Indústria minera de Burundi

Burundi' és productor de mineral de niobi (columbio) i tantalio, mineral d'estany i mineral de tungsteno, i alguns jaciments d'or destinats a l'exportació. Burundi posseïx recursos de coure, cobalt, níquel, feldespat, roca fosfática, quarsita i escasses reserves d'urani i vanadi.

Regulació de l'indústria

Segons la Llei de Mineria i Petròleu de 1976 (modificada en 1982), les autorisacions de prospecció s'otorgaven per a perímetros definits per dos anys i eren renovables. No eren exclusives i no conferien cap títul sobre els minerals. Els permissos d'investigació s'otorgaven per mig d'un procés de licitació pública. Permetien evaluar la cantitat i utilitat de les reserves, aixina com lo que implicaria la seua extracció, processament i comercialisació. Eren exclusius i, si es demostrava l'existència d'un jaciment, otorgaven el dret a una llicència d'explotació, disponible per periodos de 5 anys, en dos renovacions. El titular d'un permís d'explotació podia solicitar una concessió, otorgada per un periodo de 25 anys, en la possibilitat de dos renovacions de 10 anys.

En octubre de 2013 es va adoptar una actualisació de la Llei de 1975 que regulava els minerals, pero no els hidrocarburs. Segons este còdic, l'Estat no seria operador miner, pero tindria dret a una participació del 15 % en els proyectes miners. Es varen definir imposts per als metals bàsics (4%), metals preciosos (5%), pedres precioses (7%) i atres minerals (2%). Els permissos d'explotació minera s'otorgarien únicament a persones jurídiques en sèu en Burundi. Les activitats mineres estarien subjectes a l'impost sobre la renda de les societats i als drets d'aduana. El còdic també comprenia l'explotació artesanal, l'extracció a cel obert o en fosses poc profundes i la concentració per mig de processos no industrials.

En un discurs pronunciat l'1 de juliol de 2021, dia de l'independència de Burundi, Evariste Ndayishimiye, president de Burundi, va declarar que les empreses estrangeres estaven obtenint beneficis excessius de l'extracció de recursos com a níquel, terres rares, or i coltán. Va ordenar que totes les empreses estrangeres suspengueren les seues activitats mineres a partir del 14 de juliol de 2021.

Actualment, l'indústria està regulada pel Ministeri d'Hidràulica, Energia i Mines. La llei principal és el Còdic Miner 2023 (Llei n.° 1/19), que regula tots els aspectes, des de la prospecció fins a la venda de minerals i fòssils. Segons este còdic, es reserva per a l'Estat una participació fixa en la producció, determinada per reglament. L'enriquiment o refinación deu començar en Burundi dins dels dos anys posteriors a l'inici de l'explotació, en el procés i el percentage definits per reglament, encara que podrien permetre's exencions si el valor és baix. Es requerix una tornada de l'inversió en dos anys, i les despeses d'investigació deuen ser auditats i aprovats pel ministeri. L'Estat posseïx a lo manco el 16% de l'empresa operadora, percentage que aumenta un 5% en cada renovació.

General

En 2013, hi havia aproximadament 10 000 miners artesanals en Burundi, dels quals prop de dos terços es dedicaven a l'extracció d'or. El terç restant extrea estany, tungsteno i tantalio. La mineria representava menys del 1% de el PIB i el 0,3% dels ingressos fiscals, si ben el país va exportar 2,8 millons de tonellades d'or per un valor superior als 100 millons de dólars nortamericans en 2013.

Despuix de l'adopció del Còdic Miner de 2013, es varen produir retarts en l'emissió d'una nova normativa minera per a la seua implementació. Açò indicava que el govern estava més interessat en la tributació que en un sector miner transparent i ben gestionat. La tributació se centra principalment en les cooperatives i els comptoirs (bosses).

En 2015, la corrupció era considerada endèmica. Molts miners consideraven llegítims els pagaments extraoficiales a les forces de seguritat estatals. També es pagaven imposts illegals a agents estatals locals. Les empreses mineres i les cooperatives declaraven una producció inferior a la real per a evitar imposts, i els miners individuals ocultaven part de la seua producció i la venien a comerciants ilícits.

Ore

Mina d'or en Burundi 2015

Un informe del Banc Mundial de 2016 va estimar que entre 14.000 i 27.000 miners participaven en la producció d'or. En novembre de 2019, el Govern va prohibir a les cooperatives i empreses mineres vendre or a compradors privats. El Banc Central es va establir com l'únic comprador d'or. Entre 2015 i 2019, la producció anual estimada d'or va fluctuar entre 396 quilograms i 953 quilograms.

Mineria artesanal

Els miners artesanals d'or utilisen els rius Nyamagana, Muhira, Kaburantwa i Kagunuzi, en les antigues províncies de Cibitoke, Bubanza i Kayanza (actuals províncies de Butanyerera i Buyumbura despuix de les reformes aplicades l'any 2025), per a llavar els seus productes; els constructors extrauen enrunes, grava i arena dels rius per a la construcció; i els agricultors debiliten les seues riberes al no deixar una franja de 5 metros de terreny sense cultivar a lo llarc de les mateixes. Tot això contribuïx a la contaminació de l'aigua dels rius i a la solsida de les riberes, danyant ponts, carreteres, edificis i atres infraestructures propenques als rius.

African Mining Burundi

African Mining Burundi es va establir el 8 d'agost de 2018 com una filial en un 85% de African Mining Limited, mentres que l'estat posseïx el 15%. La nova empresa va ser autorisada per a explotar el jaciment d'or en Masaka i atres nou jaciments miners identificats. Les seues operacions varen ser suspeses en 2021.

Niobi, tantalio, estany i tungsteno

En el quart trimestre de 2019, aproximadament 8.599 miners treballaven en l'extracció de niobi, tantalio, estany i tungsteno en els jaciments miners coberts per l'Iniciativa de la Cadena de Suministrament d'Estany de el ITRI. El niobi, el tantalio, l'estany i el tungsteno eren produïts per miners artesanals i de chicoteta escala (iTSCI).

Mineria artesanal

Hi ha depòsits de coltán que atrauen a miners artesanals en el tossal de Ryamukona, prop de la desembocadura del riu Mwogere.Les aigües residuals de l'extracció de coltán s'aboquen al riu. Estes aigües contenen coltán, que s'extrau del riu, lo que provoca importants alteracions en el llit i el cabal del riu.En giner de 2017 es varen expropiar 1.077,4 quilograms de coltán en Kiziba, en la comuna de Kabarore. Un burundés i onze ruandeses varen ser detinguts quan es disponien a creuar la frontera del riu Mwogere de camí a Gisenyi, en el districte de Nyaruguru, en Ruanda.

COMEBU

 

A COMEBU (Oficines de les explotacions mineres de Burundi) se li va concedir una llicència minera de 25 anys per a explotar coltán i cassiterita en la comuna de Kabarore, província de Kayanza, i cassiterita en Murehe, província de Kirundo. Abdós concessions cobrixen 39 kilometros quadrats.COMEBU va portar a terme treballs d'exploració en 2003-2004 que varen revelar unes reserves provades d'1.908 tonellades de coltán, unes reserves provables de 2.504 tonellades i unes reserves possibles de 5.000 tonellades.

El 6 de giner de 2022, Ibrahim Uwizeye, Ministre d'Hidràulica, Energia i Mines, va anunciar que COMEBU era l'única empresa minera activa en Burundi. Les activitats de les demés empreses havien segut suspeses. La política minera estava sent revisada, i posteriorment s'elaboraria el còdic miner revisat.

Níquel

Es varen trobar laterita de níquel en l'àrea de Musongati en 1972 durant un programa d'exploració conjunt del govern de Burundi i el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD). L'exploració va continuar durant les décades de 1970 i 1980. El PNUD va gastar al voltant de US$200 millons en perforació, treballs de prova i desenroll d'infraestructura, perforant fins a uns 12 mil metros, pero va tindre que abandonar el treball per la guerra civil burundesa i atres conflictes en la regió.

En decembre de 2008, Samancor Nickel va obtindre un permís d'exploració minera de 3 anys en els perímetros de Musongati, Waga i Nyabikere. Kermas va finançar tots els costs d'exploració i obtenció del permís per a explotar el jaciment. Burundi Mining Metallurgy International (BMM International) es va crear com una subsidiària del 91% de Kermas Suràfrica. Els treballs de perforació exploratòria varen ser de fins a 25 mil metros de profunditat. El depòsit es va estimar en 150 millons de tonellades.

Burundi Musongati Mining

En maig de 2014, el govern de Burundi va firmar un acort d'explotació minera en BMM International per a explotar el níquel i els minerals associats que s'havien trobat prop de Musongati. Es va constituir una empresa conjunta, Burundi Musongati Mining (BMM-SM). BMM International posseïa el 85% de les accions i l'Estat de Burundi, en la seua calitat de propietari del subsol, el 15%.El 3 de març de 2022, el Govern de Burundi va revocar la llicència d'explotació de níquel de BMM International per mig d'un decret presidencial, sense donar cap explicació.