Illa de Llops (Uruguay)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La Illa de Llops és una menuda illa del oceà Atlàntic, ubicada a uns 8 quilómetros al surest de Punta de l'Est, sent el punt emergit més austral d'Uruguay. Administrativamente pertany al departament de Maldonado.
Des del 2024 l'illa integra el Parc Nacional Illa i illot de Llops i el seu entorn sumergit,[1] un àrea marina protegida creada per a protegir i conservar les espècies que habiten en ella, particularment el lleó marí.
Geografia
[editar | editar còdic]Es tracta d'un aflorament de roques que és una continuació de la Cuchilla Gran (oriental),[2] en una zona de l'oceà Atlàntic casi immediata a la desembocadura (llímit exterior) del estuari del Riu de l'Argent. Administrativamente pertany a la jurisdicció del departament de Maldonado. Alguna cosa al noroest es troba l'Illa Gorriti, el segon punt més meridional d'Uruguay.
Té una superfície de 41 ha, en 1,2 km de llarc i 816 m d'ample. És una formació rocosa escabrosa, en 26 m d'altura en la seua part més prominent. Les seues vores formen penya-segats en escasses plages d'arena i gravilla. Posseïx manantiales d'aigua dolça i poca vegetació, principalment pastura, calagualas i canyars. Casi tota la seua àrea central constituïx un gran replanell cobert per una fina capa de terra. A uns 880 m hi ha un illot de 240 per 160 m.
Va ser explotada com a colónia lobera fins a 1992 quan que per llei, amparant l'ecologia, des de 1991 es prohibix la faena i l'explotació lobera de l'illa.[3] [4]
Hui constituïx un Parc Nacional que integra el Sistema Nacional d'Àrees Protegides administrat pel Ministeri d'Ambient d'Uruguay.
Història
[editar | editar còdic]
Va ser descoberta pel navegant espanyol Juan Díaz de Solís en 1516 i denominada "Sant Sebastià de Càdis". Posteriorment, en 1527, va ser visitada pel navegant venecià Sebastián Gaboto en la seua expedició al Riu de l'Argent i al Paraná. En 1528 Diego García de Moguer va navegar per la regió i la va nomenar "Illa dels Pargos". En 1599 l'illa va ser visitada per Laurens Bicker.[5]
En 1858 el govern uruguayà va erigir un far en l'illa per a guiar la navegació dels bucs i embarcacions que ingressen i ixen del Riu de l'Argent, i va ser reconstruït en 1906.[6] En els seus 59 m s. n. m.[7] és, a 2014, el tercer far més alt del món i el més alt d'Amèrica del Sur. Emet un centelleig cada 5 segons que es veu una distància de 40 km. Des del seu balcó exterior, al que s'accedix prèvia autorisació a través de 240 escalons, s'observa una vista panoràmica de l'illa i la costa de Punta de l'Est.
En juliol de 2001 es va convertir en el primer far automatizado d'Uruguay, contant en energia solar i alta tecnologia. Posseïx una sirena que funciona en aire comprimit[8] com a alternativa per als dies de boira tancada.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Illa i Illot de Llops ingressa al Sistema Nacional d'Àrees Protegides» (en és). Ministeri d'Ambient. Consultat el 2024-08-24.
- ↑ Paranauticos. «Far d'Illa de Llops».
- ↑ «La major reserva de llops marins de Sudamérica». La República. Consultat el 24 de setembre de 2014.
- ↑ «Capítul V ILPE». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 24 de setembre de 2014.
- ↑ Diari de dagregister online
- ↑ Armada Nacional. «Cronologia de Marina». Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 14 de febrer de 2012.
- ↑ «L'Illa de Llops». Turismweb Uruguay. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 23 de setembre de 2014.
- ↑ Correu Uruguay. «Fars d'Uruguay». Consultat el 11 de febrer de 2012.
- ↑ Russ Rowlett. Universitat de Carolina del Nort (ed.): «Lighthouses of Uruguay» (en anglés). Archivat des d'el original, el 15 de març de 2018. Consultat el 26 de decembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Lobos (Uruguay)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.