.169101.
- ↑ «Using FlyAtlas to identify better Drosophila melanogaster models of human disease».Nature Genetics.39(6)
- 715–720.ISSN 1061-4036.doi:10.1038/ng2049.
- ↑ «A CRISPR-Cas9 gene drive system targeting female reproduction in the malaria mosquit vector Anopheles gambiae».Nature Biotechnology.34(1)
- 78–83.ISSN 1546-1696.doi:10.1038/nbt.3439.
- ↑ Mutant mosquitoes 'resist malaria', BBC News Health. Recuperate le 24 de novembre de 2015.
- ↑ «Highly efficient Cas9-mediated gene drive for population modification of the malaria vector mosquit Anopheles stephensi».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.112(49)
- E6736–43.doi:10.1073/pnas.1521077112.Consultat el 24 de novembre de 2015.
- ↑ «A heterozygous moth genome provides insights into herbivory and detoxification».Nature Genetics.45(2)
- 220–225.ISSN 1061-4036.doi:10.1038/ng.2524.
- ↑ 16,0 16,1 (2015).«Pest control and resistance management through release of insects carrying a male-selecting transgene».BMC Biology.13(1)
- 49.ISSN 1741-7007.doi:10.1186/s12915-015-0161-1.
- ↑ «Studies on the mechanism resistance to insecticides of diamondback moth».Laboratory of Applied Entomology and Nematology, Faculty of Agriculture, Nagoya University.Consultat el September 2015.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Powell, Devin (31 d'agost de 2015). Replacing pesticides with genetics, New York Claves. Recuperate le 1 de setembre 2015.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Hogenboom, M.. «Genetically modified flies 'could save crops'». BBC. Consultat el 12 de setembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Insecto genéticamente modificado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.