IBM 7030

IBM 7030

Vista general de el IBM 7030 en el Musée dones Arts et Métiers, París.

Consola de el IBM 7030 en el Musée dones Arts et Métiers, París.

El IBM 7030, també conegut com «Stretch», va anar el primer superordenador transistorizado de IBM. El primer va ser entregat als Àlbers en 1961.

Originalment tenia un preu de 13,5 millons de dólars, pero la seua incapacitat per a complir les seues estimacions de rendiment agressiu va obligar a reduir el preu a sol 7,78 millons de dólars i la seua retirada de les vendes a clients més allà dels que tenen contractes ya negociats. Encara que el 7030 va ser molt més llent de lo esperat, va ser la computadora més ràpida del món des de 1961 fins que el primer dels CDC 6600 va entrar en funcionament en 1964.

Història de Desenroll

El Dr. Edward Teller en l'Universitat de Califòrnia Radiation Laboratory en Livermore, Califòrnia, volia un nou sistema científic per a fer càlculs hidrodinàmics en tres dimensions. Les propostes varen ser solicitats per a este nou sistema, que es dirà Livermore Automatic Reaction Calculator (LARC), tant de IBM i UNIVAC. S'esperava que costara al voltant de 2,5 millons de dólars i funcionament d'un a dos MIPS, l'entrega era de dos a tres anys despuix de la firma del contracte.

En IBM, un chicotet equip en Poughkeepsie, incloent a John Griffith i Gene Amdahl treballat en la proposta de disseny. Just despuix de haver terminat i estar a punt de presentar la proposta, Ralph Palmer els va detindre i va dir: "És un error". El disseny propost haguera segut construït en qualsevol dels transistors de punts de contacte o els transistors de la barrera de superfície, tant provable que fora pronte superat pels transistors de difusió llavors recent inventats. L'equip va mostrar Livermore, el disseny propost per a ilustrar el tipo de sistema que IBM era capaç de construir, pero va dir: "No anem a construir eixa màquina per a vosté, volem construir alguna cosa millor! No sabem exactament lo que es necessita, pero creem que serà un atre milló de dólars i un any més, i no sabem cóm de ràpit serà, pero nos agradaria una velocitat de dèu millons d'instruccions per segon. En maig de 1955 de IBM va perdre la licitació per un canvi inesperat de la direcció en la seua proposta. UNIVAC, el fabricant dominant en l'época, havia guanyat el contracte per a LARC, ara es diu l'Investigació Livermore Automatic Computer, una computadora decimal. En setembre de 1955 per temor a que Els Àlbers també poguera ordenar una LARC, IBM va presentar una proposta preliminar per a un equip d'alt rendiment binaria basat en el disseny millorat que havia rebujat Livermore, que varen rebre en interés. En giner de 1956, el proyecte Stretch es va iniciar formalment. En novembre de 1956 IBM va obtindre el contracte per a un ordenador binari en l'objectiu de rendiment agressiu d'una "velocitat d'a lo manco 100 voltes el IBM 704" (és dir, 4 MIPS) al Laboratori Científic dels Àlbers. L'entrega es va programar per a 1960. Durant el disseny, va ser necessari reduir la velocitat de rellonge, deixant clar que Stretch no podria complir els seus objectius de rendiment agressiu, pero les estimacions de rendiment varen ser entre 60 a 100 voltes el IBM 704. En 1960, el preu de 13,5 millons de dólars es va fixar per al IBM 7030. En 1961, els punts de referència real indicats en el rendiment de el IBM 7030 eren només al voltant de 30 voltes el IBM 704 (és dir, 1,2 MIPS), i va causar una vergonya considerable de IBM. En maig de 1961 Tom Watson va anunciar una retallada dels preus de tots els 7030s en fase de negociació a 7,78 millons de dólars i la retirada immediata del producte de les vendes. Els seus punts flotants varen ser per a temps de suma d'1,38 a 1,5 microsegons, temps de multiplicació va ser 2,48 a 2,70 microsegons, i temps de divisió va ser 9,00 a 9,90 microsegons.

Tècniques d'impacte

A pesar de que el IBM 7030 no va ser considerat un èxit, açò va generar moltes tecnologies incorporades en les màquines del futur que varen tindre molt èxit. La llògica del sistema del transistor modular estàndart va ser la base per a la llínea 7090 d'equips científics de IBM, el IBM 7070 i 7080 les computadores d'empreses, les séries IBM 7040 i IBM 1400 i la computadora científica chicoteta IBM 1620. (El 7030 utilisa al voltant de 170.000 transistors.) Les unitats del model IBM 7302 I Core Storage es varen utilisar també en l'IBM 7090, IBM 7070 i IBM 7080. La multiprogramaació, protecció de memòria, interrupcions generalisades i el byte de 8 bits eren tots els conceptes posteriorment incorporats en la llínea de IBM System/360 de computadores, aixina com la majoria de les CPUs més vesprada. La canalisació d'instruccions, prefetch i decodificaació, i l'intercalació de memòria s'utilisen en els dissenys de supercomputador més tarde com els models IBM System/360 Model 91, 95 i IBM System/370 Model 195, i la série 3090 de IBM, aixina com equips d'atres fabricants. Estes tècniques s'utilisen ara en els microprocessadors més alvançats, com el Pentium d'Intel i el Motorola/IBM PowerPC, aixina com en molts microprocessadors embebidos i microcontroladors de diversos fabricants.