Hyphaene thebaica
La palmera de la Tebaida[1] o palmera dum (Hyphaene thebaica), és una espècie de palmera en la subfamília Coryphoideae.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Hyphaene thebaica és un tipo de palmera de varis troncs (estípites) i fruts ovalats i comestibles. És originària del Valle de l'Nilo a Egipte i Sudan i en zones de ribera al noroest de Kènia. En el Antic Egipte esta palmera se solia usar pels seus fruts, la seua fibra i el seu full, no obstant la palmera datilera no era autòctona d'Egipte i solament donava dátiles si es podia polinizar.[3]
Usos
[editar | editar còdic]La seua fibra i fulls eren usades pels habitants de la vall de l'Nilo per a fer tot tipo de cistelles.
En les tombes sagrades
[editar | editar còdic]Era considerada sagrada en l'Antic Egipte i la seua llavor s'ha trobat en numeroses tombes de faraons. En setembre de 2007 es va anunciar que s'havien trobat huit cistelles, fetes en esta palmera, de 3000 anys d'edat en la tomba de Tutankamón. Els fruts s'oferien tradicionalment en els #enterrament.[4]
Dátiles
[editar | editar còdic]Els fruts de la palmera dum, els dátiles, s'usen en pasticeria i dolces. Aun cuando estan crus són comestibles, els brots germinats de les llavors es mengen com a verdura.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hyphaene thebaica va ser descrita per (Carolus Linnaeus) Carl Friedrich Philipp von Martius i publicat en Història Naturalis Palmarum 3: 225–226, pl. 131–133, en l'any 1839.[6]
- Etimologia
Hyphaene: nom genèric que prové de Hyphaino = "entrellaçar", en referència a les fibres en la paret del frut.[7]
thebaica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Tebas.
- Sinonímia
- Chamaeriphes crinita (Gaertn.) Kuntze
- Chamaeriphes thebaica (L.) Kuntze
- Corypha thebaica L.
- Cucifera thebaica (L.) Delile
- Douma thebaica (L.) Poir.
- Hyphaene baikieana Furtado
- Hyphaene crinita Gaertn.
- Hyphaene dahomeensis Becc.
- Hyphaene dankaliensis Becc.
- Hyphaene nodularia Becc.
- Hyphaene occidentalis Becc.
- Hyphaene santoana Furtado
- Hyphaene sinaitica Furtado
- Hyphaene togoensis Dammer ex Becc.
- Hyphaene tuleyana Furtado
- Palma thebaica (L.) Jacq.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Hyphaene thebaica». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
- ↑ The enviromental background to pharaonic civilization pdf
- ↑ ABC story: Fruit hamper found in King Tut's tomb
- ↑ Facciola, S., Cornucopia, A Source Book of Edible Plants Kampong.
- ↑ «Hyphaene thebaica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
- ↑ ( J. Dransfield, Uhl N., C. Asmussen, Baker WJ, Harley i Lewis M. C. 2008.)
- ↑ Hyphaene thebaica en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hyphaene thebaica in Brunken, O., Schmidt, M., Dressler, S., Janssen, T., Thombiano, A. & Zizka, G. 2008. West African plants - A Photo Guide. Forschungsinstitut Senckenberg, Frankfurt/Main.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Hyphaene thebaica en Wikimedia Commons.
Wikispecies té un artícul sobre Hyphaene thebaica.- USDA profile - Hyphaene thebaica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hyphaene thebaica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.