Anar al contingut

Idioma culina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El culina o kulina (també Corina, Kulyna i Madihá, Madija) és una llengua indígena de l'Amazònia suroccidental de la família arauana parlada entre la província de Purús (Ucayali, Perú) i Acre (Brasil). És la llengua materna de prop d'unes 2500 persones, propenca al dení.[1]


Varietats geogràfiques

Segons Pozzi-Escot (1998:27), la llengua madija presenta diferències entre el costat peruà i el brasiler. El Document Nacional de Llengües Originàries (2007) no mostra informació sobre varietat dialectal d'esta llengua.

Grau de vitalitat de la llengua D'acort al Minedu (2013), la llengua madija és vital en la regió Ucayali, a on segons senyes del cens de 2007 la parlen 417 persones; mentres que en Brasil ho fan 2437 (Rodrigues 1986).

Situació de la seua escritura L'alfabet de la llengua madija (en el costat peruà) es troba en procés de normalisació. Intérprets i traductors registrats Actualment, el poble madija encara no conta traductors i intérprets registrats pel Ministeri de Cultura per a l'implementació de la Llei N.º 29735, denominada Llei de Llengües.

Gramàtica

En kulina els noms i verps són categories lèxiques obertes, en canvi solament té un número llimitat d'adjectius pròpiament dits, expressant-se el restant de calificatius com a verps estatius. El nom té gènero gramatical que es reflectix en els determinants que acompanyen a dit nom i no en la forma o terminació del nom (en la seua forma lliure). Tot nom té una forma lliure o no posseïda i una forma posseïda.[2] La forma posseïda dels noms femenins es caracterisa pel sufix -ni. Ademés de noms masculins i femenins, en kulina existixen l'anomenada classe ka- de noms, que indica que dit nom està fet de parts, o conté atres objectes.

Totes les oracions consten com a mínim d'un predicat o forma verbal complexa que inclou en la seua configuració maximal:

  1. Objecte clítico (obligatori en verps transitius).
  2. Subjecte (prefixat si és pronominal o com a paraula independent)
  3. Prefixe ka- per a noms de la classe ka-.
  4. Prefix causatiu
  5. Raïl verbal
  6. Verp auxiliar
  7. Sufixos direccionals-locatius
  8. Sufix de Negació (gramàtica)
  9. Sufixos de temps i aspecte.
  10. Sufixos de modo.

En oracions a on apareixen un subjecte no pronominal i un objecte no pronominal, l'orde constitutiu bàsic és Subjecte Objecte Verp.

Referències

  1. ↑ Dixon, 1999, p. 294.
  2. ↑ Dixon, 1999, p. 298.

Bibliografia

Enllaços externs