Anar al contingut

Indumentària en l'Antic Egipte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Indumentària en Egipte era una conseqüència directa del clima: càlit i sec, i de la forma de vida, a l'aire lliure.

Erro al crear miniatura:
Indumentària masculina i femenina. Imperi Antic.

S'usaven robes exclusivament de lli, encara que al principi s'usaven fibres de juncs i canyes, es va impondre el lli per la creència de que era més pur, i es cultivava per a fins textils en exclusiva. El color preferit era el blanc, encara que podia dur alguns dibuixos en les vores.

La llana era coneguda, pero va ser considerada impura, com totes les fibres animals. Solament a partir de la conquista d'Alejandro Magne, va començar a amprar-se la llana en les penyores de caràcter quotidià pero va continuar prohibida en els temples i santuaris, on els sacerdots devien usar robes de lli de color gris azulado .

[editar | editar còdic]

Els llauradors, els treballadors i les persones de condició modesta, solien anar en un taparrabos, sí es vestien, duyen solament el shenti, usat pels varons de tota condició social durant tres milenis, que consistixen en una espècie de faldilla que s'enrollava a la cintura i se cenyia en un cinturó de cuiro. Durant l'Imperi Nou, cap a 1425 a. C., va començar a usar-se un corfoll llauger, o camisa sense mànegues, aixina com una espècie de jubón plisado entre els acomodats.

Erro al crear miniatura:
Sethy I, en shenti i claft. [[Imperi de cara ]].

Vestuari de la noblea

[editar | editar còdic]

Entre la gent de posició s'adornava la peça en brodats i es colocava sobre un calzón o corfoll. Damunt del shenti duyen les persones de distinció una espècie de saya curta formant menuts plecs, que per a eixir de casa es canviava per un corfoll en mànegues o sense elles, abdós de fina textura. Per a cobrir el cap abdós sexes usaven una peluca postiça, i en el cas del faraó, un tocat particular, el nemes, que es formava en un llenç quadrat, fet en una tela a ralles els colors de les quals més comunes eren el blau i el groc, ajustat a la front i en caigudes als costats.

El vestuari real està ben documentat, vestien de modo semblant que el restant del poble. El Faraó vestia una calembe real que ocasionalment estava compost de ralles horisontals de colors blau, groc i vert; les quals estaven separades per franges blanques, també els distinguien els símbols distintius, com el ceptre i la corona egipcíaca.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Laver, James. Breu història del trage i la moda, Edicions càtedra. ISBN 84-376-0732-9.