La Illa de Llops és una chicoteta illa del oceà Atlàntic, ubicada a uns 8 quilómetros al surest de Punta de l'Est, sent el punt emergit més austral d'Uruguai. Administrativamente pertany al departament de Maldonado.

Illa de Llops (Uruguai)


Des del 2024 l'illa integra el Parc Nacional Illa i illot de Llops i el seu entorn sumergit,[1] un àrea marina protegida creada per a protegir i conservar les espècies que habiten en ella, particularment el lleó marí.

Geografia

Es tracta d'un aflorament de roques que és una continuació de la Cuchilla Gran (oriental),[2] en una zona de l'oceà Atlàntic casi immediata a la desembocadura (llímit exterior) del estuari del Riu de la Plata. Administrativamente pertany a la jurisdicció del departament de Maldonado. Alguna cosa al noroest es troba l'Illa Gorriti, el segon punt més meridional d'Uruguai.

Té una superfície de 41 ha, en 1,2 km de llarc i 816 m d'ample. És una formació rocosa escabrosa, en 26 m d'altura en la seua part més prominent. Les seues vores formen tallats en escasses plages d'arena i gravilla. Posseïx manantiales d'aigua dolça i poca vegetació, principalment pastura, calagualas i canyars. Casi tota la seua àrea central constituïx un gran replanell cobert per una fina capa de terra. A uns 880 m hi ha un illot de 240 per 160 m.

Va ser explotada com a colónia lobera fins a 1992 quan que per llei, amparant l'ecologia, des de 1991 es prohibix la faena i l'explotació lobera de l'illa.[3] [4]

Hui constituïx un Parc Nacional que integra el Sistema Nacional d'Àrees Protegides administrat pel Ministeri d'Ambient d'Uruguai.

Història

 
Far de l'illa de Llops.
 
Llops marins de dos pèls en 1998.

Va ser descoberta pel navegant espanyol Juan Díaz de Solís en 1516 i denominada "Sant Sebastià de Càdis". Posteriorment, en 1527, va ser visitada pel navegant venecià Sebastián Gaboto en la seua expedició al Riu de la Plata i al Paraná. En 1528 Diego García de Moguer va navegar per la regió i la va nomenar "Illa dels Pargos". En 1599 l'illa va ser visitada per Laurens Bicker.[5]


En 1858 el govern uruguayà va erigir un far en l'illa per a guiar la navegació dels bucs i embarcacions que ingressen i ixen del Riu de la Plata, i va ser reconstruït en 1906.[6] En els seus 59 m s. n. m.[7] és, a 2014, el tercer far més alt del món i el més alt d'Amèrica del Sur. Emet un centelleig cada 5 segons que es veu una distància de 40 km. Des del seu balcó exterior, al que s'accedix prèvia autorisació per mig de 240 escalons, s'observa una vista panoràmica de l'illa i la costa de Punta de l'Est.

En juliol de 2001 es va convertir en el primer far automatizado d'Uruguai, contant en energia solar i alta tecnologia. Posseïx una sirena que funciona en aire comprimit[8] com a alternativa per als dies de boira tancada.[9]


Referències

  1. ↑ «Illa i Illot de Llops ingressa al Sistema Nacional d'Àrees Protegides» (en es). Ministeri d'Ambient. Consultat el 2024-08-24.
  2. ↑ Paranauticos. «Far d'Illa de Llops».
  3. ↑ «La major reserva de llops marins de Sudamérica». Uruguai: La República (6 d'abril). Consultat el 24 de setembre de 2014.
  4. ↑ «Capítul V ILPE». Archivat des de l'original, el 5 de març de 2016. Consultat el 24 de setembre de 2014.
  5. ↑ Diari de dagregister online
  6. ↑ Armada Nacional. «Cronologia de Marina». Archivat des de l'original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 14 de febrer de 2012.
  7. ↑ «L'Illa de Llops». Turismweb Uruguai. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 23 de setembre de 2014.
  8. ↑ Correu Uruguai (10 de febrer de 2004). «Fars d'Uruguai». Consultat el 11 de febrer de 2012.
  9. ↑ Russ Rowlett. Universitat de Carolina del Nort (ed.): «Lighthouses of Uruguai» (en anglés). Archivat des de l'original, el 15 de març de 2018. Consultat el 26 de decembre de 2011.