Iglésia de Sant Pedro Apòstol (Xàtiva)
La iglésia parroquial de Sant Pedro Apòstol es troba en la plaça del mateix nom, en l'antic barri del mercat, de la localitat de Xàtiva, en la comarca de La Costera, de la província de Valéncia. Se situa front al convent de Sant Onofre el vell (únic eixemplar intacte de l'arquitectura conventual d'el XVIII[1]) i està considerada una iglésia de les més antigues de la ciutat, i va anar durant molt temps, junt a l'iglésia de Santa Tecla i la Sèu, un dels tres focs cristians de la ciutat despuix de la conquista cristiana.[2][3] Està catalogada com Be d'interés cultural, i des del 25 de març de 1983, té anotació ministerial en el número R-I-51-0004839.[2]
Història
[editar | editar còdic]Segons la tradició, s'ha fixat la data de la seua constitució just despuix de l'arribada de Jaime I d'Aragó, que va tindre lloc en 1244. Es considera llògic pensar que despuix de consagrar la Mesquita Major de Santa María, es posara baix la advocación de Sant Pedro la mesquita del barri en el qual els musulmans celebraven el mercat. Ya en el XIV, es construiria la nova iglésia. En este temple es varen batejar entre uns atres Rodrigo de Borja, Papa Alejandro VI. Va estar baix la dependència de la Colegiata o Sèu de Xàtiva, pero en el XVIII, l'arquebisbe de Valéncia Fabián i Fur, va dividir les parròquies de Xàtiva, erigint en Parròquia Sant Pedro, conseguint la seua independència de la Sèu, i cobrant per això més protagonisme. En canvi, en 1902 va perdre el títul de parròquia, descendint de categoria, tornant a estar baix la Sèu, fins que en 1953 va tornar a ser parròquia.[4] Despuix de l'incendi de Xàtiva en 1707, es va restaurar el temple segons la concepció barroca, es va allargar la nau, es varen construir capelles laterals i es va canviar la porta d'accés, la qual cosa va dur a la pèrdua i solapamiento de numerosos elements gòtics, en construir-se una volta de canó en lunetos falsos.[4] Els documents existents mostren que estes obres varen concloure abans del terremot de 1748, puix despuix del mateix es va realisar un informe en que se senyalaven els danys en l'iglésia. Alguns autors consideren que l'ampliació de la nau i la colocació de capelles entre contraforts, són obres realisades abans de l'incendi.[3] En el XX, va ser declarada Monument Històric-Artístic, iniciant-se des de 1988 fins a 1995 la seua restauració, en la que es va tractar de mostrar el caràcter gòtic original de l'edifici, la qual cosa va supondre l'eliminació de multitut d'afegitons d'el XVIII, podent-se inclús contemplar en el costat nort, el artesonado policromado original, en figures i escuts heràldics i pintures murals d'el XVI, de temàtica religiosa; pese a això l'últim tram i la capçalera s'han deixat en el recobriment rococó, a modo de testic. Esta restauració va permetre també descobrir 26 criptes en el subsol, les quals són una mostra de tota l'història del temple i a les que es pot accedir des de l'àngul nordest de l'iglésia.[2][4]
Descripció
[editar | editar còdic]La seua estructura és senzilla i funcional, en planta rectangular d'arcs diafragma, segons el sistema constructiu cridat gòtic de reconquista, que dividixen la nau en quatre trams i techumbre de fusta policromada en motius geomètrics, vegetals, zoomórficos i heràldics. El mur nort conserva part de l'aspecte medieval com la porta d'arcs ogivals.[2][1][4] El presbiteri és un afegitó de finals d'el XVII. Conserva tres valiosos retaules. El major està dedicat a Sant Pedro i Sant Pablo, que està format per huit taules pintades cap a 1400 per un mestre anònim del periodo cridat gòtic internacional, i atres quinze taules dels sigles XVI i XVII; el retaule de Sant Miguel i Sant Jorge, encarregat per Guerau de Castellvert, parent d'Alejandro VI, que és obra del Mestre de Xàtiva (Mestre dels Artés). I per últim, el retaule dels Sèt Gojos i Dolores de María, influït per l'art de Rodrigo d'Osona, una de les obres sobre taula més refinades que es conserven en la ciutat.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2012. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 https://web.archive.org/web/20120628041519/http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=296
- ↑ 3,0 3,1 http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea.html?cnt_id=6657
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 http://www.arteguias.com/valencia/xativa.htm
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Pedro Apòstol (Xàtiva).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Pedro Apóstol (Játiva)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.