Idioma norn

El norn o nórnico va ser una antiga llengua nòrdica parlada en les illes del nort d'Escòcia, concretament en les Orcades i les Shetland. Actualment està extinta, pero es pensa que podria haver sobrevixcut com a llengua parlada fins al XIX. El seu últim parlant conegut va ser Walter Sutherland, que va morir aproximadament en 1850.

En l'actualitat, el norn és una llengua extinta que carix de qualsevol estatus oficial o presència en el sistema educatiu dels archipèlecs de les Orcades i les Shetland. No obstant, donada la seua rodalia històrica i filològica en el feroés modern, han sorgit iniciatives no oficials en internet, com el proyecte Nynorn (Nou norn). Este proyecte és un eixercici de reconstrucció llingüística impulsat per entusiasta que busca recrear l'idioma a partir dels escassos registres històrics i les llengües escandinaves insulars, carint de parlants natius o respal institucional.

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

L'assentament escandinau en les illes va escomençar provablement a principis del IX. Es creu que estos colon varen aplegar en cantitats molt considerables, i com els que varen emigrar a Islàndia i les Illes Feroe, és provable que la majoria provingueren de la costa occidental de Noruega.

La toponímia de les Illes Shetland té certa semblança en la del noroest noruec, mentres que el vocabulari norn implica vínculs en les regions més al sur del citat país escandinau.

Les Illes Orcades i Shetland varen ser concedides a Jacobo III d'Escòcia en 1468 i 1469, respectivament, i a raïl d'este moment es produïx la substitució paulatina del norn pel escocés.

No obstant, el descens de l'utilisació del norn en les Órcades va escomençar provablement en 1379, quan el comtat va passar a mans dels Sinclair i l'escocés havia superat al norn com a llengua de prestigi en les illes a principis del XV. En les Shetland la transició va escomençar més vesprada, pero cap a 1500 els dos archipèlecs eren bilingües.

A pesar d'açò, el procés pel que l'escocés va desplaçar completament al norn com l'idioma principal de les illes no va ser ràpit, i la majoria dels natius de les illes Órcades i Shetland provablement parlaven norn com a primera llengua fins a finals del XVI i entre principis i mediats del sigle següent, respectivament.

Provablement es va deixar de parlar a finals del XVIII, encara que va sobreviure algun temps més en el folklore popular. Despuix de ser cedides les illes per Noruega a Escòcia en el XV (les Órcades en 1468 i les Shetland en 1469), l'escocés germànic va ser desplaçant paulatinament al norn.

Actualment està extint, pero es pensa que podria haver sobrevixcut com a llengua parlada fins al XVIII.

Glanville Price, en el seu "The Languages of Britain", afirma que en 1893 encara hi havia gent que podia "repetir frases en norn" (provablement cançons o poemes populars) en les illes Foula i Unst (les més remotes de les Shetland). L'últim parlant natiu de norn es dia Walter Sutherland i era originari de l'illa d'Unst. Va morir al voltant de 1850.

Dialectes

Varen existir diferències dialectals, a lo manco, entre els archipèlecs de les illes Shetland i les Órcades. Actualment, existixen uns dialectes de l'escocés germànic cridats "shetlandiano" i "orcadiano" o orkney, en els que no deuen ser confosos. Estos dialectes mostren restants d'influència de l'idioma norn parlat en les illes, pero deriven de l'escocés germànic de les terres baixes d'Escòcia.

Alguns estudiosos pensen que el norn que es parlava en Caithness era distint al de les illes, i per això parlen del "Norn de Caithness", pero no hi ha acort sobre el particular, aixina que entre els experts no es hipotetiza sobre l'existència de dit dialecte.

Descripció llingüística

Classificació

Està inclosa en les llengües del subgrup occidental de les llengües septentrionals germàniques, junt en el noruec, l'islandés i el feroés. En algunes ocasions, s'ha classificat junt en l'islandés i el feroés com a llengües septentrionals germàniques isleñas front a les continentals.

Dins del tronc nòrdic, el norn pertanyia al grup escandinau occidental. És dir, era de la mateixa família que el noruec, l'islandés i el feroés. De fet, és en este últim idioma en el que guardaria major semblat, sent inclús provable que anaren mútuament inteligibles. Les llengües vives més propenques serien el feroés i el nynorsk, o "nou noruec".

Fonologia

Comparat en idiomes de la mateixa família, les oclusives sordes /p, t, k/ s'havien fet sonores en norn (/b, d, g/). Les fricatives dentals /θ/ i /ð/ entre o davant de vocals es convertixen en les oclusives alveolars /t/ i /d/. En açò s'assembla als dialectes del noruec del suroest (lo que no deuria estranyar-nos, ya que geogràficament és la zona que cau més prop de les illes).

Gramàtica

Com el restant de llengües germàniques, tenia tres gèneros (masculí, femení i neutre), quatre casos (nominatiu, genitiu, datiu i acusatiu) i dos temps principals per a la conjugació del verp (present i pretérito).

En atres llengües del tronc nòrdic té en comú els seus dos números (singular i plural) i que l'artícul definit es forma per mig d'un sufix que es pospon al nom, no per mig d'una paraula separada que s'antepon (com els nostres artículs "el" i "la").

Existixen indicis de l'existència de clàusules sense subjecte, lo que és característic del grup escandinau occidental.

Text de mostra

A penes queden uns pocs escrits en norn, fonamentalment religiosos. Un dels eixemples més notoris és el Pare Nostre, ya que es conserven les versions en els dialectes més importants, el d'Orcades i el de Shetland. Les llengües vives més propenques serien el feroés i el noruec.

Concretament, el Pare El nostre en norn:

• de les illes Órcades:

Favor i anar i chimrie, / Helleur anar i nam thite,

gilla cosdum thite cumma, / veya thine mota vara gort

o yurn sinna gort i chimrie, / ga vus dona on dona dalight brow vora

Firgive vus sinna vora / sense vee Firgive sindara mutha vus,

lyv vus ye i tumtation, / min delivera vus fro olt ilt, Amen.

• de les illes Shetland:

Fyvor or er i Chimeri. / Halaght vara nam dit.

La Konungdum din cumma. / La vill din vora guerde

i vrildin sindaeri chimeri. / Gav vus dagh o dagloght brau.

Forgive sindorwara / sense vaig vore forgiva gem ao sinda gainst wus.

Lia wus ikè o vora tempa, / but delivra wus fro adlu idlu.

For do i anar Kongungdum, o puri, o glori, Amen

Enllaços externs

• x10. mx/ Norn, the ancient language of Orkney and Shetland