Anar al contingut

Hymenaea oblongifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
yutu banc (Hymenaea oblongifolia)

El yutu banc, parcunba, simiri, karapa, garrofa o sucre huayo (Hymenaea oblongifolia Huber) és un arbre de la família de les fabáceas, que creix fins als 1.200 m s. n. m., en els boscs humits de Colòmbia, Equador, Veneçola, Brasil, Perú i les Guayanas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Alcança entre 18 i 40 m d'altura; la corfa del tronc és grisácea, lenticelada i lleument fisurada. Les seues fulles són composts, alternes, en dos folíols, lluentes per damunt i opaques per davall, en punts traslúcidos, de 12, 5 cm de llarc per 4 cm d'ample. #Inflorescència en panícules llargues, en moltes flors de color blanc, menudes, de 2 cm de llongitut, en manojos. El frut és una llegum de 4 cm de llongitut per 2 cm d'ample, de color marró a rojós en lenticelas grogues o blanques i en una llavor de marró obscur a negra, rodejada de polpa groguenca, arenenca, dolça i comestible.

[editar | editar còdic]

El frut es menja fresc i servix per a preparar begudes. La corfa del tronc en decocció s'ampra per a aliviar el reumatisme i l'artritis, per a tractar la diarrea i com vermífugo. L'oli de les llavor s'usa com laxante. La resina del tronc servix para com fungicida i ademés com a incens i barniz. La fusta s'utilisa en ebanisteria.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Hymenaea oblongifolia va ser descrita per Jacques Huber i publicat en Boletim do Museu Goeldi d'Història Natural i Ethnographia. Belém. 5(2): 386. 1909.[1]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Cynometra zamorana R.I.Schult.
  • Hymenaea oblongifolia var. oblongifolia[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Hymenaea oblongifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 de novembre de 2014.
  2. «Hymenaea oblongifolia». The Plant List. Consultat el 13 de novembre de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Alverson, W. S., D. K. Moskovits & J. S. Shopland. 2000. Bolívia: Pando, Riu Tahuamanu. Rapid Biol. Inv. 1: 1–79.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  6. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1–369. Royal Botanic Gardens, Kew.
  8. Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  9. Neill, D. A. & W. A. Palaus. 1989. Arb. amaz. equatoriana 1–120. Ministeri d'Agricultura i Ganaderia, Quito.
  10. Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alt Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolívia. RAP Working Papers 1: 1–108.
  11. Renner, S. S., H. Balslev & L.B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Equador–A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]