Idioma sirionó
El sirionó (també conegut com mbia cheë i mbya) és l'idioma dels sirionóns. És una llengua tupí-guaraní (subgrup II) parlada per uns quants centenars de persones, en els departaments de Beni i Santa Cruz en l'est de Bolívia. La llengua es parla en el poble d'Ibiato (Eviato) i a lo llarc del riu Blanco en diverses granges i rancherías.
Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el sirionó és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia,[1] lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.[2]
Situació actual
Segons les senyes proporcionades en Crevels i Muysken (2009:15) i Crevels (2012:171), el sirionó conta en 187 parlants (majors de quatre anys) i, per lo tant, és una llengua en perill d'extinció. Com senyala Dahl (2012), l'espanyol és cada volta més fort entre els sirionó, i gran part de la generació més jove ya no té un coneiximent actiu de la llengua. Entre 1960 i 1981 va ser organisada en Ibiato l'educació bilingüe en sirionó i espanyol pels representants de l'Institut Llingüístic d'Estiu (ILV), lo que va donar lloc a la capacitació de parlants natius com a professors. Des de 1982, l'escola d'Ibiato ha segut monolingüe en espanyol, encara que el sirionó encara s'ensenya com una matèria durant els tres primers anys escolars. Com indica Dahl (2012), quan els professors de sirionó actuals es jubilen, serà molt difícil trobar qui els reemplace.
Aspectes històrics
Segons Dahl (2012), els sirionó varen tindre fins a començos del sigle XX una existència seminómada com a caçadors i recolectors. Durant molt temps no varen ser molt coneguts en el món exterior. Els intents de “civilisar-els” no varen ser exitosos inicialment, pero ya a principis del sigle XX molts sirionó treballaven en facendes de la regió com a esclaus i varen ser, ademés, agrupats en vàries missions. D'elles, només una tindria èxit en el llarc determini: la missió d'Ibiato, fundada en 1932 per el missioner americà Thomas Anderson. Més tart, els missioner Perry i Anne Priest, com a representants de l'Institut Llingüístic d'Estiu varen treballar entre els sirionó durant prop de vint anys, lo que va donar com a resultat, entre atres coses, una traducció del Nou Testament al sirionó.
Classificació
El sirionó pertany a la branca tupí-guaraní de les llengües tupí. Segons Rodrigues (1984-1985) i Jensen (1999), el sirionó pertany al “Subgrup 2 - Bolívia” junt en el guarayo i el jorá (ya extint). Com indica Dahl (2012), en alguns treballs es considera al yuqui i al sirionó com a dialectes d'una mateixa llengua. No obstant, una comparació del sirionó en el yuqui realisada per Villafañe (2004) mostra que encara que el yuqui de fet és un parent propenc del sirionó, les diferències són lo suficientment grans com per a ser tractades com a llengües separades.
Descripció llingüística
Fonologia
El sirionó té contrast entre vocals anteriors, centrals i posteriors i distinguix tres graus d'obertura, com s'observa en el gràfic. Ademés totes les vocals tenen contrapartides nasalizades: /ã, ĩ, ɨ̃, ũ, ẽ, õ/.
| i | ɨ | o |
| i | o | |
El sirionó presenta, ademés, el següent sistema de fonema consonàntics (Dahl, 2012):
| Bilabials | Alveolars | Postalveolares | Velares palatalizades | Velares | Glotals | ||
| Oclusivas | sordes | p | t (nt/t) | c(nki/ki) | k (nk/k) | ʔ | |
| sonores | b | ||||||
| Africades | tʃ (ch) | ||||||
| Fricatives | s | ʃ(sh) | h(j) | ||||
| Nassals | m (mb/m) | n (nd/n) | ɲ(ny/ñ) | ŋ (ng) | |||
| Vibrant | r | ||||||
| Semivocals | w | j (i) |
Lèxic i classes de paraules
Sobre el lèxic i les classes de paraules en sirionó, es pot senyalar lo següent (basat en Dahl, 2012):
- Les principals classes de paraules lèxiques són els sustantius i els verps. Els sustantius es subdividen en posseïts i no posseïts; els verps poden ser transitius, intransitius i estatius. Els adjectius no són considerats una classe de paraula separada, sino que són vists en la majoria dels casos com a verps estatius.
- Els sustantius posseïts representen prop del 40% dels sustantius i duen obligatòriament, baix certes condicions, un prefix que be pot ser un marcador de persona que especifica al posseïdor. Encara que els sustantius posseïts tendixen a expressar relacions, com per eixemple els sustantius de parentesc i els térmens de parts del cos, no es pot predir pel significat d'un sustantiu si este és posseït o no; més encara, hi ha més de 20 parells de sustantius que sent sinònims o tenint significats estretament relacionats, poden ser no posseïts/posseïts, com per eixemple ekua ‘cova; buit’/ erekua ‘terra o lloc; niu’.
- Ademés dels pronoms personals independents, s'observen en sirionó pronoms demostratius, a saber: els demostratius pròxims a, ä, ko, kɨ, i distals ake (singular), ukɨ/ũkɨ (plural); i pronoms interrogatius, tals com mbae ‘quins’, aba ‘quí’, mä ‘quin’.
- Sobre els numerals, s'observa un sistema més estés que inclou a banda del ‘un’ (komii) i ‘dos’ (nyeremo) que també podia significar 'tres', atres numerals, tals com el ‘tres’ i el ‘quatre’, que s'expressen com nyeremo ño i eata (lit. ‘molts’) respectivament, i el ‘cinc’ i ‘dèu’ que són expressats com ko ya sèu ‘esta mà sancera meua’ i sèu ya ‘les meues dos mans / tots els meus dits’. En l'actualitat, es fa també prou us dels numerals de l'espanyol.
- En el sirionó s'observa, ademés, un conjunt d'ideófonos, que comprén paraules onomatopèyiques (com sororok ‘sò d'una flecha’) i paraules en una relació menys icònica entre el sò i el significat, com per eixemple pë ‘dolor agut’ o pare pare ‘cansat, nerviós’.
Morfologia
Pel que fa a les traces morfològiques del sirionó, es pot senyalar lo següent (Dahl, 2012):
- En sirionó, els marcadors de persones juguen un paper fonamental. Dahl (2012) distinguix diferents tipos de marcadors de persones, als que es referix com a 'séries'. Els marcadors de la 'série 1' tenen el caràcter d'afijo i s'utilisen bàsicament per a marcar els subjectes de verps actius transitius o intransitius; els marcadors en la 'série 2' tenen diferents funcions: marquen l'objecte directe dels verps transitius, el subjecte de predicats estatius i el posseïdor en construccions possessives nominals; els marcadors de la 'série 3' coincidixen en forma en els pronoms independents (es '1SG', nde '2SG', nande '1PI', ure, '1PE', jë '2P', ae '3'); i, finalment, els marcadors de la 'série 4' són morfemes de contracció que senyalen el subjecte i l'objecte al mateix temps.
- En sirionó, s'observen processos de reduplicació que poden aplicar-se a distintes classes de paraules, encara que ocorren més freqüentment en els verps, com a p. ej. ɨkia ‘riure’ ⇒ ɨkia ɨkia.
- Es distinguix en sirionó un clítico intensificador -et que és molt freqüent i es pot agregar a casi qualsevol paraula, encara que es combina sobretot en els verps estatius, com per eixemple rasi-et ‘emmalaltixc-INTNS’, i se sol usar també despuix d'una negació, com per eixemple aquiatu-ä-et ‘saber-NEG-INTNS’.
- Sobre la morfologia del substantiu en sirionó, no hi ha una categoria inflexional de número i tampoc de gènero gramatical; pel que fa a les distincions de cas, estes estan presents només molt marginalment. Com senyala Dahl (2012), el millor candidat per a alguna cosa que pot ser considerat com un cas és la forma locativa, que s'obté en prolongar (o duplicar) la vocal final d'un substantiu.
- Sobre la morfologia verbal, la forma del verp consistix, per lo general, en una raïl buida o una raïl en un o, inclús, dos prefixos, la funció principal dels quals és expressar la persona i el número del subjecte i/o objecte directe. L'inflexió per a temps, modo i aspecte és prou restringida o marginal; no obstant, s'observa una distinció morfològica important entre formes verbals independents i depenents. En sirionó, es distinguixen, ademés, prefixos causatius, reflexius/recíprocs, nominalisatres i sufixos d'acció repetida. A continuació es presenta un parell d'eixemples en el prefix causatiu mbu- i el sufix d'acció repetida -be:
| (1) | Abae | äɨ | nande-chosoi | mbu-chusa-et. |
| carayana | esperit | 1PI-gola | CAUS-picar-INTNS | |
| ‘Els esperits dels civilisats nos fan sentir picazón en la gola.’ (Dahl, 2012) | ||||
| (2) | A-baix-be | ra | si | reae. |
| 1SG-anar-REP | FUT | PRO:1SG | sembla | |
| Yo vaig a anar allà una atra volta.’ (Dahl, 2012) | ||||
- En sirionó, tots els verps transitius tenen una raïl bàsica; casi un terç d'estos verps mostren una alternança entre dos raïls, la raïl bàsica i la raïl desplaçada, que és exigida en un conjunt de situacions; i casi un 5% presenta tres raïls, la raïl bàsica, la raïl desplaçada i la raïl apocopada, que és exigida en un atre conjunt adicional de situacions. La raïl apocopada és utilisada, específicament, quan hi ha un marcador de subjecte de la primera o segona persona i cap marcador d'objecte en el verp. A continuació es presenta un parell de verps en les seues respectives formes, bàsica, desplaçada i apocopada.
| (3) | Raïl bàsica | Raïl desplaçada | Raïl apocopada | |
| kurubu | rurubu | rubu | ‘fer eixir; fer aparéixer’ | |
| keru | reru | ru | ‘dur’ |
- En sirionó, tant els subjectes com els objectes directes poden ser marcats per prefixos en els verps. No obstant, el marcat del subjecte en els verps transitius està restringit per la jerarquia de persona. Açò significa que el subjecte que està més avall en la jerarquia que l'objecte directe no pot ser marcat per un prefix en el verp. S'observen diferents paradigmes verbals en sirionó, depenent de si es tracta d'un verp actiu, independent o dependent, transitiu o intransitiu, d'un verp estatiu o d'un imperatiu. Sobre els imperatius, es distinguixen les formes singular i plural (2.ª persona), les quals es marquen en els prefixos i- i jë- respectivament, com s'observa en ecoi ‘¡assenta't!’ (2SG), jengoi ‘¡assenteu-vos!’ (2PL).
- En sirionó s'observa un conjunt de verps irregulars, tals com ɨ ‘dir, fer’, la conjugació dels quals es presenta a manera d'eixemple en (4), i 'vindre', que en la primera i segona persona s'expressa per mig de la raïl -chu/-nyu, i en la tercera baix les formes la teua, (i)ru i o. També s'observa un mecanisme de construcció del verp frasal, que constituïx una manera altament productiva de formar, a partir d'un verp llauger com ɨ ‘dir, fer’, equivalents de verps, tals com els verps castellans, com s'observa en (5):
| (4) | ɨ ‘dir, fer’ (conjugació) | |
| 1SG | ae | |
| 2SG | ere | |
| 1PI | nande | |
| 1PE | ure | |
| 2PL | jenye | |
| 3 | ɨ | |
| (5) | Mbia | menja | 'ɨ' | eä. |
| gent | menjar | dir | NEG | |
| ‘La gent no menja.’ (Dahl, 2012) | ||||
- En sirionó, els únics arguments que poden ser marcats per marcadors de persona en el verp són els subjectes i els objectes directes. Atres arguments, açò és, els arguments oblics, són seguits de posposicions entre les quals les més importants són je i rese. Els arguments marcats en je tendixen a expressar al receptor o al beneficiari de l'acció verbal, com s'observa en (6); mentres que aquells marcats en rese complixen funcions més heterogénees.
| (6) | Aba | ra | ñee | taita | je | re? |
| quí | FUT | dir | carayana | OBL | MP | |
| ‘¿Quí va dir-ho als carayanas (gent blanca)?’ (Dahl, 2012) | ||||||
- El sirionó presenta una cantitat de paraules que poden eixercitar el paper d'una còpula; no obstant, els principis per a elegir entre elles no estan totalment clars. Una oració en espanyol com 'estic malalt' s'expressa en sirionó a través d'un verp estatiu sense còpula, pero en un marcador de persona que indica el subjecte, com s'observa en (7):
| (7) | Es-rasi-et. |
| 1SG-malalt-INTNS | |
| ‘Estic malalt.’ (Dahl, 2012) |
Sintaxis
Sobre la sintaxis del sirionó, es pot senyalar lo següent (Dahl, 2012):
- El sirionó és una llengua OV, és dir, els verps seguixen als seus objectes directes, té posposicions en lloc de preposicions, i les partícules interrogatives apareixen al final de les oracions. Com indica Dahl (2012), a diferència de llengües més rígides en verps al final, el verp no necessàriament va al final en una oració del sirionó, com s'observa en (8):
| (8) | Nyasi | nda | nyakua | mombo | ii | ra. |
| lluna | CID | jaguar | botar | aigua-LOC | MF | |
| ‘La lluna va tirar al jaguar dins de l'aigua.’ (Priest & Priest 1980) | ||||||
- En el sirionó, la descripció de les categories de temps i aspecte no pot realisar-se sense considerar la categoria de la evidencialidad, que es referix a la font de l'informació continguda en una oració. Estes categories s'expressen bàsicament per mig de morfemes lliures, molts d'ells expressats com a formes discontínues, com, per eixemple, els marcadors discontinus nda … ra, que indiquen un event passat que el parlant ha conegut a través d'una atra persona (informació de segona mà), com s'observa en (9):
| (9) | Nyasi | nda | gose | itö | kose | ra. |
| lluna | CID | 3. anar | pernoctar | abans | MF | |
| ‘Fa molts anys la lluna es va anar al mont per a passar varis dies caçant.’ (Priest & Priest 1980) | ||||||
- En sirionó, un concepte modal com 'poder' en espanyol s'expressa a través d'una paraula modal indeclinable, arö ‘poder’, que es combina en una forma depenent o independent del verp, com s'observa en (10):
| (10) | Ibi | a-isi | arö-nte. |
| earth | 1SG-apoderar-se | possible-INTNS | |
| ‘Puc reclamar el territori.’ (Dahl, 2012) | |||
- En sirionó, la negació de les clàusules declaratives pot ser expressada per mig d'un sufix, -ä o -yä, com s'observa en (11), o a través d'un morfema lliure, eä, com s'observa en (12):
| (11) | A-mae-ä-et | i-rese. |
| 1SG-mirar-NEG-INTNS | 3-OBL | |
| ‘No ho he vist.' (Priest & Priest, 1980) | ||
| (12) | Papa | ke | es-mbu-tiarö | eä | nda. |
| pare | CD | 1SG-CAUS-créixer | NEG | MF | |
| ‘El meu pare no em va criar.’ (Dahl, 2012) | |||||
- En sirionó, s'observen diferents tipos de clàusules, a saber: clàusules interrogatives, com en (13), imperatives, com en (14), citades, com en (15), temporals/condicionals, com en (16), i relatives, com en (17):
| (13) | ¿Ma | paba | ma | nde? |
| on | pare | on | MP | |
| ‘¿On està el teu pare?’ (Dahl, 2012) | ||||
| (14) | Ira | i-ruba | rä. |
| fusta | IMP.2SG-bolcar | ENF | |
| ‘Per favor bolque la fusta.’ (Priest & Priest 1985) | |||
| (15) | Es-kiambita | rasi | ɨ | ke | ra. |
| 1SG-cadera | malalt | dir | CD | MF | |
| ‘La meua cadera m'adolix, va dir.’(Dahl, 2012) | |||||
| (16) | Akuanindu | mbae | isikia | isi | mose | mbae | nda | i-isi | akuani | je | chä. |
| jove | alguna cosa | comprar | agarrar | si | alguna cosa | FUT | 3-agarrar | chicona | OBL | CFC | |
| ‘Si el chicon haguera tingut els diners, hauria comprat alguna cosa per a la chicona.’ (Dahl, 2012) | |||||||||||
| (17) | Ignacia | ɨ | ke | es-si | je | ra | ae | es-mbu-tiarö. |
| Ignacia | dir | CD | 1SG-mare | a | MF | DEM | 1SG-CAUS-créixer | |
| ‘Ignacia es diu la meua mare, el [sic] que em va criar’ (Dahl, 2012) | ||||||||
Referències
Enllaços externs
- eva. mpg. de/ids/ Sirionó dictionary online from IDS (select simple or advanced browsing)
- PROEL: Llengua Sirionó
- Ethnologue: Sirionó
- Ethnologue: Yuqui
- Language Museum: Sirionó (bible translation)
- berkeley. edu/cgi-bin/maffi_cgi? Balee Environment, Culture, and Sirionó Plant Names
- berkeley. edu/cgi-bin/maffi_cgi? Balee Archivat el 21 de octubre de 2022 archivat en Wayback Machine.
- Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega)
- Archivat el 12 de novembre de 2018 archivat en Wayback Machine.
- Proyecte Idiomes en perill d'extinció- Sirionó
Bibliografia
- Crevels, Mily i Muysken, Pieter (2009). Llengües de Bolívia: presentació i antecedents. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 13-26. La Pau: Plural editors.
- Crevels, Mily (2012). Language endangerment in South America: The clock is ticking. En: Lyle Campbel i Verónica Grondona (eds.) The Indigenous Languages of South America: a comprehensive guide, 167-233. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG.
- Dahl, Östen(2012). Sirionó. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom III Orient. La Pau: Plural editors. (en prensa)
- Firestone, Homer L. (1965). Description and classification of Sirionó. London: Mouton.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
- Holmberg, Allan. (1969). Nomads of the long bow: The Sirionó of Eastern Bolívia (rev. ed.). Garden City, NY: Natural History Press.
- Jensen, Cheryl (1999). Tupí-Guaraní. En: Alexandra I. Aikhenvald i R. M. W. Dixon (eds.) The Amazonian Languages, 125-163. Cambridge: Cambridge University Press.
- Priest, Perry N.; Priest, Anne M.; & Grimes, Joseph I. (1961). Simultaneous orderings in Sirionó (Guaraní). International Journal of American Linguistics, 27, 335-44.
- Priest, Perry N. i Anne Priest (1980). Texts sirionó. Riberalta, Bolívia: Institut Llingüístic d'Estiu.
- Rodrigues, Aryon D. (1984-85). Relaçõés internes na família llingüística Tupí-Guaraní. Revista d'Antropologia, 27-28: 33-53.
- Scheffler, Harold W. (1972). Systems of kin classification: A structural typology. In P. Reining (Ed.), Kinship studies in the Morgan centennial year (pp. 111-33). Washington, D. C.: Anthropological Society of Washington.
- Scheffler, Harold W.; & Lounsbury, Floyd G. (1971). A study in structural semantics: The Sirionó kinship system. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.
- Schermair, Anselmo Ebner (1957). Vocabulari sirionó-castellà. Innsbruck/Áustria (Innsbrucker Beiträge zur Kulturwissenschaft, Sonderheft 5)
- Schermair, Anselmo Ebner (1962). Vocabulari castellà-sirionó. Innsbruck/Áustria (Innsbrucker Beiträge zur Kulturwissenschaft, Sonderheft 11)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma sirionó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.