Anar al contingut

Hygrocybe appalachianensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hygrocybe appalachianensis (Hygrocybe appalachianensis)


Hygrocybe appalachianensis, és un fongo branquial de la família Hygrophoraceae. Es troba en l'est dels Estats Units, a on fructifica individualment, en grups o arracades en el sol en boscs caducifolios i mixts. L'espècie, descrita en 1963 a partir de coleccions realisades en els Apalaches, es va classificar originalment en el gènero relacionat Hygrophorus. Va ser transferida a Hygrocybe en 1998, en la que s'ha propost com a espècie tipo de secció Pseudofirmae.

Els cossos frutales de Hygrocybe appalachianensis dels Apalaches són d'un roig violáceo lluent a un taronja rojós. Tenen tapes convexas a alguna cosa en forma d'embut que medixen de 3 a 7 cm (1,2 a 2,8 polzades) de diàmetro, sostingudes per un estipe cilíndric de fins a 7 cm (2,8 polzades) de llarc. Les làmines són grosses i molt espayades, en un color similar al del capell o més pàlit, i una vora groga blanquecino. Microscópicamente, les espores i les cèlules portadores d'espores són dimórficas, de dos tamanys diferents.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els cossos fructífers de H. appalachianensis tenen tapes convexas de 2 a 7 cm (0,8 a 2,8 polzades) de diàmetro. A mida que el fongo madura, els màrgens del capell es curven cap a dalt i la depressió central en el capell es profundisa, adquirint més o menys forma d'embut.[2] El seu color és de roig lluent a roig violáceo, que es desvanix en l'edat. El marge del capell sol ser blanquecino.[3] Les làmines ben espayades són inicialment adnato-decurrentes, tornant-se més decurrentes en edat. El seu color és el del capell o més pàlit; les vores branquiales a voltes són de color groc blanquecino. El talle cilíndric, que medix de 3 a 7 cm (1,2 a 2,8 polzades) de llarc per 0,4 a 1,2 cm (0,2 a 0,5 polzades), té més o menys el mateix ample en tota la seua llongitut.[2] La seua textura superficial és plana a llaugerament escamosa, i a sovint és blanquecina en la seua base. La polpa del fongo carix de sabor o olor distintiva.[3] És groguenc en tenyides anaranjados, en color rojós prop de la cutícula del capell.[2] Alan Bessette i els seus colegues, en la seua monografia de 2012 sobre fongos waxcap de l'est d'Amèrica del Nort, senyalen que "s'informa que el fongo és comestible".[4]


Els fongos Hygrocybe appalachianensis produïxen una chafada d'espores blanques.[2] Tant les espores com els basidios són dimórficos.[5] Les espores més grans (macrosporas) són planes, #elipsoide i medixen d'11 a 17,5 per 7 a 10 µm. Són hialinos (translúcidos) i inamiloides. Els macrobasidios tenen forma de maza, medixen 38-57 per 8-14 µm i poden tindre una, dos, tres o quatre espores.[2] La relació entre la llongitut dels macrobasidios i la llongitut de les macroesporas sol ser inferior a cinc a un.[5] Les conexions de subjecció estan presents en les hifes de varis teixits del fongo.[2] Les hifes de les làmines (la trama lamelar) estan dispostes de forma paralela.[5]

Els colors dels fongos Hygrocybe s'originen a partir de betalaínas, una classe de pigments derivats del indol roig i groc. Les betalaínas específiques que es troben en H. appalachianensis inclouen muscaflavina i un grup de composts cridats higroaurinas, que es deriven de muscaflavina per conjugació en aminoàcits.[6]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Hi ha vàries espècies paregudes que es troben en Amèrica del Nort en les que podria confondre's el capell ceroso dels Apalaches. Hygrocybe cantharellus és un fongo roig lluent que té cossos frutales més menuts i un talle més prim que H. appalachianensis.[3] També té espores més menudes, que medixen 7-12 per 4-8 µm.[7] Hygrocybe reidii, que es troba en Europa i el noreste d'Amèrica del Nort, té carn en una olor dolça que recorda a la mel. Esta olor a voltes és dèbil i solament es nota quan es frega el teixit o quan s'està secant.  El seu capell escarlata inicialment té un estret marge groc anaranjado.[8]

Estesa i comú en l'hemisferi Nort, Hygrocybe coccinea es distinguix de manera més confiable de H. appalachianensis per les seues espores més menudes, que medixen 7-11 per 4-5 µm.[9] H. coccineocrenata, també té colors similars a H. appalachianensis. Ademés de les seues espores més menudes (8-12 per 5.5-8 µm), els seus cossos frutales tenen tapes més menudes, que medixen 0.6-2 cm (0.2-0.8 polzades) de diàmetro, i generalment es troben fructificant en verdets.[10]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Els cossos frutales de Hygrocybe appalachianensis creixen individualment, en grups o arracades en el sol. Com totes les espècies de Hygrocybe, es creu que el fongo és saprofítico, #lo que significa que obté nutrients en descompondre la matèria orgànica. Fructifica en boscs caducifolios o mixts, apareixent típicament entre els mesos de juliol i decembre.[4] La seua àrea de distribució cobrix una regió que s'estén des dels estats d'Ohio i #Virginia Occidental al sur fins a Carolina del Sur i Tennessee.[11] La seua aparició és ocasional o localment comuna.[4]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

El fongo va ser descrit com a nou per a la ciència en 1963 pels micólogos Lexemuel Ray Hesler i Alexander H. Smith en la seua monografia sobre espècies nortamericanes de Hygrophorus.[2] Hesler va arreplegar el tipo el 28 de juliol de 1958 en Cades Cove, Parc Nacional de les Grans Montanyes Humeantes (Tennessee).[2] El fongo es va registrar en el mateix lloc en una enquesta fúngica realisada uns 50 anys despuix.[12] Va ser transferit al gènero Hygrocybe en un artícul de 1998 d'Ingeborg Kronawitter i Andreas Bresinsky. En esta publicació, el basiónimo es va donar com "appalachiensis" en lloc de l'ortografia original appalachianensis,[13] per lo que Hygrocybe appalachiensis és una ortografia variant ortogràfica.[14] Una referència a la localitat tipo, les Montanyes Apalaches, apareix tant en el epítet específic com en el nom comú, gorra cerosa dels Apalaches.[3]


Pel seu color i hàbit, Hesler i Smith originalment varen pensar que el agárico desconegut era H. coccinea o potser una forma gran de H. miniata, pero l'estudi de les seues característiques microscòpiques va revelar que era distint d'estos. Varen observar que la textura de fibrilosa-escamulosa de la tapa (és dir, que sembla estar feta de fibres primes o coberta en escamas menudes) i les espores grans sugerien una relació en H. turundus.[2] El tipo de Hygrocybe appalachianensis és d'un espècimen inmaduro, i la descripció dels basidios solament explica els microbasidios (és dir, la més menuda de les dos formes de basidios en el himenio).[15] Els macrobasidios inmaduros es varen descriure com pleurocistidios (és dir, cistidios que sorgixen del costat, o cara, de les brànquies),[5] que Hesler i Smith varen descriure com "més o menys incrustats en el himenio".[16] Les microsporas (el més menut dels dos tipos d'espores produïdes pel fongo) no es varen contabilisar en la seua descripció original, encara que estan presents en el tipo.[5]

Deborah Jean Lodge i els seus colegues, en una reorganisació de la família Hygrophoraceae basada en la filogenético molecular, varen propondre que H. appalachianensis deuria ser la espècie tipo de la nova secció Pseudofirmae en el gènero Hygrocybe.[17] Les espècies en esta secció, que inclouen Hygrocybe chlooclora, H. rosea i H. trinitensis, tenen tapes pegajosas o glutinosas que a sovint tenen #perforació en el centre. Les seues espores i basidios són dimórficos( de dos tamanys), i el desenroll dels microbasidios i macrobasidios sol ser escalonat. Els macrobasidios tenen forma de maza i semblen tindre un talle.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Hygrophorus appalachianensis» (en en). www.mycobank.org. Archivat des d'el original, el 2017-05-10. Consultat el 2026-02-28.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Hesler, L. R. (Lexemuel Ray) (1963.). [1].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Roody, William C. (2003). [2] (en en), University Press of Kentucky. ISBN 978-0-8131-2813-9.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Waxcap Mushrooms of Eastern North America».Syracuse, New York: Syracuse University Press.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «"Molecular phylogeny, morphology, pigment chemistry and ecology in Hygrophoraceae (Agaricales)"».Fungal Diversity..
    29–30.
  6. ↑ (1991-01-10) [3] (en en), Academic Press. ISBN 978-0-08-086563-8.
  7. ↑ «Waxcap Mushrooms of Eastern North America».Syracuse, New York: Syracuse University Press.
  8. ↑ 8,0 8,1 «A tribute to Derek Reid: British fungi named after him».Field Mycology.9(2)
    51–54.ISSN 1468-1641.doi:10.1016/S1468-1641(10)60408-2.Consultat el 2026-02-28.
  9. ↑ «Waxcap Mushrooms of Eastern North America».Syracuse, New York: Syracuse University Press..
  10. ↑ «Waxcap Mushrooms of Eastern North America».Syracuse, New York: Syracuse University Press.
  11. ↑ «"Key to Waxcap Mushrooms of Eastern North America"».Long Island Mycological Club.
  12. ↑ «Fleshy saprobic and ectomycorrhizal fungal communities associated with healthy and declining eastern hemlock stands in Great Smoky Mountains National Park".».Southeastern Naturalist.doi:10.1656/058.013.s613.
  13. ↑ «"Mikroskopische Merkmale der Gattung Hygrocybe – eine Auswahl" [Microscopic characters in Hygrocybe – a selection].».Regensburger Mykologische Schriften (in German)..
  14. ↑ «"Hygrophorus appalachiensis Hesler & A.H. Sm"».MycoBank. International Mycological Association..
  15. ↑ «"Molecular phylogeny, morphology, pigment chemistry and ecology in Hygrophoraceae (Agaricales)"».Fungal Diversity..doi:10.1007/s13225-013-0259-0.
  16. ↑ Hesler, L. R. (Lexemuel Ray) (1963.). [4], p. 17.
  17. ↑ «"Molecular phylogeny, morphology, pigment chemistry and ecology in Hygrophoraceae (Agaricales)"».Fungal Diversity.doi:10.1007/s13225-013-0259-0.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hygrocybe_appalachianensis&oldid=605116»