Anar al contingut

Illa Vozrozhdeniya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illa Vozrozhdeniya

La illa Vozrozhdeniya (en rus: Возрождения, Renaixença) era la principal d'un grup ubicades a l'interior del Mar de Aral (lliteralment «Mar d'Illes»).[1] Originalment es trobava al costat uzbeko del mateix, pero ara, es tracta d'una península compartida per Kazakhstan, al nort i Uzbekistan al sur. Esta particularitat es deu a que en 1960, la Unió Soviètica va decidir desviar part de l'aigua de dos rius: el Amu Daria i el Sir Daria; per a poder desenrollar cultius de regadiu en el desert d'Àsia Central.[2] El nivell de la mar va començar a disminuir i finalment, l'illa es va unir per complet al continent en 2002.

Vozrozhdeniya s'ha vist altament afectada pel ántrax.

Instalacions d'armes biològiques

[editar | editar còdic]

En 1948 es va construir un laboratori soviètic secret d'armes biològiques que formava part de les 18 institucions de l'agència de guerra biològica Biopreparat junt a Kantubek, en l'illa;[3][4] que actualment és una península i territori en disputa entre Kazakhstan i Uzbekistan. Els detalls concrets sobre l'història, les funcions i la situació actual d'estes instalacions no han segut revelats encara. La base va ser abandonada en 1992 despuix de la desintegració del eixèrcit soviètic.[4][5] Diverses expedicions científiques varen demostrar que eixe lloc s'havia utilisat per a la producció, proves i també el rebuig d'armes biològiques.[6][7] Estos varen ser netejats, gràcies a un proyecte internacional conjunt per a netejar els abocadors, en particular els de carbonc.[6][8] Encara que algunes fonts varen especular que este podia ser l'orige del bacil usat per als atacs en carbonc en 2001,[6][9] en l'actualitat ha quedat extensivamente establit que este carbonc procedix de la coneguda cep Ames utilisada en el USAMRIID nortamericà i atres països aliats dels Estats Units.[10][11][12][13]

[editar | editar còdic]
Moment en que l'illa Vozrozhdeniya es convertix en una península (finals de 2000-començos de 2001).
  • En el videojoc Call of Duty: Black Ops, el seu protagoniste viaja a esta illa, a on s'almagasenaven i transportaven armes biològiques (en este cas, el gas venenós fictici Nova 6).

En el videojoc Call of Duty: Warzone, és afegit com a mapa jugable en l'arribada de Call of Duty Black Ops: Cold War sent originalment administrada per Viktor ‘Stitch’ Kuzmin


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Aral» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2008. Consultat el 26 de maig de 2008. «(...) and derives its present name from the Kirghiz designation of Aral-denghiz, or Siga of Islands.»
  2. Sue Lloyd-Roberts i Ethirajan Anbarasan. «Resucitarà la mar de Aral?» (en espanyol). Unesco. Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2008. Consultat el 26 de maig de 2008.
  3. Luis Algorri. «Aral, la mar matada» (en espanyol). tiempodehoy.com. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2008. Consultat el 8 de febrer de 2008.
  4. 4,0 4,1 Judith Miller. «Cold war leaves a deadly anthrax legacy» (en anglés). phaster.com. Consultat el 7 de febrer de 2008.
  5. CNN. «Anthrax 'clave bomb' ticking in Aral Siga, researchers say» (en anglés). cnn.com. Consultat el 17 d'abril de 2008.
  6. 6,0 6,1 6,2 Global Securiy Newswire. «Uzbekistan: U.S. Team Arrives on Vozrozhdeniya» (en anglés). nti.org. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2008. Consultat el 9 de febrer de 2008.
  7. [enllaç trencat]
  8. Global Securiy Newswire. «Kazakhstan: Vozrozhdeniya Anthrax Burial Sites Destroyed» (en anglés). nti.org. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2008. Consultat el 9 de febrer de 2008.
  9. Fred Weir. «From the cold war, lessons in combating anthrax» (en anglés). csmonitor.com. Consultat el 9 de febrer de 2008.
  10. «Anthrax attack bug "identical" to army strain». New Scientist. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2008. Consultat el 2 d'abril de 2008.
  11. «Gov. Ridge, Medical Authorities Discuss Anthrax». whitehouse.gov. Consultat el 20 d'abril de 2008.
  12. «Comparative Genome Sequencing for Discovery of Novell Polymorphisms in Bacillus anthracis». sciencemag.org. Consultat el 30 de març de 2008.
  13. «Un fiscal federal nortamericà va declarar hui oficialment al biòlec fallit Bruce Ivins el "únic responsable"». Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2008. Consultat el 9 de juny de 2010.