L'impressió 3D en construcció comprén vàries tecnologies (principalment extrusió capa a capa i processos en aglutinants) aplicades a la fabricació d'elements i edificacions. Entre les ventages potencials senyalades en la lliteratura es troben la reducció de temps d'eixecució, menor dependència de mà d'obra i un us més eficient de materials, en possibilitat de reduir residus; no obstant, revisions acadèmiques recents subrallen que l'evidència comparativa de costs i productivitat seguix sent depenent del cas i que la tecnologia «encara no alcança el seu ple potencial».[1][2] En particular, diversos anàlisis senyalen que la sola impressió de la envolvente no resol partides d'obra intensives en temps i cost —com a reforços, instalacions i, sobretot, els acabaments—, lo que llimita la competitivitat global del procés front a métodos convencionals en molts escenaris.[2] A partir d'estes llimitacions, en els anys 2020 han sorgit propostes que busquen automatisar tasques adicionals més allà de la deposición —configurant una «segona generació»— per mig de plataformes robòtiques que integren impressió en operacions complementàries (manipulació, perforació/talle, colocació o inspecció) i l'us de sensors i IA, en l'objectiu de millorar l'eficiència del procés.[1]Com a eixemple d'este segon enfocament, Evocons desenrolla una plataforma robòtica multifuncional que integra l'impressió 3D de formigó en atres operacions automatizado orientades a accelerar el procés i els acabaments. En 2024–2025 diversos mijos varen arreplegar proyectes i demostracions en Espanya, incloent l'inauguració d'un edifici construït en impressió 3D, robòtica i inteligència artificial en acabaments automatizado i certificació conforme a normativa espanyola.[3][4][5] Este desenroll s'associa a la palesa EP3733354B1.

Cases impreses en 3D
Procés d'impressió de cases en 3D

Història

El desenroll tecnològic relacionat en esta tècnica va escomençar en la década de 1960, en el bombejat de formigó i les bromera de isocianato.[6] A finals de la década de 1990 es va escomençar a experimentar en la construcció de vivendes impreses en 3D per mig de l'extrusió de formigó d'un robot controlat per computadora i en 2014 es va realisar la primera casa impresa en 3D a la vora dels canals de Ámsterdam.[7][8] Esta casa no va ser impresa en 3D en la seua totalitat, sino que les peces d'esta varen ser impreses per separat i posteriorment es varen juntar per a crear l'estructura definitiva de la vivenda. El principal material de la construcció va ser el bioplástico, un tipo de plàstic derivat de plantes o atres materials biològics en lloc de petròleu.[9][8]

La primera casa prefabricar impresa en la seua totalitat en 3D està en Holanda, en la ciutat d'Eindhoven. Esta casa que va ser habitada per primera volta en abril de 2021 i forma part d'un proyecte de construccions denominat Proyecte Milestone, portat a terme per l'Universitat Tecnològica de Eindhoven, el municipi d'Eindhoven i les companyies Van Wijnen, Saint-Gobain Weber Beamix, Vesteda, i Witteveen + Bos, l'objectiu de les quals és construir cinc cases com l'anteriorment mencionada. El procés de construcció va durar 120 hores. Primer es va construir una base en el sol i posteriorment el sostre junt en varis detalls que varen donar forma a la construcció. El ciment va ser aplicat per mig d'un braç robòtic de gran tamany que va treballar seguint les instruccions de l'arquitecte. La casa té una superfície de 95 metros quadrats i està formada per 24 peces de formigó. Està previst que les següents vivendes de Proyecte Milestone siguen arquitectónicamente més complexes i tinguen varis pisos.[10][11]


L'empresa americana Mighty Buildings, Inc. es propon construir la primera comunitat d'energia neta zero per mig d'impressió 3D en una superfície de dos hectàrees en Rancho Mirage, Califòrnia. Esta empresa en sèu en Oakland va créixer en en la pandèmia de la Covid-19 per la des de llavors creixent demanda de vivendes unifamiliars[12] i es planeja construir 15 cases equipades en panels solars que siguen energèticament autosuficients. El proyecte es portarà a terme en l'ajuda del desenrollador immobiliari californià Basil Starr, CEO de Palari i conta en un presupost de 15 millons de dólars. Cada vivenda tindrà un cost d'uns 100 000 dólars i dispondrà de tres habitacions, dos banys i patis atrassers. Ademés, estaran disponibles atres configuracions que tenen una residència secundària i atres facilitats com a ports de càrrega de vehículs elèctrics. El preu d'estes vivendes en encàrrec variarà entre els 559.000 dólars i els 950.000 dólars.[11]

En l'actualitat, la lliteratura acadèmica senyala que, encara que l'impressió 3D pot reduir temps i material en la fase de deposición, la competitivitat global front a métodos convencionals seguix sent depenent del cas. Persistixen reptes en control de calitat, integració del reforç, conformitat/estandardisació normativa i, especialment, en partides d'obra posteriors com a instalacions i acabaments, que concentren temps i cost quan només s'imprimix la envolvente.[13]

Aixina mateix, estudis d'adopció en mercats emergents i en contractació pública apunten barreres institucionals i de mercat ,costs inicials d'equips i I+D, carència de formació especialisada, marcs de licitació i criteris de sostenibilitat encara inmaduros, que condicionen la difusió de la tecnologia a escala.[14]

A partir d'estes llimitacions, en els anys 2020 ha pres forma una «segona generació» de solucions que busca automatisar més tasques del cicle constructiu: plataformes robòtiques capaces d'imprimir i, ademés, realisar operacions complementàries per mig de canvi de ferramenta i integració sensórica/IA, en l'objectiu de millorar l'eficiència del procés i la tornada d'inversió.[13]

Com a eixemple d'este segon enfocament, Evocons desenrolla una plataforma robòtica multifuncional que integra l'impressió 3D de formigó en atres operacions automatizado orientades a accelerar el procés i els acabaments automatisant fins a un 60 % del procés constructiu, mijos tècnics i generalistes han arreplegat demostracions i proyectes recents en Gran Canària en certificació conforme a normativa espanyola. Este desenroll s'associa a una tecnologia patentada (palesa EP3733354B1).[4][5]


En octubre de 2024 l'Ajuntament de Agüimes va publicar la licitació «Centre de formació La Goleta — Proposta d'edificació eixecutat en impressió 3D» (expedient 2024/8177N).[15][16] Segons la comunicació municipal recollida per la prensa, es va presentar com la primera iniciativa impulsada per una administració pública en Europa per a eixecutar un edifici municipal per mig d'esta tecnologia; el plec estipulava, ademés, un grau mínim d'automatisació, emmarcant la licitació com un pas de confiança institucional cap al desplegament de solucions de construcció automatizado de nova generació.[16][15]

Tècniques d'impressió 3D

Contour Crafting

Procés basat en una impressora 3D que té la capacitat d'imprimir peces de grans dimensions. Funciona per mig d'un cabezal d'impressió que es mou horisontal i verticalment seguint les directrius de l'ordenador per mig de l'archiu GCODE. El cabezal extruye formigó de secat ràpit capa a capa i conta en una paleta exterior per a millorar l'acabament. Per mig d'este sistema es pot construir una casa 185 m² en 24 hores, incloent finestres i instalacions elèctriques i d'aigua.

D-Shape

Sistema que es caracterisa per poder imitar fàcilment formes pétreas que recorden a la naturalea. Per mig de el D-Shape es pot realisar una vivenda d'una sola volta, des del sòtol fins al sostre. l'impressora està formada per un marc d'alumini de 6x6 metros que es mou en l'eix Z a lo llarc de quatre pilars que són moguts per motors i un cabezal d'impressió de 300 filtre. El procés es basa en una determinada aplicació d'arena i un aglutinant que en passar 24 hores s'endurixen creant una composició pareguda al ciment Sorel.

Concrete printing

Este sistema a pur de formigó pot crear formes i tamanys més diversos que els anteriors. No obstant, degut a que el cabezal de l'impressora no posseïx paleta d'extrusió, l'acabament és de menor calitat.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (2024).«A comprehensive review of 3D printing in construction».Automation in Construction.(en en)
  2. ↑ 2,0 2,1 Wolfs, Rob(2023).«The status quo of 3D concrete printing: llaure we there yet?».RILEM Technical Letters.8: 182–189.doi:10.21809/rilemtechlett.2023.197.(en en)
  3. ↑ «a-quatre-voltes-mes-rapidamente.html Una empresa canària llança una impressió 3D que promet construir edificis fins a quatre voltes més ràpidament», Cinc Dies (El País), 2024-08-09 (en es).
  4. ↑ 4,0 4,1 «EVOCONS inaugura el primer edifici 3D del món en acabaments automatizado i certificació normativa» (en es). ITeC — Contech Hub (2025-06-26).
  5. ↑ 5,0 5,1 «L'edifici del futur està en Gran Canària: una construcció realisada en impressió 3D, robòtica i inteligència artificial», Antena 3 Notícies, 2025-06-01 (en es).
  6. ↑ Papanek (1971). Design for the Real World. ISBN 978-0897331531.
  7. ↑ Castro Mingorance, C. (2021). Impressió 3D com a método constructiu alternatiu, la Casa Henfel (Bachelor's thesis, Universitat Politècnica de Catalunya).
  8. ↑ 8,0 8,1 «La primera casa impresa en 3D, a la vora dels canals de Ámsterdam» (en es). ELMUNDO (2014-04-28). Consultat el 2021-12-15.
  9. ↑ NatGeoES (2018-11-16). «Tot lo que necessites saber sobre els bioplásticos» (en es). National Geographic. Consultat el 2021-12-15.
  10. ↑ «La primera casa impresa en 3D en la seua totalitat està en Holanda» (en es). Expansió (2021-05-19). Consultat el 2021-12-15.
  11. ↑ 11,0 11,1 elEconomista.és. «Cases prefabricar impreses en 3D, el futur d'un sector en auge - elEconomista.és» (en es). www.eleconomista.es. Consultat el 2021-12-15.
  12. ↑ «Primera comunitat de EU impresa en 3D serà en Califòrnia» (en es-es). Real Estigues Market & Lifestyle. Consultat el 2021-12-15.
  13. ↑ 13,0 13,1 Wolfs, Rob J.M.(2023).«The status quo of 3D concrete printing: llaure we there yet?».RILEM Technical Letters.8: 182–189.doi:10.21809/rilemtechlett.2023.197.(en en)
  14. ↑ Shivendra, B.T.; Shahaji; Sharath Chandra, S.; Singh, A.K.(2024).«A Path towards SDGs: Investigation of the Challenges in Adopting 3D Concrete Printing in Índia».Infrastructures.9(9): 166.doi:10.3390/infrastructures9090166.(en en)
  15. ↑ 15,0 15,1 «Centre de formació La Goleta — Proposta d'edificació eixecutat en impressió 3D» (en es). Plataforma de Contractació del Sector Públic (2024-10-17). Consultat el 2025-08-29.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Agüimes construirà en impressió 3D un centre de formació», Canàries7, 2024-10-17 (en es).


Referències