ISO 1

ISO 1 és un estàndart internacional que especifica les condiciones normals de temperatura per a l'especificació i verificació geomètriques d'un producte. La temperatura es fixa a 20 graus Celsius, que és igual a 293,15 kelvins i 68 graus Fahrenheit.

Per la dilatació tèrmica, les medicions de precisió de llongitut necessiten realisar-se (o convertir-se) a una temperatura definida. ISO 1 ajuda en medicions de comparació definides per a la temperatura de referència. La temperatura de 20 °C va ser adoptada pel CIPM el 15 d'abril de 1931, i es va convertir en la recomanació ISO número 1 en 1951. Ràpidament va substituir, en tot lo món, atres referències de temperatura per a medicions de llongitut que l'indústria i equips de precisió havien usat fins a llavors, incloent 0 °C, 62 °F, i 25 °C. Entre les raons per al canvi a 20 °C estaven que era una temperatura confortable i practica de treball i que resultava ser un valor sancer tant en les escala Celsius com en la Fahrenheit.