Anar al contingut

Iglésia parroquial de Kaumberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia parroquial de Kaumberg

L'iglésia parroquial catòlica de Kaumberg es troba en la localitat de Kaumberg en el districte de Lilienfeld en Baixa Àustria . Està consagrada a San Miguel i pertany al Decanat Lilienfeld en la diòcesis de St. Pölten . Es tracta d'una iglésia fortificada en muralla defensiva i escales. Tot el conjunt està protegit com a monument.

Història de la parròquia

A finals del s. xιι, Conrad de Arberch va rebre l'iglésia "Choumperch" del bisbe de Passau com feu. Despuix d'un llarc procés en els Senyors de Araburg, es va aplegar a un acort en 1256 i el monasteri de Klein-Mariazell es va fer càrrec de la parròquia. Kaumberg es menciona per primera volta en 1280 en el registre d'ingressos de la parròquia de Passau. Despuix del primer sege turc, el monasteri va tindre dificultats financeres i va vendre la parròquia a un senyor d'un castell. En 1580 la parròquia va passar a mans d'un protestant i es va nomenar un predicador en lloc d'un pastor. En 1622 el senyor protestant del castell va ser privat del seu poder i en 1625/26 la parròquia va ser adquirida pel monasteri de Lilienfeld .

Descripció

Erro al crear miniatura:
Vista nort de l'iglésia parroquial

L'iglésia a l'entrada de la vall de Laabach i en una posició elevada és una antiga iglésia fortificada . Està parcialment rodejada per una muralla defensiva i va ser construïda en vàries etapes de construcció migeval. La nau gòtica de tres trams en volta de creueria i l'àbsit es varen construir cap a 1400. El cor, que és tan ample com la nau, té una desviació de l'eix de la nau i un tancament de 5/8 .

La torre en l'oest, en tres pisos i un portal de pas, té una planta quadrada i és provable que siga en part el restant d'una antiga fortificació. L'agulla data de 1852. Pels efectes de la guerra de 1945, en 1948 es va renovar la teulada de la torre i de l'iglésia.

Al nort, entre dos contraforts, es troba una Capella de María Lourdes de el XVII i XVIII, poc profunda, que es creu que va tindre originalment un núcleu romànic. Al sur, s'adjunta un vestíbul d'estil gòtic tardà, aixina com una sacristia i una sala de conexió (capella confessional) entre abdós.