Illot de Megaride

Illot de Megaride

El illot de Megaride és una chicoteta illa de la ciutat italiana de Nàpols, constituïda per dos esculls units per un gran arc natural.

En l'illot s'eleva el famós Castel dell'Ovo (Castell de l'Ou). Els basamentos orientals del castell estan circundados per un característic burc de restaurants i poques cases cridat Borgo Marinari, al que es pot accedir per la passejada marítima de Nàpols.

Història

Cridat Megaris per Plinio i Megalia per Estacio, hui l'illot està unit a la terra ferma per un chicotet istme artificial, pero en orige estava separat per uns pocs metros de l'antiga ciutat de Neapolis, hui Nàpols. Segons el geógrafo Estrabón, l'illa va ser el núcleu originari de la fundació de la ciutat mateixa per la mà d'alguns colon grecs, que haurien establit ací un emporio comercial entre els sigles IX i VIII a. C.

En el I Megaride va ser sèu d'un edifici secundari de l'esplèndida vila de Lucio Licinio Lúculo. En el V es varen establir ací alguns monges basilianos fundant un convent dedicat inicialment a Sant Salvador i, posteriorment, a Sant Sebastià. Per eixe motiu l'illot va ser cridat Isolotto vaig donar Sant Salvatore (Illot de Sant Salvador). Hui del convent solament queda l'iglésia de Sant Salvador.

Per l'amenaça d'una invasió normanda, en tardana época ducal, els monges varen ser trasllats per a que sorgira un fortín. Despuix de la conquista de Nàpols, els normandos varen confiar a l'arquitecte Buono la transformació de fortín a fortalea; est va ser l'embrió del Castel dell'Ovo.

Mit de Parténope

Els cults religiosos en l'época de la Nàpols grega es varen basar en els que varen ser importats pels fundadors, i per cert un dels més antics va ser el cult de la sirena Parténope, ya conegut en Grècia oriental abans de la fundació de la ciutat. Segons este mit, Parténope es va deixar morir pel rebuig d'Odiseo i el seu cos, transportat a Megaride per la mar, va ser enterrat ahí.