Hymenaea oblongifolia

yutu banc (Hymenaea oblongifolia)

El yutu banc, parcunba, simiri, karapa, garrofa o sucre huayo (Hymenaea oblongifolia Huber) és un arbre de la família de les fabáceas, que creix fins als 1.200 m s. n. m., en els boscs humits de Colòmbia, Equador, Veneçola, Brasil, Perú i les Guayanas.

Descripció

Alcança entre 18 i 40 m d'altura; la corfa del tronc és grisácea, lenticelada i lleument fisurada. Les seues fulles són composts, alternes, en dos folíols, lluentes per damunt i opaques per davall, en punts traslúcidos, de 12, 5 cm de llarc per 4 cm d'ample. #Inflorescència en panícules llargues, en moltes flors de color blanc, menudes, de 2 cm de llongitut, en manojos. El frut és una llegum de 4 cm de llongitut per 2 cm d'ample, de color marró a rojós en lenticelas grogues o blanques i en una llavor de marró obscur a negra, rodejada de polpa groguenca, arenenca, dolça i comestible.

Usos en la medicina popular

El frut es menja fresc i servix per a preparar begudes. La corfa del tronc en decocció s'ampra per a aliviar el reumatisme i l'artritis, per a tractar la diarrea i com vermífugo. L'oli de les llavor s'usa com laxante. La resina del tronc servix para com fungicida i ademés com a incens i barniz. La fusta s'utilisa en ebanisteria.

Taxonomia

Hymenaea oblongifolia va ser descrita per Jacques Huber i publicat en Boletim do Museu Goeldi d'Història Natural i Ethnographia. Belém. 5(2): 386. 1909.

Varietats acceptades

• Hymenaea oblongifolia var. davisii (Sandwith) Llig & Langenh.
• Hymenaea oblongifolia var. palustris (Ducke) Llig & Langenh.

Sinonímia

• Cynometra zamorana R.I.Schult.
• Hymenaea oblongifolia var. oblongifolia

Bibliografia

1. Alverson, W. S., D. K. Moskovits & J. S. Shopland. 2000. Bolívia: Pando, Riu Tahuamanu. Rapid Biol. Inv. 1: 1–79.
2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
3. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
4. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
6. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
7. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1–369. Royal Botanic Gardens, Kew.
8. Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
9. Neill, D. A. & W. A. Palaus. 1989. Arb. amaz. equatoriana 1–120. Ministeri d'Agricultura i Ganaderia, Quito.
10. Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alt Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolívia. RAP Working Papers 1: 1–108.
11. Renner, S. S., H. Balslev & L.B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Equador–A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ZipcodeZoo