Anar al contingut

Hyphalosaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hyphalosaurus

Hyphalosaurus (que significa "fardacho sumergit") és un gènero de reptils aquàtics d'aigua dolça que representen una part important de la Biota de Jehol. Varen viure durant l'Aptiense (Cretácico primerenc), fa prop de 122 millons d'anys. El gènero comprén dos espècies, H. lingyuanensis i H. baitaigouensis, abdós de la Formació Yixian de la província de Liaoning, China. Es troben entre els animals més coneguts de la Biota de Jehol, en mils de espècimen fòssilés que representen totes les etapes de creiximent en coleccions científiques i privades.

Descripció i biologia

[editar | editar còdic]
Fòssil de Hyphalosaurus lingyuanensis.

Els fòssils de Hyphalosaurus estan relativament estesos en les capes de Jehol, que representen una série de llac d'aigua dolça. Es coneixen varis espècimen de H. lingyuanensis i mils de espècimen de H. baitaigouensis de la Formació Yixian, que inclouen séries de creiximent sanceres des d'embrions en ous fins a adults completament desenrollats.[1] H. baitaigouensis s'en contró inicialment en estrats de la Formació Jiufotang, més recent, encara que l'estudi posterior va mostrar que les capes fosilíferas en les que es va trobar també podrien pertànyer a la Formació Yixian, encara que de roques més modernes i una regió diferent a la de H. lingyuanensis.[2] H. lingyuanensis i H. baitaigouensis varen ser en gran mida similars en anatomia, abdós espècies varen alcançar un tamany corporal adult màxim d'aproximadament 0.8 metros. Tenien caps menuts en numeroses dents en forma d'agulla, i coes extremadament llargues, en més de 55 vèrtebres. La principal diferència entre les dos espècies és el número de vèrtebres en el coll. H. lingyuanensis tenia 19 vèrtebres del coll, mentres que H. baitaigouensis tenia 26.[1]

S'han descrit dos espècimen de Hyphalosaurus en impressions clares de la pell. Un espècimen representa H. lingyuanensis, i l'atre (en impressions més clares) no pot assignar-se a una espècie perque partix del coll (la llongitut del qual és un indicador clau d'espècie) es va destruir quan els distribuïdors fòssils varen empeltar un cràneu d'un espècimen diferent en la llosa. No obstant, abdós espècimen mostren patrons de escamas casi idèntics.[2]

El Hyphalosaurus estava cobert principalment en escamas poligonales menudes, de patrons irregulars, encara que variaven en tot el cos. Les escamas de les pates atrasseres eren més menudes, més fines i més irregulars que les del tors, mentres que les escamas de la coa eren casi quadrades i estaven dispostes en rencs més regulars. Ademés de les escamas menudes, dos files d'escuts grans i redons en quillas poc profundes corrien a lo llarc dels costats dels animals. Una fila corria directament a lo llarc del flanc, en l'atra llaugerament més alta o més baixa i composta de escudetes de sol 1/4 del tamany de les esquadres del flanc. La fila del flanc d'escuts més grans s'estenia fins a la base de la coa, i permaneixia uniforme en tamany en tota la fila.[2]


La coa mateixa ha conservat el teixit bla que s'estén molt més allà dels màrgens de l'esquelet. Açò, combinat en l'aspecte ya aplanado de les vèrtebres de la coa, sugerix que una cresta de la pell pot haver-se estés des de la part superior i inferior de la coa creant una chicoteta aleta. Les pates i les mans també semblen haver segut palmeados.[2]

Reproducció

[editar | editar còdic]

Numerosos espècimen embrionaris i / o recent naixcuts de Hyphalosaurus han segut recuperats de la Formació Yixian, que data de fa 122 millons d'anys. En 2007, es va trobar un espècimen en dos caps, el cas més antic conegut de policefalia.[3]

En l'eixemplar holotip de H. baitaigouensis, es conserven varis ous que contenien embrions en l'interior i al voltant del cos.[4] Estos ous semblaven carir de closques mineralizados, lo que Ji i els seus colegues varen interpretar després com a evidència de que Hyphalosaurus va donar a llum a críes vives i que els clafolls d'ou mai es varen desenrollar completament dins del cos de la mare. No obstant, en 2006, Ji i els seus colegues reexaminaron l'espècimen d'holotip i varen notar closques clarament definides, encara que primes i curtidas. No obstant, varen acordar que estos ous varen deure haver-se desenrollat dins de la mare, lo que més tart hauria donat naiximent (un método reproductiu a voltes cridat ovoviviparidad), pero provablement varen ser expulsats del cos quan la mare va morir.[1] Hou i colegues (2010) també varen descriure varis ous en closques flexibles, que contenen embrions de H. baitaigouensis. Estes closques eren suaus, i més similars als ous dels fardachos que als dels cocodrils, pero posseïen una fina capa mineralizada.[5]

Un atre espècimen fòssil de H. baitaigouensis, descrit per Ji i els seus colegues en 2010, semblava estar embarassada i contenia 18 embrions completament desenrollats disposts en parells. Un dels embrions posteriors es va colocar en posició invertida, en el cap cap a davant, una complicació que va poder haver matat a la mare. Açò va confirmar que Hyphalosaurus i atres coristoderos eren vivípars, els únics reptils d'aigua dolça mesozoicos coneguts que donaven a llum a críes vives.[6]

Ecologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Hyphalosaurus baitaigouensis 2. caps block 39
Espècimen fòssil de H. baitaigouensis

Abdós espècies de Hyphalosaurus eren aquàtiques, un estil de vida que es reflectix en els seus llarcs colls i coes i extremitats relativament menudes. Superficialment, s'assemblaven a plesiosaurios en miniatura, encara que esta semblança va sorgir de manera convergent i no reflectix una relació propenca.[5] Hyphalosaurus va ser un dels coristoderos més adaptats acuáticament, en escamas més planes i més planes que els seus parents, una coa alta i aplanada per a nadar, un coll llarc i peus palmeados. Degut a que el tors era prou inflexible i les extremitats no estaven particularment adaptades per a la vida aquàtica, Hyphalosaurus provablement va nadar usant principalment la seua coa alta i aplanada. El tórax tenia forma de barril i estava format per costelles grosses i pesades que haurien ajudat a Hyphalosaurus a permanéixer sumergit.[2]

Hyphalosaurus sembla haver habitat exclusivament llac d'aigües profundes. Tots els espècimen es conserven en un cieno característic de la part més profunda de l'entorn del llac, i a sovint es conserven junt a peixos i crustacis d'aigües profundes. Hyphalosaurus també lluïx per la seua absència en els sediment aquàtics de la Formació Jiufotang, que conserva un ecosistema més pantanoso i d'aigües poc profundes.[2]

Hyphalosaurus és el tetrápodo més abundant (vertebrat de quatre extremitats) en la Formació Yixian, i provablement va jugar un paper important en la cadena alimentària aquàtica. El seu coll llarc i altament flexible i el seu cràneu chicotet i aplanado indiquen que va capturar menuts animals de presa com a peixos o artròpodes utilisant un atac lateral, similar als depredadors aquàtics moderns en cràneus esclafats. A diferència d'atres coristoderos, Hyphalosaurus provablement era un depredador actiu, en lloc d'un que usava una estratègia d'emboscada «assenta't i espera». Els seus fòssils a sovint es troben preservats junt en el chicotet peix Lycoptera, que pot haver segut un objecte d'assut, i a lo manco un espècimen conservava costelles de peix com a contingut estomacal. No obstant, la falta de contingut estomacal conservat entre els mils de espècimen coneguts pot indicar que varen menjar principalment preses de cos bla.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Ji Q., Ji, S., Lü, J., You, H. and Yuan, C. (2006). «Embryos of Early Cretaceous Choristodera (Reptilia) from the Jehol Biota in western Liaoning, China». Journal of the Paleontological Society of Korea, 22(1): 111-118.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Gao, K.-Q. and Ksepka, D.T. (2008). "Osteology and taxonomic revision of Hyphalosaurus (Diapsida: Choristodera) from the Lower Cretaceous of Liaoning, China." Journal of Anatomy, 212(6): 747–768. doi:10.1111/j.1469-7580.2008.00907.x
  3. Buffetaut, E., Li, J., Tong, H., and Zhang, H. (2006) "A two-headed reptile from the Cretaceous of China." Biology Letters, 3(1): 80-81. doi:10.1098/rsbl.2006.0580
  4. Ji, Q., Ji, S., Cheng, Y., You, H., Lu, J. and Yuan, C. (2004). "The first fossil soft-shell eggs with embryos from Clapix Mesozoic Jehol Biota of western Liaoning, China." Acta Geoscientica Sense, 25: 275–285.
  5. 5,0 5,1 Hou, L.-H., Li, P.-P., Ksepka, D.T., Gao, K.-Q. and Norell, M.A. (2010). "Implications of flexible-shelled eggs in a Cretaceous choristoderan reptile." Proceedings of the Royal Society B, 277(1685): 1235-1239. doi:10.1098/rspb.2009.2035
  6. Ji Q., Wu, X.-C. and Cheng, Y.-N. (2010). "Cretaceous choristoderan reptils gave birth to live young." Naturwissenschaften, 97(4): 423-428. doi:10.1007/s00114-010-0654-2