Anar al contingut

Iklan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iklan

Els Iklan, Ikelan, Kel Tamasheq negres o Bellah són un poble africà de llengua tamazigh tuareg. Durant décades han segut considerats com una casta dins dels pobles tuareg, i no un poble diferenciat, pero alguns d'ells, donada les possibilitats d'emancipació de la servitut a la que es trobaven somesos tradicionalment, s'han reconegut com a ètnia separada de la dels seus antics amos,[1] a pesar de compartir idioma, usos i costums.

Poblen els territoris clàssics de domini tuareg en el Sahara i el Sahel, en els països de Líbia, Argèlia, Mali, Níger i Burkina Faso, pero també es troben en poblacions urbanes d'estats sahelianos, formant importants minories en Mali i Níger.

S'estima que en 2017 hi havia entre 300.000 i 500.000 bellah en Mali[2]

Denominació

Iklan o ikelan - akli en singular - és el terme tamazigh per a denominar als esclaus, mentres que bellah és un terme despectiu en songhay per a referir-se a una persona tuareg de classe baixa. Alguns autors han propost el terme bellah-iklan per a referir-se a este poble. Part d'ells usen per a referir-se a sí mateixos la denominació kel tamashek negres,[3] lo que indica la seua afiliació tuareg, mentres que uns atres preferixen la denominació tumast ta kawalet n azawagh,[4] lliteralment, el poble negre d'Azawagh, lo que supon una assunció de colectivitat diferenciada associada a un territori.

En Níger, els habitants de llengües hausa els denominen bouzou.

Família Bellah-Iklan en 1901-1902, poblat en la conca del riu Níger. Missió Lenfant en el Níger en 1901-1902

Agricultors, pastors i servidors domèstics. Rols tradicionals en el sistema de castes tuareg

Els iklan podien residir en els seus senyors com a servidors domèstics o pastors, o formar comunitats independents que rendien tribut i vassallage als seus amos tuareg. Els iklan pertanyents al servici domèstic tenien relacions més intrincades en els seus amos. En canvi, els grups de pastors o d'agricultors, constituïen verdaderes tribus que ocupaven una posició servil en les confederacions tuareg, en llimitacions a la seua llibertat individual, pero en certa autonomia en la seua vida vida diària en la seua activitat econòmica, lo que acabaria facilitant la seua emancipació en el XX.

Iklan n eguef

Els iklan n eguef, o iklan n egef, lliteralment, esclaus de dunes, practicaven l'agricultura en assentaments durant una part de l'any i entregaven part de la collita als seus senyors, en els que convivien alguna temporada durant el nomadeo. Els amos tuareg podien prendre als fills d'estos iklan-bellah sedentaris per a llabors tals com el pastoreig de les seues raberes.

Iklan n tenere

Eren grups autònoms que practicaven la ganaderia i tenien una relació de vassallage en alguna de les tribus de tuaregs lliures que els donaven 'protecció' front a atres tribus. El ganado era propietat dels tuaregs i els bellah entregaven no solament caps de ganado sino productes elaborats com a formage i manteca. En els últims temps de la colónia, les autoritats franceses varen reconéixer el dret dels bellah a posseir i deixar en herència una part del ganado que pastoreaban. En época post-colonial este dret es va ratificar i va ampliar, assentant sobre eixa propietat les bases per a l'emancipació de comunitats pastorals bellah.

Iklan daw ehan

Lliteralment, esclaus de tenda, eren els servidors domèstics que convivien en els tuaregs en els seus campaments. Estos servidors tenien en molts casos relaciones casi familiars en el seu amos, sent moltes captives concubinas dels seus amos en els que tenien descendència que podia o no ser considerada lliure en funció de la casta del pare i de la comunitat a la que pertanyguera. Dins de les tasques domèstiques es consideraven fonamentals el pastorear guanyat i el abrevarlo.

Dòna bellah - iklan cap a 1897-1900. Sudan del Sur, actual Mali.

Referències