Anar al contingut

Identitat dels indiscernibles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En filosofia es diu identitat dels indiscernibles, o a voltes també llei de Leibniz,[1] a una varietat de principis ontològics,[2] a saber:

  1. Si dos objectes a i b compartixen totes les seues propietatés, llavors a i b són idèntics, en referència, són el mateix objecte.[2]
  2. Si dos objectes a i b compartixen totes les seues propietats qualitatives, llavors a i b són idèntics.[2]
  3. Si dos objectes a i b compartixen totes les seues propietats qualitatives no relacionals, llavors a i b són idèntics.[2]

Intuitivamente, una propietat qualitativa és una propietat intrínseca als objectes,[3] que pot ser instanciada per més d'un objecte i que no involucra una relació en cap atre objecte particular.[2] Per eixemple, la propietat de ser blanc. No obstant, no tota propietat qualitativa és no relacional, perque algunes propietats relacionals no impliquen una relació en un objecte particular.[2] Per eixemple, la propietat d'estar sobre una taula qualsevol.

El primer d'estos principis és trivialment verdader i necessari.[2][3] Donat el principi d'identitat, se sap que l'objecte b té la propietat de ser idèntic a sí mateixa, és dir a b. Després, si suponem que a i b compartixen totes les seues propietats, llavors a també tindrà la propietat de ser idèntic a b, que és lo que es volia demostrar.[3]

El segon i el tercer principi ya són menys trivials, i existix un debat sobre si són principis verdaders i si són necessàriament verdaders.[2][3]

Usualment es restringix l'alcanç del principi d'identitat dels indiscernibles als objectes concrets.[2]

El principi d'identitat dels indiscernibles pot formular-se en la llògica de segon orde,[1] aixina:

xy[P(PxPy)(x=y)]

Indiscernibilidad dels idèntics

[editar | editar còdic]

La versió converso del principi d'identitat dels indiscernibles és el principi de indiscernibilidad dels idèntics, el qual diu que si x i i són la mateixa entitat, llavors tenen exactament les mateixes propietats. En llògica de segon orde, este principi s'expressa aixina:

xy[(x=y)P(PxPy)]

A voltes es diu llei de Leibniz a la conjunció d'abdós principis.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]