Anar al contingut

Iglésia de Sant Miguel Arcàngel (El Collado)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iglésia de Sant Miguel Arcàngel (El Collado)

L'iglésia de Sant Miguel Arcàngel és un temple catòlic ubicat en la llogaret del Collado, en el municipi d'Alpuente, (Espanya).

Context

El temple està dedicat a San Miguel Arcàngel[1] i és una de les tres parròquies del municipi d'Alpuente, sent les atres dos la de Sant Bernabé Apòstol en Corcolilla i la de La nostra Senyora de la Pietat en la capital del municipi.[2]

Va ser declarada be de rellevància local l'11 de juny de 1998 per mig d'una declaració genèrica de la Generalitat Valenciana.[3]

Història

La construcció d'ermites i iglésies en el municipi d'Alpuente s'inicia en la conquista cristiana en el XIII. Per la descripció que Madoz realisa en el XIX, es coneix que el municipi s'organisava en lo religiós a través de l'iglésia parroquial d'Alpuente, de la que depenien les iglésies parroquials del Collado i Corcolilla, servides per vicaris propis, i d'elles depenien ermites en els diversos llogarets (en eixe moment Camp de Dalt, La Cuevarruz i Baldovar) en les que celebraven missa sacerdots de la parròquia matriu corresponent.[4]

L'independència parroquial del Collado -i també la de Corcolilla- es confirma en un decret de 1772. En la reforma arciprestal que va portar a terme el bisbe de Segorbe, Joaquín Hernández en la década de 1860, el arciprestazgo d'Alpuente comprenia les tres parròquies.[4]

L'edifici de l'iglésia de Sant Miguel Arcàngel del Collado es va construir en 1796.[5]

La parròquia del Collado ha donat servici a varis llogarets de la part septentrional del municipi alpontino, incloent en la seua jurisdicció El Hontanar, Vizcota i La Torre. En 1900, estes sumaven una població de 691 persones. A pesar de formar part del municipi d'Alpuente i estar en la mateixa zona, els llogarets d'Aigua Bona i Hoya de Gil Abad corresponien a la parròquia de Llaures dels Olmos.[4]

En el despoblació a lo llarc del XX, solament El Hontanar i El Collado han mantingut població permanent, i La Torre s'ha repoblat mínimament (2 habitants) en el XXI. L'Institut Nacional d'Estadística registrava en 2024, 62 habitants per al conjunt del territori parroquial.[6]

En la década de 2020 es porta a terme un procés de restauració que gestiona directament el Arzobispado de Valéncia, puix l'edifici és de titularitat eclesiàstica, si be la diputació provincial contribuïx en subvencions.[7]

Descripció

Exterior

Encara que l'edifici no és molt gran, és graciós i ben proporcionat en les seues dimensions.[8] Adossada a la part dreta de la frontera i en el mateix rebanc, es troba el campanar, una robusta torre quadrada de sillería de dos cossos. En el primer es troben dos saeteras i l'esfera del rellonge. El segon cos del campanar alberga les campanes en vans arrematats per arcs de mig punt. La torre culmina en un terrat.[1][9]

Interior

Interior del temple en el retaule

Destaca entre els continguts de l'iglésia un retaule gòtic. Algunes fonts ho consideren obra de Gerardo Estarnina,[1] mentres que unes atres ho atribuïxen a Miguel Alcanyís,[5] o al Mestre d'Alpuente (naixcut en Cariñena en 1365).[10] Una etiqueta del Ministeri d'Instrucció Pública ho va atribuir a un anònim del XV.[10]

Esta peça procedix de l'iglésia arciprestal d'Alpuente i encara que les fonts coincidixquen en el seu trasllat al Collado, el moment i la circumstància s'expliquen de vàries formes. Segons la ficha del Ministeri de Cultura, açò hauria succeït a finals del XVIII.[10] Segons la web municipal, va anar a raïl de la primera guerra carlista i a conseqüència de l'incendi que es va produir durant la batalla pel castell d'Alpuente en abril i maig de 1840.[1][11]

No tot el retaule original està en El Collado. Algunes de les taules de la predela estan repartides entre el Museu de Saragossa, que va rebre dos en 1941,[10] i una atra està en la colecció John G. Johnson que des de la década de 1980[12] forma part del Museu d'Art de Filadèlfia.[1]

El retaule, per totes les seues vicissituts històriques i encara que es va salvar intacte dels efectes de la guerra civil de 1936, presenta una disposició diferent a l'original.[5]

Campanes

Consten dos campanes en esta iglésia. Una és la Santíssim Sacrament i Sant Antonio, d'uns 113 kg i fabricada en 1935 per Germans Roses. L'atra és la Sant Miguel, de 152 kg i fabricada per Manuel Roses Vidal en 1942.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «alpuente. es/content/collado El Collado | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-16.
  2. ↑ «conferenciaepiscopal. es/parroquias-de-la-diocesis-de-valencia/ Parròquies de la diòcesis de Valéncia - Conferència Episcopal Espanyola» (en és). Consultat el 2025-10-16.
  3. ↑ «edu. gva. es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble. php? id=3295 Iglésia de Sant Miguel Arcàngel». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-10-16.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Albir, Cristina (2022). «Gestió comunal dels sepelis en Alpuente», Faltar o morir, Diputació de Valéncia, pp. 273-275. ISBN 978-84-7795-940-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «dival. es/es/sala-premsa/la-diputacio-de-valencia-subvenciona-la-restauracion-de-la-iglesia-de-san-miguel-arcangel-de-el-collado La Diputació de Valéncia subvenciona la restauració de l'Iglésia de Sant Miguel Arcàngel del Collado». Diputació Provincial de Valéncia. Consultat el 2025-10-16.
  6. ↑ ine. es/nomen_files/prov/2024/Provincia46_en. xlsx «Província46_en».Publicació títul no disponibles (INE dixit).Consultat el 20-8-2025.
  7. ↑ «com/valenciaplaza/diputacio-valencia-subvenciona-restauracion-iglesia-san-miguel-arcangel-collado La Diputació de Valéncia subvenciona la restauració de l'Iglésia de Sant Miguel Arcàngel del Collado» (en és). Valéncia Plaça. Consultat el 2025-10-16.
  8. ↑ Herrero Herrero (1993). La Vila d'Alpuente. Segona edició notablement millorada i aumentada, Segorbe, p. 285.
  9. ↑ 9,0 9,1 «com/php/campanar. php? numer=50 Parròquia de Sant Miguel del Collado - ALPUENTE (COMUNITAT VALENCIANA)». Campaners. Consultat el 2025-10-16.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «mcu. es/pages/Main? idt=121674&inventary=10002&table=FMUS&museum=MZ CER. és Coleccions en Ret - Museus» (en és). ceres. mcu. és. Consultat el 2025-10-16.
  11. ↑ Herrero Herrero (1978). La Vila d'Alpuente. Aportació al coneiximent d'un poble en història, Segorbe, p. 137.
  12. ↑ «org/? pg=TPLWinter07Johnson&appNum=2 John G. Johnson: Giant of the Philadelphia Bar» (en en). philadelphiabar. org. Consultat el 2025-10-16.

Enllaços externs

Commons