Iglésia de Sant Pedro (Arcs de la Frontera)
L'iglésia de Sant Pedro de la localitat d'Arcs de la Frontera, en la província de Càdis (Espanya) és un temple catòlic que representa un dels grans exponents de l'arquitectura religiosa de finals del gòtic d'esta província.
És una temple d'una sola nau, de planta rectangular, a la que se li adossen sis capelles laterals, tres a cada costat, en un porche interior als peus d'un triple arc d'accés a la nau del temple. En el seu interior conserva la solemne harmonia del gòtic original, sense que desentone la nutrida presència d'elements renaixentistes i sobretot barrocs en els que més tart es completa.
Conta en un total de tres portades, si ben només és practicable la del costat del evangelio, a través de la planta baixa de la majestuosa torre-frontera que domina el conjunt i també l'image de tota la ciutat.
Exterior
[editar | editar còdic]
De l'exterior del temple a penes és visible poc més de la gran torre-frontera, de planta quadrada, en tres cossos d'altura: portada, balcó i campanar, arrematada per rellonge i una singular espadaña. De cronologia posterior al restant de l'iglésia, es realisa ya baix l'estètica del barroc. S'atribuïx el seu començ a Manuel Gómez, mestre major de Jerez de la Frontera, en 1728, segons les traces de l'arquitecte Diego Antonio Díaz; i posteriorment, i despuix de les conseqüències del Terremot de Lisboa de 1755 s'acometen noves obres en ella, alçant-se el cos de campanes baix la direcció de l'arquitecte sevillà Pedro de Silva, a partir de 1759.
La porta d'accés està flanquejada per doble columna pareada i doble hornacina en els intercolumnios, superposts i en imàgens, conjunt sobre el que corre un fort entablamento en el centre del qual se situa una image del titular, Sant Pedro, sobre ménsula, en buit adintelado.
Interior
[editar | editar còdic]Corresponent als cànons del gòtic, el seu àbsit és profunt i poligonal, en sèt costats o llenços, sense ornamentació ni finestres; i interiorment ho ocupa un gran retaule,
Les capelles primeres d'abdós costats de la nau formen com una travessia i es terminen en la primera mitat de el XVII. La del costat del evangelio, cridada Del Perdó, la funda la família Ayllón en 1502 en recort de la batalla del propenc Guadalete de 1483, i en ella apareixen les banderes que recorden la victòria del alcaide de la ciutat d'Arcs Juan Ayllón sobre els musulmans. La presidix un retaule de el XVIII, i en un lateral, sobre un atre plateresco de el XVI es pot admirar un notable altorrelieve del Sant Sopar.
Una atra gran capella d'esta iglésia és la del Sagrario, als peus de la nau de l'epístola, construcció barroca dels sigles XVII i XVIII, en retaules de gran calitat, i imàgens del círcul artístic de Pedro Duc Cornejo.
Als peus de l'iglésia i front al presbiteri s'alça el cor barroc de el XVIII, tancat en el seu front en artística reixa i facistol en el centre. Entorn es dispon una valiosa sillería realisada en caoba, cedre i ébano, en relleus que representen a sants i escenes de la passió de Crist. La coberta del temple és una triple volta de crucería en espinazo, com també ho és la de l'àbsit, que mostra un bell palmito de grossos nervis ramificados.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Pedro (Arcos de la Frontera)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.