Hyperoodon planifrons
El zifio calderón austral, també coneguda com a ballena de pic austral (Hyperoodon planifrons) és una espècie de ballena, de la família zifios, un dels dos membres del gènero Hyperoodon. La ballena de pic austral s'ha observat en molt poques ocasions, rara volta era objecte de caça, i és provablement la ballena més abundant en les aigües antàrtiques. L'espècie va ser descrita per primera volta pel zoólogo anglés William Henry Flower en 1882, basat en un cràneu desgastat per l'aigua que va trobar en Lewis Island, en l'archipèlec Dampier, Austràlia Occidental.[1]
Descripció
És prou corpulento i medix 7,5 metros de llarc quan és adult. El seu morro en forma de botella és llarc i negre en els machos, pero gris en les femelles. l'aleta dorsal és relativament chicoteta (30-38 centímetros) i situada darrere del centre de l'esquena. És encorvado (falciforme). L'esquena és d'un to gris mig i la seua part inferior més clara.[2]
Alimentació
El zifio calderón austral s'alimenta principalment de krill, gambas i calamars menuts.
Distribució
La ballena de pic del sur té una distribució circumpolar en l'oceà Antàrtic. Es troba tan al sur com prop de l'Antàrtida i tan al nort com la costa de Suràfrica, Nova Zelanda i aplegant fins al sur de Brasil. La població mundial d'esta espècie és desconeguda.
Els albiraments de ballenes de pic en aigües tropicals i subtropicals pertanyen a una atra espècie distinta, el zifio de Longman.[3]
Referències