Iglésia de Nuestra Señora de la Piedad (Alpont)

Iglésia de Nuestra Señora de la Piedad (Alpont)

La iglésia de La nostra Senyora de la Pietat és un temple catòlic que s'ubica en la localitat espanyola d'Alpont, en la província de Valéncia, en la comarca de La Serranía.

L'iglésia presenta una protecció per estar declarada, de manera genèrica, com Be de rellevància local per la Generalitat Valenciana en IGPCV 46.036-9999-000012.

Descripció

La construcció de l'iglésia, que es troba baix l'advocación de Nostra Senyora de la Pietat, es remontaria a la segona mitat d'el XIV. d'estil gòtic, apareix mencionada en el segon volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz, en l'entrada corresponent a Alpont, de la següent manera:

la igl. parr. baix la advocacion de Ntra. Sra. de la Pietat, fundada en 1370, es troba servida per un retor i quatre beneficiats; el curato de la classe de rectorias és perpétuo, i la seua provision correspon á S. M. o al diocesà segun els mesos en que ocorren les vacants; té per anexes les de Corcolilla i el Collado

(Madoz, 1845, p. 198)

El temple presenta nau única i per a alguns autors la seua construcció va comprendre des dels començos en el sigle XIII, fins a la seua finalisació en el XV. Per a estos autors, despuix de la pren de la vila per Jaime I en 1236, i per orde del monarca, es va procedir a "purificar" la mesquita i a iniciar la construcció en el seu lloc una iglésia dedicada a la Verge.

Este llarc periodo de construcció, fa que l'arquitectura del temple varie segons les distintes époques en les que ha edificant, a l'hora que ha anat sofrint també al compàs de l'història remodelats, afegitons i restauracions diverses. Per això podem trobar en el temple diferents estils arquitectònics i detalls artístics.

Presenta un campanar octogonal alberga els restants més antics d'el XIV. El perímetro i l'altura del campanar són curiosament iguals.

En ella poden observar-se els restants d'un rellonge de sol, que el seu gnòmon no guarda l'orientació adequada, i les llínees horàries són pràcticament inexistents, encara que encara pot apreciar-se com estaven llaurades en la pedra de la torre i després en una capa de morter que la cobria.

Presenta una capella de la Comunió que és un. afegitó que es va realisar en el XVII.

Retaule major

En el seu interior podem trobar escultures, pintures i retaules. De fet partix de les pintures que formaven un dels retaules (el que estava en l'altar major, i que ara està en l'iglésia de Sant Miguel Arcàngel del Collado), es troba en el Museu de Saragossa. Quan a finals d'el XVIII es va procedir a ampliar el temple, va caldre modificar la seua capçalera, ho va supondre el trasllat del retaule a l'iglésia de Sant Miguel Arcàngel del llogaret d'El Collado. Dos de les seues taules es conserven en el Museu de Saragossa a on varen ingressar en 1941. Una atra està en la colecció John G. Johnson que des de la década de 1980 forma part del Museu d'Art de Filadèlfia.

Este retaule tenia cinc carrers i estava dedicat a la Verge, tenint una talla de l'image de la mare de Crist, en la zona de la presidència del retaule. Es creu que esta talla és la que es conserva en l'iglésia de Corcolilla. En el carrer central se situaven les taules dedicades a la dormición de María, La coronació de la Verge. Dalt del tot, El Calvari.

En la zona superior, s'observaven quatre compartimento dedicats a l'infància de Crist i el restant als gojos. Junt a estos (en el costat dret del cos del retaule en el primer pis), és a on es trobaven les dos taules que estan en el de Museu de Saragossa, les quals representen la fugida a Egipte i la matança dels inocents, abdós relats basades en els evangelios apócrifos.

Encara que no existix documentació que assegure la seua autoria, els autors plantegen diferents hipòtesis:

• algunes de les taules s'assemblen a la forma de treballar del taller del pintor Lorenzo Saragossa, natural de Cariñena;
• uns atres indiquen que podria ser obra d'un discípul de Francisco Serra, nebot del pintor Jaime Serra;
• recents estudis afirmen que per les característiques de les taules, com són el to general del retaule, especialment el dibuix; podrien atribuir-se Mestre de Villahermosa, o inclús que participara el pintor Miguel Alcanys.
• Atres autors consideren que varen poder participar els artistes Marçal de Sas i Starnina en la pròpia predela del retaule.

Des d'un punt de vista artístic, pot considerar-se com una obra de transició entre el gòtic, en certa influència italogótica, a l'estil gòtic internacional. Destaca delicada expressivitat i la seua policromía.

En La fugida a Egipte, es plasma el viage de José i María a Egipte en el recent naixcut en braços, i l'escena conta en la presència d'una bona dòna de Belén (vestida a la moda de les dònes de finals d'el XIV), cridada Salomé (que és considerada com la dòna que va ajudar a María en el part), que solament apareix en un passage apócrifo de l'infància de Crist titulat Història de José el Carpintero.

En La matança dels inocents, mostra una escena en l'interior d'un palau, pero pese a això pot observar-se al fondo l'arquitectura d'una ciutat. En l'escena uns soldats arranquen els chiquets dels braços de les seues mares per a eixecutar-els. Les mares postrades als peus d'Herodes (que es representa assentat en un tro d'arquitectura gòtica) demanen clemència i es postren davant Herodes.

Bibliografia

• (1845) «Alpont», jcyl. es/es/catalogo_imagenes/grupo. do? path=10059968&posicion=201&presentacion=pagina Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.
• (2000).Ars Longa: quaderns d'art.(9-10)

281–289.ISSN 1130-7099.