Anar al contingut

Iglésia de la nostra Senyora de l'Asunción (Vinaròs)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia de la nostra Senyora de l'Asunción (Vinaròs)

La iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción situada en la plaça de l'Ajuntament de Vinaròs (Província de Castelló, Espanya) és un temple fortificado d'el XVI, clar eixemple d'arquitectura del gòtic valencià i renaixentista i portada barroca.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Porta de la Comunió

La construcció del temple es va iniciar el 31 de març de 1586 i conclosa casi en la seua totalitat, va ser consagrada el 24 de decembre de 1597.

És obra dels artífexs Marc Valsánchez i Joan Frigafont.

Dins d'el XVII, es va escomençar la construcció de la torre-campanar, de caràcter defensiu, concloent-se en 1.660.

El 13 de novembre de 1657, donaven començ les obres de construcció de la Capella de la Comunió, adossada a l'iglésia pel seu costat dret, concloent-se el 15 d'agost de 1667 les obres del nou oratorio.

El 2 de maig de 1698, es varen subastar les obres per a la construcció d'una portada adequada a la categoria de l'Iglésia; adjudicades als mestres Juan Bautista Viñes (discípul de Juan Pérez Castiel), Mir i Eugenio Guilló que va proporcionar el disseny. Segons pareix, les traces són de Pérez Castiel.

Les obres varen acabar tres anys despuix.

Descripció

[editar | editar còdic]

El temple parroquial, de sever aspecte exterior, en murs ataludados, consta d'una nau de planta llongitudinal en capelles laterals entre contraforts i presbiteri semioctogonal embucido en l'interior.

Sobre un alçat de grossos contraforts que definix les capelles, descansa una volta nervada llaugerament apuntada, dividida en sis trams per arcs fajones, que cobrix la nau. L'àbsit poligonal s'envol en una volta estrelada de sis puntes, típica del tardogótico valencià.

La Capella anexa de la Comunió, estructuralment barroca, consta d'una doble planta de creu grega, en la que els seus estrets costats estan concebuts com reduïts altars.

Es cobrix, el temple, en el seu centre en una cúpula sobre tambor, coronada per una llanterna, que se sosté sobre quatre arcs. La Capella és estructuralment semblant a l'anterior, pero de dimensions més reduïdes.

Erro al crear miniatura:
Portada barroca del temple

La frontera barroca que presidix l'entrada va ser alçada entre els anys 1698 i 1702, sent un eixemple de frontera-retaule. Esta frontera es troba dividida en dos cossos, un d'interior, pesat i sòlit, i un atre superior estilisat. Flanquejant el portal, que les seues jambas i intradós presenten almohadillados rectangulars, s'alcen, sobre un alt basamento, dos parells de columnes salomónicas exentes, arrematades en capitel corintio de tipo romà. A abdós costats, i com arremate exterior, apareix adossada una pilastra.

El cos superior s'alça sobre un rebanc volat, que en aplegar a la paret central, es trenca per a formar un arc que emmarca el anagrama mariano. Sobre este s'obri una hornacina que alberga l'image de l'Asunción, obra del mestre Serrano, flanquejada a abdós costats per sengles columnes salomónicas, dos pilastres i dos estípites montats en variat pedestal. Este segon cos s'arremata en un atre rebanc que s'estova en el centre per a resguardar el óculo, emmarcat per quatre bases en pináculos.

El seu Archiu Parroquial: Un dels seus tesors valiosos són l'Archiu Parroquial que posseïx, a on es vénen anotant des de finals d'el XVI, concretament des de 1597, a on s'anota el primer batisme. Els matrimonis són anotats des d'eixa mateixa data, i les defunció des de 1740.

Es troba en un estat òptim per a la seua consulta, de gran utilitat per als historiadors i genealogistas de la zona. Existixen 81 llibres en el seu índex corresponent a excepció dels batisme de 1834-1838, que carixen d'índex.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Plantilla:FVMP

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons