Iglésia de Sant Carlos Borromeo (Pinsk)
L'iglésia de Sant Carlos Borromeo (; ) és un edifici religiós que pertanyia a l'Iglésia catòlica i es localisa en Pinsk, Bielorússia.[1]En l'actualitat és un dels centres culturals de Pinsk.
Història
La parròquia catòlica situada en les afores de Pinsk, en Karolin, va ser fundada en 1695 pel noble polac-lituà Jan Karol Dolski en fusta. En 1756 va aplegar a Pinsk l'Unió Apostólica de Sacerdots Seculars, que va recaptar diners i entre 1770 i 1782 va construir una iglésia de pedra, que va ser consagrada en 1784 en honor a Sant Carlos Borromeo.
A finals del XVIII l'orde va entrar en decadència. En la mort de l'últim abad, Isidor Kontonovich, l'iglésia va ser abandonada. En la segona mitat del XIX, l'edifici va ser restaurat i consagrat en nom de la Santíssima Trinitat. Des de 1912, l'iglésia era filial de la catedral basílica de l'Asunción de la Verge Maria .
Despuix de la Segona Guerra Mundial, l'iglésia va estar activa durant varis anys, pero despuix va ser tancada per orde de les autoritats soviètiques en els anys 60. L'edifici va ser reconvertit en sala de concerts per al orgue de tubos.[2]
Arquitectura
L'iglésia és un eixemple d'arquitectura barroca combinada en un estil similar al d'un castell. Té una nau sense àbsit, murs massiços de fins a 2 m de gruixa i un chicotet transepto. La nau està dividida en tres trams.
Els interiors originals varen ser destruïts en la década de 1960 i en la década de 1990 es varen instalar nous cristals en les finestres i un orgue elèctric en l'iglésia.[3]Les últimes restauracions de l'iglésia es varen completar en 2013.
Referències
- ↑ «Дзяржаўны спіс гісторыка-культурных каштоўнасцей РБ» (en ru). Belarusian Ministry of Culture. Consultat el 2022-02-17.
- ↑ «Костёл Карла борромея. Каменный старожил Пинска» (en ru). Pinsk History. Consultat el 2022-02-17.
- ↑ «Костёл Карла Баромея» (en ru). Pinsk Government Official Site. Consultat el 2022-02-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Carlos Borromeo (Pinsk)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.