La palmera de la Tebaida[1] o palmera dum (Hyphaene thebaica), és una espècie de palmera en la subfamília Coryphoideae.[2]

palmera de la Tebaida (Hyphaene thebaica)

Descripció

Hyphaene thebaica és un tipo de palmera de varis troncs (estípites) i fruts ovalats i comestibles. És originària del Valle de el Nilo a Egipte i Sudan i en zones de ribera al noroest de Kènia. En l'Antic Egipte esta palmera se solia usar pels seus fruts, la seua fibra i el seu full, no obstant la palmera datilera no era autòctona d'Egipte i solament donava dátiles si es podia polinizar.[3]

Usos

La seua fibra i fulls eren usades pels habitants de la vall de el Nilo per a fer tot tipo de cistelles.

En les tombes sagrades

Era considerada sagrada en l'Antic Egipte i la seua llavor s'ha trobat en numeroses tombes de faraons. En setembre de 2007 es va anunciar que s'havien trobat huit cistelles, fetes en esta palmera, de 3000 anys d'edat en la tomba de Tutankamón. Els fruts s'oferien tradicionalment en els enterrament.[4]

Dátiles

Els fruts de la palmera dum, els dátiles, s'usen en pasticeria i dolces. Encara que estan crus són comestibles, els brots germinats de les llavors es mengen com a verdura.[5]

Taxonomia

Hyphaene thebaica va ser descrita per (Carolus Linnaeus) Carl Friedrich Philipp von Martius i publicat en Història Naturalis Palmarum 3: 225–226, pl. 131–133, en l'any 1839.[6]

Etimologia

Hyphaene: nom genèric que prové de Hyphaino = "entrellaçar", en referència a les fibres en la paret del frut.[7]

thebaica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Tebes.

Sinonímia
  • Chamaeriphes crinita (Gaertn.) Kuntze
  • Chamaeriphes thebaica (L.) Kuntze
  • Corypha thebaica L.
  • Cucifera thebaica (L.) Delile
  • Douma thebaica (L.) Poir.
  • Hyphaene baikieana Furtado
  • Hyphaene crinita Gaertn.
  • Hyphaene dahomeensis Becc.
  • Hyphaene dankaliensis Becc.
  • Hyphaene nodularia Becc.
  • Hyphaene occidentalis Becc.
  • Hyphaene santoana Furtado
  • Hyphaene sinaitica Furtado
  • Hyphaene togoensis Dammer ex Becc.
  • Hyphaene tuleyana Furtado
  • Palma thebaica (L.) Jacq.[8]

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ «Hyphaene thebaica». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
  3. ↑ The enviromental background to pharaonic civilization pdf
  4. ↑ ABC story: Fruit hamper found in King Tut's tomb
  5. ↑ Facciola, S., Cornucopia, A Source Book of Edible Plants Kampong.
  6. ↑ «Hyphaene thebaica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
  7. ↑ ( J. Dransfield, Uhl N., C. Asmussen, Baker WJ, Harley i Lewis M. C. 2008.)
  8. ↑ Hyphaene thebaica en PlantList

Bibliografia

  • Hyphaene thebaica in Brunken, O., Schmidt, M., Dressler, S., Janssen, T., Thombiano, A. & Zizka, G. 2008. West African plants - A Photo Guide. Forschungsinstitut Senckenberg, Frankfurt/Main.
  • Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  • ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.

Enllaços externs

  Hyphaene thebaica en Wikimedia Commons.