Iūki-tsumugi
Iūki-tsumugi (結 城 紬?) és un art japonés de fabricació de teixit de seda practicada principalment entorn a Iūki de la prefectura de Ibaraki i les seues afores, com Oyama de la prefectura de Tochigi.
Història
Desenrollat a partir de tècniques anteriors per a produir seda, el nom Iūki-tsumugi va ser adoptat a principis de el XVII. En eixe llavors, es va invitar tejedores del Castell Ueda, lo que va permetre millorar la calitat de la tècnica utilisada per a fabricació del teixit; ademés este teixit de seda va ser utilisat per a oferir regals al Shōgun. La fabricació d'este teixit era un treball secundari per als grangers en el periodo Edo.[1]
En 1956 Iūki-tsumugi va ser designat un dels bens culturals intangibles importants de Japó.[2]
Actualment artesans transmeten la tècniques tradicionals Iūki-tsumugi en Iūki, Oyama i les seues afores, i l'Associació per a la Preservació de les Tècniques de Teixit Honba Iūki-tsumugi (本 場 結 城 紬 技術 保持 会) es va establir en 1976 per a preservar les tècniques de hilado, teñir i teixit transmeses de generació en generació en el sí de la comunitat. També esta associació s'encarrega de fomentar la transmissió de la tècnica iūki-tsumugi per mig dels intercanvis d'informacions tècniques, la formació de tejedores jóvens i les demostracions pràctiques de la seua elaboració.[3] L'escola de secundària Iūki Daiichi en la ciutat d'Iūki té un club Iūki-tsumugi.[4]
En 2010 Iūki-tsumugi va ser inscrit en la LlistaRepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.[5]
Tècnica de fabricació
La tècnica japonesa de teixit de la seda anomenada iūki-tsumugi es practica en les ciutats d'Iūki, Oyama i afores, situades a la vora del riu Kinu, al nort de Tòquio. Esta regió es beneficia d'un clima templat i de terres fèrtils, dos condicions ideals per al cultiu de les moreres i la pràctica de la sericicultura. La seda s'extrau dels capolls dels cucs de seda. La tècnica iūki-tsumugi s'utilisa per a fabricar la seda pongé (suau), també cridada seda crua, un textil llauger i càlit, dotat d'una flexibilitat i suavitat especials, que s'utilisa tradicionalment per a la confecció de kimonos. La seua producció comprén vàries etapes: hilado a mà de l'adúcar, confecció manual de les madeixes, teñir del fil i teixit de la seda en un teler de cintura.
El adúcar (material de la capa externa del capoll del cuc de seda, del que s'obté una seda de menor calitat o finura) del que s'extrau el fil prové de capolls buits o deformats que, de no utilisar-se la tècnica iūki-tsumugi, serien inutilisables per a produir fil de seda. Este procediment de reciclage té una gran importància, ya que supon un increment d'ingressos per a les comunitats locals que practiquen la sericicultura.
En el procés de fabricació el fil de seda s'extrau dels capolls dels cucs de seda i es fa girar en la mà. Els patrons s'afigen per la tècnica de teñir per anudamiento, abans de teixir en un teler que es coneix en el nom de jibata (地 機). La correja al voltant de la cintura del tejedor permet ajustar la tensió del fil vertical. Pot prendre fins a dos semanes per a construir la tela plana suficient per a una roba d'adult i fins a quarantacinc dies per a una tela estampada.[6]
Vore també
Referències
- ↑ «Yuki-tsumugi». KANTO District-1. Consultat el 9 de juny de 2017.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Yuki-tsumugi, tècnica de fabricació de teixit de seda». UNESCO. Consultat el 9 de juny de 2017.
- ↑ «Yuki-tsumugi». UNESCO. Consultat el 9 de juny de 2017.
- ↑ «Yuki-tsumugi». Tochigi Traditional Craft. Consultat el 9 de juny de 2017.
- ↑ «Yuki Tsumugi: Patrimoni de la Humanitat». MINNA NO KIMONO. Consultat el 9 de juny de 2017.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museus en la Prefectura de Ibaraki.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yūki-tsumugi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.