Inishtrahull
l'illa de Inishtrahull (en gaèlic, Inis Trá Tholl, que significa "illa de la plaja buida") es troba a uns 10 quilómetros al noreste del cap Malin, Inishowen, comtat de Donegal. És l'illa més septentrional de la República d'Irlanda. La recalada més septentrional d'Irlanda, la roca Tor Beg es troba un quilómetro més al noroest de Inishtrahull.[1] Inishtrahull té una superfície de 0,34 quilómetros quadrats o aproximadament 80 acres.[2]
Geologia
L'illa està formada per un tipo de roca metamòrfica gneiss coneguda com gneiss de Inishtrahull, en una antiguetat d'1.700 millons d'anys. El gneiss és la roca més antiga coneguda de les illes irlandeses, no obstant, alguns estudis han mostrat que l'illa va ser en el seu orige partix de Groenlàndia meridional. Roddy Muir, un geòlec escocés, en l'informe McCallion, va argumentar l'existència de llaços geològics entre Groenlàndia, Colonsay, Islay i Inishtrahull. Muir va visitar esta zona i va usar la tectònica de plaques per a concloure que Inishtrahull va ser part de la punta meridional de Groenlàndia fa aproximadament 1.800 millons d'anys. Creu que Inishtrahull, Islay i Colonsay es varen trencar d'eixa punta meridional de Groenlàndia, que Islay i Colonsay es varen moure a la part occidental d'Escòcia i Inishtrahull es va moure 1.300 km (800 el meu) al surest de Groenlàndia en la part exterior de la costa de Donegal.
Els isleños
L'illa es troba hui en dia deshabitada, pero va tindre una comunitat residint en ella fins a 1929 i farero fins a 1987. L'evacuació de la comunitat de Inistrahull va tindre lloc en bloc en 1929. L'assunt va ser suscitat en un debat del Dáil sobre la peixca illegal en novembre de 1929 pel TD per a la zona, diputat Carney.[3] El diputat va afirmar que Inishtrahull era un dels pocs llocs en el país a on la població realment s'havia incrementat casi en un 100% des de 1881 fins a 1901. Va dir que els isleños tenien una escola i un cementeri i que es guanyaven la vida en l'indústria pequera en pots molt chicotets per a peixca costera i que podien alinear peix en peix durant l'estació de l'arenc. El diputat Carney va dir que normalment eren capaços de guanyar-se be la vida. No obstant, va dir que per la peixca illegal per "navío d'arrastre escocesos i anglesos i peixquers francesos" els isleños s'havien vist obligats semanes abans a evacuar l'illa, abandonar les seues cases i deixar només despuix d'ells al farero.
En respondre el ministre de peixca, Fionán Lynch TD va dir que no estava d'acort en que hagueren abandonat l'illa per la peixca illegal i estava realisant una investigació per a determinar les seues circumstàncies. El ministre va dir que a ell "li agradaria notar que s'estava fent tot lo possible per a evitar que anaren una càrrega permanent de l'assistència social". Més tart va enviar a un oficial principal del seu departament a documentar les circumstàncies. Després va explicar en el Dáil que "quatre famílies de les [sis de Inistrahull] es guanyaven la vida en el servici de barcos Irish Lights a l'illa, en el que encara podien treballar" i que no hi havia cap cas una intervenció estatal. També va dir que segons l'intervenció de l'oficial els isleños reasentados no vivien en "circumstàncies de pobrea".[4]
Referències
- ↑ «Ireland - Geographical facts and figures». Travel through the Ireland story.... Consultat el 15 de setembre de 2007.
- ↑ «Per Ivar Haug, Gazetteer of Ireland, Trondheim University 2007.». Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2008. Consultat el 11 d'abril de 2010.
- ↑ 14-11-1929 Dáil Debat
- ↑ 10 April 1930 Dáil Debat
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inishtrahull Island» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- The book of Inishtrahull, per Sean Beattie
- Local Island history collection, per Dones Mills
- Irish national parks and wildlife service
- Irish lights
- Wildlife of Ireland (Inistrahull information section