Iglésia de Sant Antonio Abad (Rafelbuñol)

La iglésia parroquial de Sant Antonio Abad en Rafelbuñol (Província de Valéncia, Espanya) data d'el XV.

Història

L'amo territorial D. Raimundo Escorna, instigat pels cristians que vivien en el seu alqueria de Rafelbunyol, per escritura de l'11 d'octubre de 1289, mana edificar una Iglésia i altar en honor de Sant Antonio de Vianesco.

En 1491, a instancia de Pedro Exarch, amo per estes dates de Rafelbunyol, el Papa Inocencio VII va expedir en Roma una Bula per la que s'erigia en Parròquia Independent.

L'1 de març de 1492 es va efectuar l'acte solemne de l'elecció Parroquial. Esta Iglésia es mantindrà fins a 1750 en que comença la construcció de l'actual Iglésia. Cal destacar que el campanar es va construir casi cinquanta anys abans que l'Iglésia i és completament independent de la mateixa, fet que a simple vista no s'aprecia.

La primera pedra per a la construcció de l'Iglésia es va colocar el 19 de març de 1750, dijous, a les tres de la vesprada, sent procurador del Marqués de Belgida, Mossén Juan Tornet i retor, Gabriel Cortell.

L'Iglésia, en la seua forma externa, ha mantingut fins a l'actualitat la mateixa estructura, pero en l'interior ha variat una miqueta, sobretot l'altar major. Les causes devem buscar-les en la guerra civil espanyola. Durant esta época, l'Iglésia va ser utilisada com "Economato" per part del bando republicà i va ser destruïda interiorment casi en la seua totalitat, deixant l'altar major solament en la paret del fondo.

Descripció

La primitiva Iglésia era d'una sola nau. Quatre arcs de diafragma rebien la càrrega de la teulada moruno; en el primer dels arcs s'obria la porta principal d'entrada i estava terminat per uns adorns piramidals arrematats per el "Tau" o creu de Sant Antonio Abad.

La construcció de l'Iglésia Parroquial data de 1750. En ella es troben algunes característiques del Barroc Valencià i dins d'estes, certes influències del matemàtic Toscà.

Es tracta d'una construcció formada per una nau central en forma de creu llatina, capelles laterals comunicades per arcs amplis, la travessia notablement remarcada per mig d'una cúpula o mija taronja octogonal allumenada cenitalmente, lo que li conferix una major lluminositat. El presbiteri de capçalera recta en dependències a abdós costats (Sagrario i Sacristia). Ademés de l'allumenament de la cúpula, la nau central es troba també allumenada cenitalmente.

L'altar major estava realisat en pedra negra del Caps Bort i de Sagunt. Va ser obra de Juan Gisart i destruït durant la Guerra Civil. L'actual altar major, es va construir en 1941. No tenia púlpits; estos es trobaven en la primera columna de la travessia i varen ser traslladats al presbiteri al voltant dels anys '50.

En l'actualitat, l'interior de l'Iglésia es conserva tal i com es va construir, a excepció de la reconstrucció de l'altar en 1941 i la recent construcció del cor damunt de la cancela. La frontera d'un sol cos feta de pedra en rebanc mixtilínea en una porta central coronada per una hornacina que alberga l'image del titular de la Parròquia, Sant Antonio Abad.

La cúpula, en la seua part externa, es troba decorada en la clàssica rajola blava valencià.

El campanar, realisat en 1705, està format per una torre arrematada per un cos de campanes i la llanterna. Entre abdós, hi ha un cos central compost de contraforts de perfil rectangular. Va ser reconstruït a principis dels anys 1980, pel seu estat de deterioració.