Ilusió de validea

L'ilusió de validea és un biaix cognitiu en el que una persona sobreestima la seua capacitat d'interpretar i predir acertadamente el resultat d'un fet futur basant-se en l'anàlisis d'un conjunt de senyes.

En particular, les persones sucumbixen freqüentment en este biaix cognitiu quan es desprén una història coherent de les senyes analisades, i sobretot, quan les variables usades en l'estudi estan altament correlacionadas. Este efecte persistix inclús quan la persona és conscient de la multiplicitat de factors que llimiten la precisió de les seues prediccions, és dir, quan les senyes i/o els métodos usats per a jujar-los comporten prediccions fallanques en alta provabilitat.

El concepte és amprat pel Premi Nobel d'Economia Daniel Kahneman, en la seua obra Pensar ràpit, pensar despacio. Es tracta de la primera ilusió cognitiva que va descobrir.

Causes

1. L'ilusió de validea és un eixemple de substitució, en concret d'heurística de la representativitat. Quan un subjecte té ilusió de validea no té cap reserva a l'hora de predir fracassos o èxits a partir d'una evidència endeble, que li ve en més facilitat a la ment. Els factors que ho expliquen són senzills: llimitació de la memòria i de l'atenció. Els individus es focalizan i magnifiquen l'evidència fàcil de recordar. En fer prediccions o estimacions, ometen factors causals rellevants, inclús aquells que abans varen poder tindre en conte. Tampoc tenen en conte el tamany de la mostra des de la que fan les seues estimacions, ni si esta és o no representativa. Es tracta també d'un eixemple de WYSIATI (What you see is all there is). En definitiva, l'ilusió de validea és un biaix cognitiu que deriva directament del modo de funcionar del Sistema 1.
2. Per una atra part, les persones a sovint rehúyen deduir lo particular de lo general, i en canvi, induïxen massa fàcilment des de lo particular a lo general. Considere's per eixemple la facilitat en la creació d'estereotips a la que Kahneman fa referència (estereotips de la representativitat). La base d'este comportament és la confiança subjectiva en la capacitat de inferir adequadament. La confiança subjectiva és lo que en última instància alimenta l'ilusió de validea.
3. En últim lloc, l'ilusió de validea es deriva del fet de que a pesar de que el món és complex i impredictible a llarc determini, inevitablement un ha t'atindre's a una predicció o una atra per a sobreviure. Segons Kahneman, els errors de predicció són inevitables perque el món és impredictible .

Fenomens econòmic-socials que explica

L'ilusió de validea, o ilusió d'aptitut si es referix a l'àmbit professional, és més freqüent en els individus que més saben que en els que menys saben: estos solen sentir un excés de confiança poc realista, frut de la seua formació més rica. Els que més saben prediuen llaugerament millor que els que menys saben. Aixina, l'excessiva confiança subjectiva no garantisa encert algun. Este biaix cognitiu està profundament arraïlat en la cultura professional, en els àmbits de la política o de l'especulació bossística, entre atres sectors.

És habitual que els polítics facen prediccions ambicioses sobre el futur, per eixemple sobre la manera concreta en que dos potències mundials adequaran la seua política exterior davant un canvi de govern. També és habitual que els inversors prediguen rendabilitats irreals per a les seues pròpies accions. En la vida individual, l'ilusió de validea pot ser responsable d'un sobre-optimisme sobre el futur personal. Aixina, l'evidència de l'existència d'este biaix cognitiu és àmplia.

Vore també

• Efecte Dunning-Kruger