Idioma yuchi
El yuchi és una llengua indígena d'Amèrica parlada pels yuchis d'Oklahoma. Es tracta d'una llengua aïllada. En 1972 quedaven uns 500 indis yuchi, encara que solament un 35% d'ells parlava fluidamente la llengua.[1]
Història
Sembla que en el XVI els yuchis es localisaven a l'oest dels Apalaches i a l'est de Tennessee.[2] Els yuchi migraren des de Geòrgia fins a la seua ubicació actual en Sapulpa (Oklahoma) durant la gran expulsió d'indis entre 1836-1840.
Classificació
Comunament es considera una llengua aïllada. Encara que s'han propost numerosos parentesc en atres llengües, cap d'estes propostes té un respal ferm. Sapir (1921, 1929) ho va relacionar en el seu tall sioux-hokano; Elmendorf (1964) va tractar relacionar-ho en les llengües yuki-wappo de Califòrnia. Crawford de la mateixa manera que atres autors considera que existix una prometedroa hipòtesis de relació en les llengües sioux, encara que pel moment l'evidència és insuficient per a concloure que efectivament existix un parentesc fòra de tot dubte.
Descripció llingüística
El yuchi no va tindre una ortografia establida fins a la década de 1970, quan James Crawford i Addie Georged varen crear una transcripció fonètica que hui és usada pels yuchis per a escriure la seua llengua. Des del punt de vista de la tipologia llingüística, el yuchi sembla ser una llengua aglutinant en la que un número considerable de morfemes s'unixen per a construir productivament noves paraules. L'orde bàsic és SOV[3]
Ademés la llengua usa clíticos i fonema coneguts com "partícules" per a expressar una varietat de categories que inclouen possessius, casos, locatius, instrumentals, simulatius, ablatius i demostratius. També existixen partícules monosilábicas per a usos locatius i adverbials en un significat molt general, que junt en atres partícules poden tindre un significat totalment diferent a l'original.[4]
El Yuchi té un sistema pronoms de tercera persona peculiar. Per a referir-se a persones yuchis, la tercera persona es coneix com lehénu, i es dividix en una forma masculina (lesséno) i una femenina (léno). En canvi per a persones no-yuchis, la forma usada és una forma despectiva que és lewénu ("ells, eixos"). Esta peculiaritat està relacionada en cóm s'han vist històricament els yuchis com una tribu singular, que històricament ha estat molt aïllada[5]
Referències
- ↑ Crawford, 1973, p. 173
- ↑ Booker, Hudson i Rankin, 1992, p. 411
- ↑ "Euchee Language Project." EucheeLP. org. Euchee Language Project. Web. 12 Sept. 2009.
- ↑ Wolff, Hans. “Yuchi Phonemes and Morphemes, with Special Reference to Person Markers.” International Journal of American Linguistics. 14.4 (1948): 240-43. JSTOR. Biblioteca del Congrés. Web. 12 Sept. 2009, <http://www. jstor. org/stable/info/1262878? seq=17>
- ↑ Gatschet, Albert S. "The Yuchi Tribe and its Language." Science 5.112 (1885): 253. Print.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma yuchi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.