Inmunotoxina
Les inmunotoxinas són un tipo de neurotoxinas que han sorgit en les últimes décades com una ferramenta (i és l'enfocament, ademés) de la neurociencia experimental. En particular, es considera el desenroll d'una gama de molècules que permeten la selecció selectiva, la disrupción i la mort de poblacions específiques de cèlules neuronals en el sistema nerviós central (SNC). Entre les toxines de les plantes, les més utilisades per a generar inmunotoxinas són les proteïnes que inactivan ribosoma, sent la més comuna la ricina,[1] una toxina proteica potent que s'extrau de les llavors del Ricinus communis.[2]
Les inmunotoxinas són agents usats en terapèutica basats en proteïnes que consistixen en un residu de direccionament unit o fusionat a un residu assessine. El residu de direccionament (targeting) pot ser un anticòs o un lligant dirigit contra un receptor o antígeno de superfície celular que és específic per a la malaltia objectiu, mentres que el residu actiu és un membre d'una classe de proteïnes o enzimes altament tòxiques. Essencialment, es pot usar qualsevol molècula que induïxca la mort celular en interferir directament en la maquinària celular, modificant la membrana celular o induint proteïnes apoptóticas. Per la potència enzimàtica d'estes proteïnes, un chicotet número de molècules de toxines administrades en èxit a la citoplasma (o a el compartimento ribosómico) pot ser letal per a la cèlula.[3]
Antecedents
[editar | editar còdic]En 1976, investigadors de l'Escola de Medicina de l'Universitat de Boston varen construir molècules híbrides fetes en anticossos antitumorals acoplats a la toxina del grup o de la ricina per a destruir les cèlules tumorals. A principis de la década de 1980, alguns grups varen publicar enfocaments similars.[4] La paraula 'inmunotoxina' es va falcar en 1981 per a nomenar a estes molècules quiméricas destinades a matar cèlules tumorals.[5]
Raonament i importància biomèdica
[editar | editar còdic]Les inmunotoxinas són ferramentes que es poden aprofitar para
- crear lesions per a l'anàlisis experimental de la funció normal de les neurones blanc;[6]
- generar models animals eficaços i eficients de malalties humanes;[6]
- estudiar els mecanismes de neurodegeneración;[6]
- i desenrollar noves teràpies.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Biomedicines.4(2)
- 12.doi:10.3390/biomedicines4020012.Consultat el 22 de juliol de 2018.
- ↑ Toxins.7(12)
- 4906–4934.doi:10.3390/toxins7124856.
- ↑ Journal of Biological Chemistry.286(6)
- 4165–4172.doi:10.1074/jbc.M110.186973.Consultat el 22 de juliol de 2018.
- ↑ Pathogens and Disease.76(3)
- 1-25.doi:10.1093/femspd/fty019.
- ↑ Nature.290(5802)
- 145-6.Consultat el 22 de juliol de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 (2010) Encyclopedia of Psychopharmacology (PDFPDF), Online-Ausg. edició (en Anglés), Berlin, Heidelberg: Springer-Verlag Berlin Heidelberg, pp. 875-876. ISBN 978-3-540-68706-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmunotoxina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.