Anar al contingut

Illa genómica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una illa genómica és una part d'un genoma de la que es tenen evidències d'haver segut originada per transferència horisontal de gens.[1] Pot codificar per a diferents funcions, estar involucrada en simbiosis o patogénesis, i pot ajudar en l'adaptació d'un organisme. La mateixa illa genómica pot trobar-se en espècies lejanamente relacionades com a resultat de diversos tipos de transferència horisontal de gens (transformació, conjugació, transducción), lo que pot determinar-se per anàlisis de composició de bases, ademés d'anàlisis filogenéticos.

Un bon número dels sistemes de secreció III i IV, per eixemple, es localisen sobre estes illes genómicas de el ADN.

Les illes genómicas es caracterisen pel seu gran tamany (usualment ent 10Kb i 500Kb), per la seua freqüent associació en gens codificantes d'ARNt, aixina com per un contingut GC diferent quan es compara en el restant del genoma. Moltes illes genómicas estan flanquejades per estructures repetides, i contenen fragments d'elements mòvils com fagos i plásmidos. Algunes illes poden extraure's a sí mateixes de forma espontànea des del cromosoma, i poden transferir-se a atres destinataris apropiats.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nature Reviews Microbiology.8(5)
    373–382.ISSN 1740-1534.doi:10.1038/nrmicro2350.Consultat el 2021-09-09.