Iglésia de Sant Miguel (Sevilla)

Oli Derribe de la parròquia de sant Miguel (1868) del pintor Francisco Peralta que representa l'iglésia de sant Miguel en l'acte d'inici del derribe en 1868.

Talla de Sant Miguel (1675-1679), obra de Francisco Dionisio de Ribas, que presidia el retaule major del temple.

La Iglésia de Sant Miguel de Sevilla (Andalusia, Espanya) va ser una antiga i important parròquia existent en el centre de la ciutat, que va ser derribada en 1868.

Es trobava situada en part de l'espai comprés entre la plaça del Duc i els carrers Jesús del Gran Poder, Aponte i Trajano. Era un temple d'estil gòtic-mudéjar

Història

Esta parròquia va ser fundada en el XIII i reconstruïda durant el regnat de Pedro I de Castella, despuix del terremot en 1356, per iniciativa de l'arquebisbe de la ciutat, Nuño de Fonts. Va ser greument afectada pel terremot de Lisboa de 1755 i les obres de reparació es varen prolongar entre 1755 i 1757.

La junta revolucionària de 1868 va suprimir esta iglésia el dia 6 d'octubre i el derrocament es va iniciar el 8 de novembre. No obstant en 1871, encara no havia terminat el derribe.

Part del seu patrimoni es troba dispers per distints temples de la ciutat, i en especial en l'Iglésia de Sant Antonio Abad i en la de la Magdalena, a on es guarda el seu important archiu.

Descripció

Era un temple de pedra i rajola en tres naus de llongitut desigual i en la central de major esgambi, que es cobrien en voltes de crucería, i un profunt presbiteri, que va contar en dos retaules majors successius, un realisat per Francisco Dionisio de Ribas, de 1675, i un atre de Juan de Astorga, de 1829, la figura central de la qual constituïa una talla de l'arcàngel Sant Miguel realisada per Ribas, que actualment pertany a la confraria del Silenci. En el seu exterior, contava en tres portes, dos laterals i una atra als peus del temple.

L'Iglésia de Sant Miguel va ser sèu durant un temps d'algunes importants germandats de penitència de la ciutat de Sevilla, entre les que es troben la de l'Amor, entre 1811 i 1868, i la de Passió, entre 1841 i 1868, també se sap que ahí varen estar les germandats de la Soletat de Sant Lorenzo, la qual actualment conserva una reixa de lo que va anar la seua capella i la germandat de la Carretería, la qual no va permanéixer molt temps