Incendi del Coliseu de Comèdies de Saragossa

El incendi de la Casa o el Coliseu de Comèdies del Hospital de Saragossa (Espanya) va tindre lloc el 12 de novembre de 1778. El sinistre va causar la mort de 60 persones en l'acte; atres 17 varen fallir posteriorment a conseqüència de les ferides i 52 varen resultar ferides.[1]

Incendi del Coliseu de Comèdies de Saragossa

Antecedents

El corral de comèdies va ser inaugurat en Saragossa en 1590, junt a l'iglésia del Hospital de La nostra Senyora de Gràcia, en el propòsit de contribuir a la finançació de l'hospital. En aquella época, tant l'hospital com el teatre es trobaven en el carrer del Coser, a on hui s'alça el Banc d'Espanya, i no en l'emplaçament actual de l'hospital, en el carrer de Santiago Ramón i Cajal.[2]

El teatre havia segut completament reconstruït en 1771 en una nova planta i era considerat un dels més elegants i espaciosos d'Espanya, en dos entrades i capacitat per a 1300 espectadors.[2][1] La seua distribució responia ya al concepte modern de teatre, en lunetas, nayas, galeria i cazuela, abandonant la tipologia tradicional del corral de comèdies. Va ser el primer teatre públic cobert d'Espanya i un dels primers d'Europa.[3]

Incendi

En la vesprada del 12 de novembre de 1778, una companyia d'òpera italiana representava La real jura d'Artajerjes [], en llibret de Pietro Metastasio. Es desconeix quin va ser la música interpretada en l'ocasió, ya que l'archiu del teatre va ardir en l'incendi, encara que és provable que es tractara d'un pastiche compost per àries célebres que favorien el lucimiento dels cantants.[1][4]

Conclós el segon acte, mentres es preparava l'escenari per a un ball titulat «Les estàtues animades», cap a les seis y cuarto de la vesprada, un dels mossos encarregat dels bastidors va deure bolcar una de les veles, que va capcionar el material escènic, incloses les teles pintades.[5][1]

Els presents varen tractar de sofocar les flames, pero sense èxit. El públic, que inicialment no va advertir lo succeït degut a que el teló permaneixia baixat, solament va poder percatarse de l'incendi quan el fòc ya s'havia propagat. En l'interior del teatre es varen desnugar escenes de pànic i confusió, mentres en l'exterior repicaven les campanes i les autoritats organisaven les llabors d'extinció. Existia ademés un gran temor a que les flames alcançaren el veí hospital, lo que finalment no va ocórrer, pese a que la resplandor de l'incendi va aplegar a distinguir-se a quatre llegües de distància.[1]

L'incendi no va poder donar-se per controlat fins a ben entrada la nit. Les autoritats varen tractar de restablir l'orde en la ciutat per mig de diverses disposicions, mentres continuaven apareixent noves víctimes entre les enrunes.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 El Coliseu de Comèdies de Saragossa en flames: oli de Goya i signe del seu temps (en és), pp. 93 ss.. ISBN 978-84-9911-252-7.
  2. ↑ 2,0 2,1 «El quadro de Goya que recrea el succés més impactant de la Saragossa del sigle XVIII» (en és). Cope. Consultat el 28 de juny de 2026.
  3. ↑ «El primer teatre cobert d'Espanya va estar en Saragossa: la seua tràgica història va ser pintada per Goya i es contarà en una charrada» (en és). aragondigital. és. Consultat el 29 de juny de 2026.
  4. ↑ (1917) Orígens i establiment de l'opera en Espanya fins a 1800, Madrit: Tip. de la "Revista d'arch., bibl., i museus", p. 55 ss..
  5. ↑ «L'incendi en els teatres».L'Expedició.(3)Consultat el 29 de juny de 2026.