Anar al contingut

IC 2391

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
IC 2391

IC 2391 (conegut també com a Cúmul de Ómicron Velorum) és un cúmul obert en la constelació de Vés-la, situat uns 2 graus al nort de l'estrela δ Velorum. Es creu que va ser l'astrònom persa Abd Al-Rahman Al Sufi qui primer ho va descriure abans de l'any 964 d. C. Posteriorment va ser trobat de forma independent per Nicolas Louis de Lacaille en 1752, sent catalogat com Lac II.5.[1]

Situat a uns 500 anys llum de la Terra, IC 2391 té una magnitut visual total de 2,5, podent ser observat a simple vista, usant un telescopi el cúmul sembla prou pobre[2] en comparació a atres cúmuls propencs com IC 2602, en general destaca en binoculares de baix aument.

El cúmul ocupa un àrea d'uns 50 minuts d'arc i conté unes 30 estreles. ο Velorum, estrela blanc-azulada de magnitut 3,63, és la més lluenta entre elles. El cúmul pot tindre una edat similar a la de IC 2602,[3] en una edat llímit d'agotament de liti d'uns 50 millons d'anys.[4]

Erro al crear miniatura:
Mapa en la localisació del cúmul.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. IC 2391 (SEDS)
  2. «Omicron Velorum cluster - Deep Sky Observing» (en en). Cloudy Nights. Consultat el 2021-09-20.
  3. Stauffer, J.R., et al.(1997).«Rotational Velocities and Chromospheric/Coronal Activity of Low-Mass Stars in the Young Open Clusters IC 2391 and IC 2602».479
    776.doi:10.1086/303930.
  4. Barrado i Navascues, D., Stauffer, J.R., & Jayawardhana, R.(2002).«Spectroscopy of Very Low Mass Stars and Brown Dwarfs in IC 2391: Lithium Depletion and Hα Emission».614
    386–397.doi:10.1086/423485.