Iglésia Sant Ramón (Tacna)
La iglésia Sant Ramón va ser un temple catòlic de la ciutat de Tacna, en el Perú construït en 1833[1] el qual durant la guerra del Pacífic i la posterior administració chilena de la ciutat va jugar un rol fonamental en acontenyiments importants. Sant Ramón era un complex que comprenia una iglésia i un hospital construït en 1848,[2] el qual ademés va ser utilisat com a centre psiquiàtric, i reclusorio de dònes en el temps.[3] L'iglésia va ser clausurada en 1909 per part de l'intendent chilé Màxim Lira, posteriorment va ser destruïda. Actualment el terreny pertany a la Societat de Beneficencia Pública de Tacna[4] i va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació, en l'any 2005.[5]
Història
[editar | editar còdic]
L'iglésia va ser anomenada aixina per la primera missa, a la que va concórrer el mariscal Ramón Castella (com a president) va ser allí, i ademés va ser el lloc en a on va consagrar a la Verge del Rosario com a Mariscala del Perú.
Guerra del Pacífic
[editar | editar còdic]Durant la guerra del Pacífic el temple va ser un dels llocs en que la tropes peruanes varen amagar la coronela del Regiment "2º de Llínea" de l'Infanteria del Eixèrcit de Chile capturada durant la batalla de Tarapacá per Mariano Sants Mateo. Esta va ser recuperada en 1880 per Chile.
El mateix any, despuix de la batalla de l'Alt de l'Aliança els restants dels soldats peruans varen ser velats en el temple.
Processó de la bandera
[editar | editar còdic]
Durant l'administració de Tacna per part de Chile, en 1901, durant les Festes Pàtria de Perú el 28 de juliol, va partir des del temple una processó de la bandera peruana en vora dorada, sent la primera processó de la bandera de la ciutat.[6]
En esta restricció, la "Societat d'Auxilis Mutus El Pervindre" de Tacna demana a l'intendent de Tacna, Salvador Vergara Álvarez, li brinde permís per a realisar una cerimònia de bendició de la nova bandera de l'institució.
La manifestació va ser autorisada (despuix de haver-la rebujat originalment per la prohibició existent d'exhibir els símbols patrios peruans) pel intendent interí chilé de la província de Tacna, el general Salvador Vergara Álvarez, en la condició que devia fer-se en silenci (alguna cosa que va ser complit pels peruans), "sense manifestació alguna de caràcter patriòtic" per a no provocar chocs entre els chilens i peruans causats per vives a favor del Perú.[3]
En el permís, el 28 de juliol de 1901, es realisa. En aplegar la bandera va ser duta per carrers poc concorreguts de la ciutat[6] per a posteriorment ser va ser beneïda en eixa iglésia en una missa en l'iglésia Sant Ramón a càrrec del retor Alejandro Manrique, qui beneïx la bandera recitant l'oració "La Creu i la Bandera". Conclosa la missa, els integrants de la societat transporten en processó la bandera des del temple, contínua pel carrer Unanue, fins al seu local en Alt Llima. La població peruana de Tacna i Arica l'acompanya en silenci pels carrers de Tacna. Finalment en el local de la societat el poeta Federico Barreto declama un poema a la bandera. A partir d'eixa data esta seria l'única celebració pública de les festes pàtria peruanes en les províncies de Tacna i Arica. Despuix de ser duta pels carrers cèntrics de la ciutat, va aplegar al local de la Benemérita Societat d'Artesans i Auxilis Mutus El Pervindre.[3]
Clausura i destrucció
[editar | editar còdic]
El 24 de novembre de 1909 l'iglésia va ser clausurada per l'intendent Màxim Lira per les activitats dels sacerdots de l'iglésia que promovien el sentiment pro-peruà, els guàrdies es varen mantindre bloquejant l'entrada de manera ininterrompuda canviant centinelas cada 12 hores durant aproximadament un any.[6] Els sacerdots ademés encara depenien de l'arquidiócesis de Arequipa. El 3 de març de 1910 l'intendent Lira va decretar l'expulsió dels sacerdots peruans en un determini de 48 hores, el 5 de març, en permís de l'autoritat, el presbítero arequipeño Mariano Indacochea Zeballos va celebrar l'última missa peruana en l'iglésia a les 6:30 a. m. L'intendencia va ampliar el determini a 48 hores més quan finalment els retors varen ser expulsats de la ciutat[6] i el temple va ser destruït en posterioritat.
Intents de recuperació i us actual
[editar | editar còdic]En 2014 la Direcció Desconcentrada de Cultura va intentar recuperar i posar en valor el recint davant el govern regional de Tacna.
El terreny és de propietat de la Societat de Beneficencia Pública de Tacna, va ser desocupado en 1994, i en 2013 se li va tornar l'administració.[3] La Societat al no dispondre de presupost, li va demanar al govern regional l'elaboració d'un proyecte per a solicitar fondos al governe nacional peruà per a la recuperació del terreny. Açò va ser propost al ministeri de Cultura pero davant la falta d'estudis no va poder concretar-se.[4]
En 2017 la Direcció de Cultura va intervindre ya que el recint va ser convertit en un estacionament per la Societat de Beneficencia Pública.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Processó de la Bandera
- Intendencia de Tacna
- Catedral de Tacna
- Intendent de la província de Tacna
- Cripta dels Héroes (Tacna)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «EVOLUCION DEL COMPLEJO HISTORICO SAN RAMON». Prezi. Consultat el 9 d'agost de 2022.
- ↑ «Hospital de Sant Ramón de Tacna». Repositori Bibliogràfic i Patrimonial del Ministeri de Salut de Chile. Consultat el 9 d'agost de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Un péntol de l'història de Tacna està en total abandó». El Comerç. Consultat el 9 d'agost de 2022.
- ↑ 4,0 4,1 «Direcció de Cultura recuperarà ex iglésia Sant Ramón». Correu. Consultat el 9 d'agost de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 «Direcció de Cultura intervé per històric Sant Ramón convertit en cochera». Ràdio Un. Consultat el 9 d'agost de 2022.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 (31 de juliol de 1991) El Calvari de Tacna (1879 - 1929), Imprenta Alfa S.A..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia San Ramón (Tacna)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.