Iglésia de la nostra Senyora del Pilar i Sant Lorenzo

La iglésia de La nostra Senyora del Pilar i Sant Lorenzo, també cridada del Real Convent de La nostra Senyora del Pilar de Religiosos Dominicos sítia en el carrer Guillem de Castro de la ciutat de Valéncia (Espanya) va tindre el seu orige en 1611 sent d'estil barroc.

El convent devia estar compost per dotze religiosos predicadores i confesores que atendrien els últims moments dels ajusticiados i dels malalts de l'hospital, situat en zona molt pròxima.

Entre 1667 i 1730 es va realisar l'edificació de l'Iglésia, d'una gran nau coberta en volta de mig canó rebaixat, capelles entre els contraforts i cúpula sobre pechinas en la travessia.

La frontera principal del temple es resol en un imafronte d'ondulat perfil en el seu arremate, adornat en pináculo central i boles als extrems.

La torre campanar, d'escassa altura i planta rectangular, consta de tres cossos. El de les campanes s'adorna en balaustrades, un o dos finestrals per costat, d'arc de mig punt trasdosado. El terrat es decora en ampli rebanc i quatre pináculos.

L'interior de l'Iglésia destaca per la seua bona conservació, presentant en tota la seua purea una decoració barroca a pur de rosetes, plafons i escayola profusamente dorades, lo que contrasta finamente en el blanc dels paraments i voltes. Tan elegant conjunt es completa en un gran zócalo d'azulejería d'el XVIII, decorat en temes florals i historiados.