Illa Gulangyu
Gulangyu[1] (en chino, 鼓浪屿; pinyin, Gǔlàngyǔ; Wade-Giles, ku lang yü; pe̍h-ōe-jī, Kó͘-lōng-sū; transcripción antigua, Kulangsu) és una chicoteta illa situada en la costa de Xiamen, en província de Fujian, en el sur de China. Té una extensió de 2 km² i una població de 20 000 persones. Es tracta d'un destí turístic molt popular,[2]al que els visitants poden aplegar en ferry, des de l'illa de Xiamen, en uns 5 minuts. L'illa Gulangyu és famosa per les seues plages i els seus carrers i per la seua variada arquitectura. Es troba en la Llista Nacional de China de paisages i també s'ubica en la part superior de la llista de les dèu zones més pintoresques de la província de Fujian. Des de 2017 està reconeguda per l'UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.
Gulangyu és un cas únic en China, puix és una "illa lliure de tràfic". No es permeten coches ni bicicletes, a diferència de lo que passa en l'illa veïna de Xiamen, a l'atre costat del riu. Recentment s'han introduït els buggies turístics elèctrics. La càrrega és arrastrada pels carrers, a sovint empinades, per forts equips d'hòmens en carros de fusta en rodes.
Toponímia
El topònim Gulangyu [/ku'lang-Yi/] es compon dels sinogramas Ku (tambor), Lang (ona) i Yu (illot). Es diu que en el centre de l'illa hi ha una roca enorme i hueca, quan les ones colpegen contra ella, el sò de la roca resona com un tambor. D'ahí el nom "illot d'ones que sonen com a tambors".
Història
Xiamen (abans conegut com Amoy) es va convertir en un port com a resultat de la derrota de China en la primera guerra de l'Opi i pel Tractat de Nankín en 1842.
Per lo tant, l'arquitectura predominant és d'estil de l'época victoriana a tot lo llarc de Gulangyu, a on fins a tretze països, entre ells Gran Bretanya, França, Itàlia i Japó, que varen construir consulats, iglésies, escoles i hospitals.[3]Açò explica l'arquitectura d'estil predominantment victorià que encara es pot vore per tot Gulangyu.
Assentament Internacional
Gulangyu va ser designat oficialment un assentament internacional en 1903.[4] En 1908 l'assentament internacional tenia 8 llengües oficials: anglés, francés, italià, espanyol, japonés, etc.).[5]
En 1942, Japó va ocupar l'illa fins al final de la Guerra de Resistència contra el Japó. En 1945 l'illa va ser entregada oficialment a China. El dialecte amoy de Hokkien es parla en l'illa, de la mateixa manera que en Xiamen.
Gulangyu i la música clàssica
Varis dels músics clàssics més famosos de China provenen de Gulangyu, com el pianiste Yin Chengzong, el violista Jing Yang o el pianiste Xu Feiping. Històricament, Shu'an Zhou, Junji Lin i Zuohuang Chen són atres músics clàssics molt coneguts de l'illa. Es calcula que en Gulangyu hi ha dos centenars de pianos, lo que la convertix en el lloc de China en més pianos per càpita. No en va, en 2002 l'Associació de Músics Chinencs li va otorgar a Gulangyu el nom de "L'Illa de la Música". Les sales d'exposició de piano i els museus, aixina com l'atmòsfera artística en general, atrauen a molts músics nacionals i internacionals. La sala de concerts de Gulangyu, en capacitat per a 580 persones, és una de les sales de música clàssica de la província de Fujian en una acústica més notable.
Vore també
Referències
- ↑ http://www.amoymagic.com/gulan.htm
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 18 d'octubre de 2003. Consultat el 18 d'octubre de 2003.
- ↑ Gulangyu police badge with 13 flags
- ↑ Gulansgyu Police badge in 1920
- ↑ Kulangsu international settlement
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Gulangyu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.