Idioma guarijío

El guarijío (també huarijío, warijío o varijío) és una llengua utoazteca parlada per aproximadament 1 313 persones en el noroest de Mèxic, molts dels quals, especialment dònes, són monolingües.

Classificació

Segons l'Ethnologue el guarijío es classifica de la següent manera:

• Llengües uto-azteca
  • Uto-asteques del sur
    • Sonorense
      • Tarahumarano
        • Guarijío

Distribució geogràfica

Existixen un parell de regionalisme de l'idioma o varietats geogràfiques de guarijío, conegudes com guarijío de la serra i guarijío del riu. L'idioma de la serra es parla principalment en l'orient del municipi d'Uruachi (en alguns parlants en el municipi de Moris al nort i el municipi de Chínipas al sur) i en les afores d'Arechuyvo, en l'estat de Chihuahua. L'idioma del riu es troba al suroest, la majoria dels parlants habiten a la vora del ric Maig i la riera Guajaray, al nort de Sant Bernardo, municipi d'Àlbers, en l'estat de Sonora.

Els guarijíos de la serra criden -macurawe o -makulái als guarijíos del riu i es diuen a sí mateixos -warihó. Els guarijios de riu es diuen aixina mateix -warihío i criden als de la serra "tarahumaras". Encara que estos dialectes presenten diferències sistemàtiques no són molt diferents entre sí. No hi ha molt contacte entre els dos grups i encara que els dialectes són clarament diferents, llingüísticament no són molt diferents, a pesar de que els parlants diuen que l'enteniment mutu és difícil.

Varietats

Conforme al INALI, el guarijío té dos variants:

• Guarijío del nort o warihó. Té 696 parlants aproximadament.
• Guarijío del sur o makurawe. Té 617 parlants aproximadament.

Estatus oficial

Este idioma junt en tots els idiomes indígenes de Mèxic i l'espanyol varen ser reconegudes com "llengües nacionals" per la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes promulgada i publicada en l'any 2003.

Fonologia

A continuació es mostren els quadros de vocals i consonant que conta l'idioma guarojío .

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		o
Mija	i		o
Oberta		a

El guarijío distinguix entre vocals llargues i breus i l'accent és fonémico.

Consonante

L'inventari de consonant del guarijío del nort inclou:

	labial		alveolar		palatal		velar		glotal
oclusiva sorda	p		t				k		ʔ
africada					tʃ ͡
fricativa			s		(ʃ)				h
aproximantes	w		l, ɾ		j
nassal	m		n

• Les oclusives /p, t, k/ tenen alòfons sorts [p, t, k] i sonors [b, ɾ, g]. Els alòfons [b],[g] apareixen quan els fonema /p, k/ van entre dos vocals, la segona de les quals és sorda. L'alòfon [ɾ] de /t/ apareix entre dos vocals átonas postòniques.
• El fonema /s/ ademés d'alòfon principal [s] té [ʃ] davant /i/, en certs casos la vocal /i/ "cau" lo que produïx un contrast fonològic entre /s/ i /ʃ/ a final de sílaba.

Gramàtica

El guarijío té una traça tipológicamente rar consistent en tindre com a orde bàsic l'orde sintàctic objecte verp subjecte (OVS). De totes les ordenacions possibles esta és la que menys es troba entre les llengües del món (moltes atres llengües utoaztecas presenten un orde SOV o VSO).

La morfologia nominal és relativament simple, de la mateixa manera que en náhuatl el nom presenta dos formes bàsiques de singular són:

• La forma d'absolutiu marcada pel sufix /-la/ o zero (en náhuatl /-tlⁱ/ o zero)
• La forma posseïda marcada pel sufix /-wa/ (en náhuatl /-wⁱ/).

Les formes de plural, de la mateixa manera que en náhuatl, són de dos tipos: per reduplicació de la sílaba inicial o marcades pel sufix procedent del proto-utoazteca -el meu (les diferències principals són en náhuatl apareixen atres marques secundàries de plural i també que es fa un us molt més restringit de la reduplicació).

Vore també

• Guarijíos

Enllaços externs

{{{1}}}

• Plantilla:Ethnologue