Idioma tequistlateco

El tequistlateco és una llengua indígena extinta d'Oaxaca parlada anteriorment pels tequistlecos. Per l'influència del treball clasificatorio de D. G. Brinton (1891) a voltes s'aplica indegudament en nom tequistleco al chontal d'Oaxaca que junt en el tequistlateco forma la família tequistlateco-chontal.

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució geogràfica

El tequistlateco es va parlar en l'àrea de Tequistlan fins a a lo manco el primer terç del XX.

Classificació

El tequistlateco està clarament emparentat en les varietats de chontal d'Oaxaca, parlades una miqueta més al sur a voltes indegudament cridades també ("tequistlateco"). El tequistlateco pròpiament dit junt en el chontal d'Oaxaca formen la família tequistleco-chontal (a voltes cridada simplement tequistlateca). El tequistlateco pròpiament dit, descrit per Angulo i Freenlad (1925) sembla ser una miqueta més propenca a la varietat de les terres baixes que la de les terres altes, aun cuando geogràficament els tequistlatecos vivien més llunt de la costa que de la serra.

Fòra d'eixe parentesc clar, entre el chontal d'Oaxaca i el tequistlateco, Oltrogge (1977) i Campbel (1979) han propost que les llengües tequistlateco-chontals estan emparentades en el llengües jicaque-tol d'Hondures, aportant una bona cantitat d'evidència lèxica compartida.

Atres autors han especulat en un parentesc lluntà en les llengües hokanas, encara que s'han apartat molt poques senyes en favor d'esta última hipòtesis.

Descripció llingüística

El tequistlateco va ser breument descrit pel matrimoni Angulo i Freeland (1925). De les més de 200 paraules citades per estos autors més de la mitat tenen cognados en el chontal oaxaqueño de les terres altes i chontal oaxaqueño de les terres baixes, en alguns casos les paraules són idèntiques en les tres llengües. Del restant, unes 25 paraules tenen cogandos sol en el chontal de les terres baixes i 19 tenen cognados en el chontal de les terres altes pero no en el de les terres baixes. Atres onze térmens són similars en les dos varietats de chontal oaxaqueño i diferents en tequistlateco. I finalment unes 20 paraules són diferents en les tres llengües.

Fonologia

L'inventari consonàntic inclou diferències de glotalisació (ʼ):

		Labial	Aveolar		Alveolar paltaliz.	Palatal		Velar	Glotal
			simple	afric.		simple	afric.
obstruent no-contínua		pb	t (d)		ti	ki	ğ	k (g)	ʔ
Fricativa		f	sš					x	h
Nassal	simple	m	n		ni
	glotal.		nʼ
Vibrant			ɾ
Aproximante		w	l		li	i

L'inventari vocàlic del tequistlateco conté sis vocals /i, i, a, ã, o, o/.

Bibliografia

• Angulo, Jaime de, and L. S. Freeland. 1925. The Chontal language (dialect of Tequisistlan). Anthropos 20:1032–52.
• Langdon, Margaret. 1996. Notes on Highland Chontal internal reconstruction. The Hokan, Penutian and J. P. Harrington Conferences, and the Mary R. Haas Memorial, ed. Leanne Hinton, pp. 25–34. Berkeley: University of Califòrnia.
• Oltrogge, David F. 1977. Proto Jicaque-Subtiaba-Tequistlateco. Two Studies in Middle American Comparative Linguistics, ed. Calvin R. Rensch, pp. 1–52. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington.
• Turner, Paul R. 1969. Proto-Chontal phonemes. IJAL 35:34–37.
• Turner, Paul, and Shirley Turner. 1971. Chontal to Spanish–English, Spanish to Chontal Dictionary. Tucson: University of Arizona Press.
• Waterhouse, Viola G. 1985. True Tequistlateco. IJAL 51:612–14.