Anar al contingut

Hyperuranion

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hyperuránion tópon[1] (


Erro al crear miniatura:
Hyperuranion (ὑπερουράνιος τόπος): The highest and most transcendent level, beyond the heavens. This is the realm of pure intelligibility, where the eternal Forms (εἶδη) exist. It is the domain of true being (ὄντως ὄν), untouched by clave and change.

Platón (IV) ha especulat que mentres el món de la realitat sensible és apariència, el món de les idees és la forma inteligible del món real; és el món de les entitats ideals, de les proyeccions "pures" de certs arquetips i paradigmes de la realitat, de les entitats incorpóreas, absolutes i eternes; el lloc sobre el cel (hyperuránion tópon) i per lo tant del temps i l'espai, en ell la forma d'existència és intangible i per lo tant, en la seua forma peculiar i llaugera d'ocórrer, eterna. En ell les idees existixen jerarquizadas des de les més simples a les més elevades i perfectes. No és una noció que ocupe massa espai en les obres de Platón - no li va dedicar més atenció que a l'Atlántida per eixemple - , pero els traductors i estudiosos musulmans la varen trobar d'especial interés i li varen prestar molta atenció, atenció que va ser continuada pels estudiosos cristians i persistix en els seus hereus.

Més tardíament per a la paraula grega Hyperuranion, i sobretot en l'época Edat Mija Occidental s'ha usat la latinisació en la forma topus uranus (en el significat de lloc celestial) concepte que per a alguns pensadors religiosos descriu a Deu en l'empíreo, més allà dels cels (recorde's que assignaven un cel, és dir una espècie de placa, a cada Deu o Planeta) i des d'a on domina tot com el seu primer motor.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Platón, Fedro, 247b–c
  2. Egidius Schmalzriedt, Platon – Der Schriftsteller und die Wahrheit, R. Piper, 1969, pp. 317, 319, 329.
  3. Katherine Murphy, Richard Todd, "A Man Very Well Studyed": New Contexts for Thomas Browne", BRILL, 2008, p. 260.


Referències

[editar | editar còdic]